Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dimarts, 22 de març del 2011

Mancança de reconeixement al club pati artístic Cubelles.




A la vida no sempre tot el que fem té un reconeixement just, la majoria sabem que això és cert i més si és vist des d’un punt de vista de una persona implicada.Perquè dic això? i amb que amb baso per sostenir aquesta entradeta de l’escrit en qüestió. M’explicaré.

Sóc una persona que he pogut escollir que, el noranta per cent del meu temps vull fer d’avi i això és el que faig, des de fa dos anys dia si dia no porto la meva néta a patinatge artístic al poliesportiu de Cubelles.

Aquesta tasca que faig feliçment m’ha fet veure la feina que fan algunes persones perquè d’altres que hem escollit que filles i netes facin aquest esport, siguin imprescindibles per més de seixanta nenes, les quals són unes alumnes que tot i que s’ho passen relativament bé patinant hagin de seguir una disciplina molt estricta, i en alguns moments fa que siguin fins i tot bastant durs, i això fa que saltin algunes llàgrimes que altres quant es va a competicions dins el territori de Catalunya.

Aquest club no és que tingui moltes persones a la seva junta sinó més aviat poques per la feinada que tenen, però les que són, juntament amb els pares, professores i demés, fan que tot el que es proposen fer tiri endavant, i sobre tot amb una nota molt alta.

Podríem parlar dels festivals de finals de curs, els que s’organitzen per Nadal, els trofeus que es disputen en altres municipis etc .. etc .. i sempre amb el nom de Cubelles per davant, hi ha tot això, mai hi ha cap nota de premsa que ompli ni un mínim espai en els diferents canals de comunicació, em refereixo els públics, els del propi municipi. A que és degut aquest nul reconeixement de la feina d’aquest club?, quan a Cubelles el futbol, el tennis de taula tenen la atenció dels reporters i de l’organisme públic.Tampoc és que des del club se’ls demani un esforç considerable, més aviat cap, perquè el club patinatge artístic de Cubelles pugui dur a terme les seves activitats, més aviat l’esforç de tot tipus i també el econòmic surt de les familiars de les alumnes.

Personalment crec que, falta una mica d’atenció per part del regidor que correspongui i estar present en algun moment dels tornejos que s’organitzen, en la nostra vila, no estaria malament aquest petit esforç, almenys seria un reconeixement a una feina que es fa des d’una part de la societat, crec que no és molt demanar. Amb als dos anys que fa que la meva neta fa patinatge en cap moment he vist que el regidor d’esports hagi tret el cap per la pista, quan hi ha algun esdeveniment.

Vagi per endavant que aquest escrit no es una queixa al respecte, ja que potser la junta en qüestió no vulgui la presencia de politics que nomes van al lloc per la foto, de igual manera pot ser que no treguin el cap per el lloc, per estalviar-se la bronca corresponent per les mancances que actualment pateix aquella pista, i mes quan altres esports i/o clubs han gastat una pila de diners per posar en condicions les seves instal·lacions, quan d’altres només demanen una maquina per netejà la pista, i no la tenen, perquè les alumnes no es fotin les patacades que es foten, per el fet de que la pista esta molt bruta, i més si es fan obres, i el que ha de neteja no neteja.

Be,! en tot cas per part meva, vull fer un agraïment públic a les persones que hi ha el cap davant del club i aquelles que estan a la disposició quan la junta ho demana. També cal mencionar el bon ambient que reina globalment dintre de les diferents categories, pot se si que seria diferent si es comencés a polititzar com estava abans, no seria el que actualment és, un grup de famílies que porten les seves filles i les netes a fer esport i punt.
Per molts anys i endavant.
Un avi.
Jordi Coch.