El dia 21 de març d’aquest 2011 va tenir lloc el ple ordinari que normalment es convoca cada mes al municipi de Cubelles. Entre els punts a tractar, un d’ells va tenir una especial rellevància, em refereixo al punt 7, en què l’enunciat, textualment, deia: Aprovació de la declaració de l’edifici de la Societat Cultural i Recreativa l’Aliança de Cubelles com a bé cultural d’interès local. La proposta va ser aprovada.
Estic convençut que no per a tots els regidors va tenir el mateix valor. A alguns ens ha donat una tranquil·litat que fins ara no teníem; altres, en canvi, varen explicar allò amb què no estaven d’acord, i entre la resta va predominar una barreja de sentiments, responsabilitat, i satisfacció per la feina feta. M’explicaré. La majoria de persones i grups que estan representats al nostre Ajuntament han tingut en els últims deu anys alguna responsabilitat de govern, alguns amb majoria i d’altres en coalició. No entraré en el detall, malgrat que ho podria fer, de quant de temps uns i altres regidors han governat i amb quins partits ho han fet.
Tot i que el Catàleg i pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles va ser aprovat difinitivament el 31 de desembre del 2003, ja es venia treballant des del juny de 1999. Fixats els grups polítics i les dates principals d’aquests deu anys, podem parlar de la tasca que durant tot aquest temps han desenvolupat les juntes de l’Aliança, els seus socis i els que no ho són. No ha estat gens fàcil per a aquelles persones que creiem que l’Aliança pertany als cubellencs/es. La feina que s’ha dut a terme anava en la direcció de posar aquest edifici en bones condicions d’us i adequar-lo a la Llei vigent, atès que l’edifici va ser fundat el 1914 per Pere Escardó i Pedro, un dels americanos retornats d’ultramar després de fer fortuna.
L’objectiu, per tant, no ha estat cap altre que poder gaudir d’aquest espai, que bona falta li fa a Cubelles. Aquest emblemàtic edifici va ser molt utilitzat políticament pel grup independent Entesa per Cubelles-FIC, formació que ha governat durant més de vint-i-cinc anys a Cubelles, tant amb majoria absoluta com amb coalició. Aquest grup es va formar a l’Aliança i, precisament aquí, era on radicava el problema: pensaven i actuaven com si aquest edifici els pertanyés. Aquesta actitud ha anat perdent força al mateix temps que han anat perdent pes polític, moviment inversament proporcional al ritme amb què el poble ha anat creixent.
El tema polític ha suposat per a les ultimes juntes tot un seguit de pals a la rodes que només buscaven que no s’avancés de cap de les maneres, atès que veien les persones de les juntes que es presentaven com a rivals politics o bé com un possible lobby de pressió.
He parlat de l’Entesa per Cubelles però no vull oblidar-me del grup o, més ben dit, de la persona que més s’ha posat de cul perquè l’Aliança, no tan sols no avancés, sinó que semblava com si el seu interès fora deixar-la caure a terra per poder-hi fer no sé què. Aquesta persona, que de ben segur que no volia construir una Aliança nova, era soci i cap de llista d’una formació que a Cubelles actualment suma quatre regidors. I dic era, tot i que l’haurem d’aguantar fins al 22 de maig. Aquesta persona, que ha governat algunes legislatures juntament amb els independents i els socialistes, ha esdevingut un pal a les rodes molt gran.
La seva obsessió, mantinguda fins i tot en aquest ple, l’ha portat a defensar que: l’Aliança és un edifici particular i que la seva junta també són persones particulars que ara tindran diner públic i que no troba correcte que els particulars obtinguin subvencions. Que no estan regides totes les entitats per persones particulars? Que no existeixen nombrosos edificis privats que reben ajuts públics arran del seu valor patrimonial històric i arquitectònic? De qui és el Monestir de Poblet? I el de Montserrat? No subvenciona la seva formació política les escoles concertades? Quina dèria té aquesta persona amb l’Aliança? No serà que esta pres de la història política del passat que l’ha traumatitzat? Aquesta persona va arribar a suprimir la subvenció que rebia anualment aquesta entitat en la seva condició d’associació senes ànim de lucre.
Tothom sap sobradament que, en catalogar l’edifici, tant l’Ajuntament com la pròpia Aliança adquireixen uns requisits i obligacions d’obligat compliment que abans no tenien i que han de ser respectats per ambdues parts, també pels polítics. Això no obstant, resulta que fins fa poc qui desitjava complir aquests compromisos només era la junta de l’entitat i altres persones afins a la societat. Qui semblava que la catalogació no anés amb ells era la banda política, incomplint la part escrita de la Llei 9/1993 del 30 de setembre del patrimoni cultural català. El seu article tercer -col·laboració entre administracions públiques- deixa molt clar que en l’obligació de la competència respecte a les administracions també hi consten els ajuntaments, en el nostre cas, el de Cubelles.
Per tant, sense cap mena de dubte, els nostres governants s’han passat pel forro des del juny del 2003 la part de les seves obligacions envers l’Aliança. És més, no tan sols no les han complert, sinó que han posat tots els impediments possibles per no deixar-ho fer. Crec que tots aquests pals a les rodes han causat molts problemes i que el seu objectiu final era que les juntes i els propis socis desistíssim en el nostre intent de salvar aquest edifici emblemàtic. Vull deixar clar que els problemes sempre han estat polítics i, concretament, dels governs on hi han hagut l’Entesa i el cap de llista de CiU. Personalment, penso que per als grups que hem apostat per la societat cultural l’Aliança no ens ha estat gens fàcil arribar fer aquest pas tan important. Fins i tot crec que no s’ha avançat de debò fins que el govern actual no ha quedat en minoria.
Sigui com sigui, ha vençut el seny. El camí per arribar fins aquí ja és historia i aquesta serà la que jutjarà aquells que varem ser resistents lluitadors per davant d’aquells que varen escollir ser mers espectadors, com també jutjarà aquells que han donat l’esquena a una part del passat de Cubelles. I, sentint-ho molt, m’atreveixo a dir que els que més s’han tombat de cul són aquells que es fan dir a tothora gent del poble i que s’han aprofitat d’informació privilegiada per enderrocar alguns edificis mentre es tramitava la seva protecció. Hi ha persones que per diners estan disposats a esborrar part de la història de Cubelles sense cap mena de mirament. Quina poca estima li tenen! Tot plegat, penós.
J. Coch. Cubelles. Març 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada