Clar i Català

Vagi per endavant que soc un d’aquells milers de catalans que ens varem quedar a casa per motius diferents, però que a l’hora de la consulta votarem per l’independència de Catalunya. Remarco aquest fet, ateses les declaracions de la vicepresidenta del govern de Madrid, en que fa esment que ells també escolten aquelles majories silencioses que no varem anar a la cadena per l’independència.   

Estic convençut  de que aquest article no serà el primer ni l’últim que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya en que posarem negra sobre blanc, donant la opinió, amb il·lusió, respecte al fet de la cadena humana travessant el nostra país aquest Onze de Setembre de 2013.

Dit això, crec que hi han multitud de fets importants a destacar del que ha passat a la diada d’aquest any, si tenim que comparar-la amb el que va ser la de l’any passat. No cal dir que en totes dues diades l’èxit de resposta dels ciutadans/es ha estat aclaparadora, però en la d’aquest any hi han aspectes molt més positiu, i sobre tot molt més clars si cal, que en la de l’any passat ja que per mi, la de l’any passat tenia aspectes que l’hi restava sentit, barrejava sentiments i no l’hi sobrava aquella gran dosis de cabreig.

La de l’any passat tenia components d’impotència per aquells que es manifestaven en contra dels desnonaments. Protestes per totes les retallades com ara, sanitat, ensenyament, pensions, menjadors, etc. diríem que semblava com si les decisions polítiques dels governs de Catalunya i el central s’haguessin posat d’acord per el desmantellament de, l’estat del benestar.

Tots aquests components barrejats, la lectura que es va fer des del govern d’aleshores, per a mi equivocada, va desembocar en unes eleccions anticipades que el que va portar es una pèrdua d’escons per part de CIU. No obstant, a toro passat, podem dir que per la meta a assolir ja ens ha anat be que ERC tingues una pujada tan important, atès que aquesta es una de les forces més compromeses i amb menys dilatacions i ambigüitats que demana l’independència de Catalunya. ERC va de cara, sense embuts, i això es d’agrair. Tot i que reconec que el no tenir que governar el dia a dia, fan i actuen d’una altre manera.

El que va passar aquest Onze de setembre es tant potent, tant clar, que cap persona pot dir que era a la cadena enganyada, si no que era donant-se les mans per demanar al govern de Madrid i al món exclusivament una sola cosa: que Catalunya vol ser independent, amb tot el que això comporta i comportarà.

Per finalitzar desitjo que els nostres representants polítics que estan per la consulta d’independència, quan pensin amb la pregunta que han de fer a tots aquells ciutadans i ciutadanes que han de dipositar la contestació en una urna, aquesta pregunta sigui tan clara com la convocatòria per la cadena humana, que tots sapiguem la resposta, tan si es si com si es no, i això només es pot contestar de una sola manera, que se’ns pregunti si volem que Catalunya sigui independent; si o no?. Tan senzill com això. Ara és el moment.

12/09/2013.