Feta la llei, feta la trampa.

Aquesta setmana passada el govern del PP ha volgut rentar-se la cara amb un reguitzell de reformes, en concret 40, del codi penal, en que posa molt l'accent en la corrupció i delictes econòmics. Per que serà?.

Vagi per endavant que tot i que no les he pogut llegir a fons hi ha parts d’aquestes modificacions en que estic molt d’acord amb el seu redactat, un altre cosa es el seu compliment. En tot cas el meu comentari es per la part que fa referència, no explícita, al finançament dels partits polítics i el seu funcionament.

La meva crítica va dirigida aquells partits que ja tenen molta lletra en tot allò que fa referència al seu propi finançament, i no tan sols la llei, si no que dintre dels seus propis estatuts, i no menys important on hi ha el codi ètic, en que especifica molt be el que, el qui, i sobre tot el com s’ha de comportar tota persona en el si del partit.

Però molt sovint, massa sovint, fa que tot allò que s’ha escrit no es compleixi, i no tan sols per el que fa la part econòmica, si no per el comportament de les persones, i principalment per els dirigents de torn. Es curiós que quan toca fer complir, no tothom interpreta l‘escriptura de la mateixa manera. Es curiós com la lectura que es fa de comportaments a voltes son justificats per aquells interessats que l’aigua vagi ha un molí o un altre.

Pel que fa el finançament dels partits, entre ells saben molt be el qui te coses per amagar, però curiosament existeix un pacte de silenci entre els partits que només fan servir, en ocasions, per posar-se entre les cordes ells mateixos, per exemple: el famós retret del 3% que va fer Maragall al avui President Mas, en aquella sessió al Parlament. Ben segur que la majoria està lligant aquell famós 3% amb el cas Millet i amb empreses constructores.

Posaria molts exemples, però no soc molt partidari de posar la paraula “presumpte” ates que hi ha casos en que els mateixos delinqüents s’han declarat culpables d’espoliació, però la interpretació de la llei per part del corresponent defensor, encara disposa d’eines per no tancar-lo a la presó i sobre tot, perquè no torni els diners.

En resum, crec fermament que els que trenquen les regles de joc, traspassen la línea vermella de les lleis, se les pensen totes per passar-se-les  per el forro, son la minoria, però es que estareu d’acord amb mi que, cada dia hi ha més persones, més estaments, més formacions que tenen algú que trenca amb tot lo establert i no passi res, i el més sospitós es que, els dirigents i responsables, de tots els casos que han vist la llum, no tinguin que respondre per aquell que ha transgredit tot allò que esta escrit.

Amb tota sinceritat, jo em pregunto, penseu que fa falta fer tantes modificacions quan hi ha lleis que no es compleixen? No penseu que amb complir la llei, i sobretot fer-les complir n’hi hauria prou?. Ah! una cosa, si diuen que la llei es per tots igual, perquè no fan una modificació per suprimir  les persones que per el seu càrrec electe son aforades? Els hem votat per ser electes, no per ser aforats. Ho potser, es que és un blindatge per poder delinquir?

Cubelles

23/09/ 2013.