Ara ens toca als pensionistes.

Tots sabíem que un divendres o altre, en un consell de ministres arribaria l’estisorada que ens tocaria als pensionistes. Ja feia dies que ens estaven preparant, i tot per ajudar a pagar les moltes cagades de polítics de mans foradades, que han fet de promotors d’obres públiques, que han creat empreses municipals per enriquiment personal, que han deixat que administradors de consells privats i públics espoliessin a tot i a dret. Bé, en definitiva, que per conveniència han mirat cap a un altre costat i que no han sabut administrar els diners dels contribuents.

Tot això i encara més els hem de culpar. Es veu que encara els hi tenim que agrair que ens garanteixen un 0,25% d’augment anual. Aquest gest els nostres ministres en diuen revaloració de les nostres pensions, que patètic, es pensen que som imbecils. Gran dineral, quan només aquest primer d’octubre ens apujaran l’energia elèctrica un 3% i aquesta ja es la quarta en aquest any.

A més, posats a ironitzar, el govern diu que aquest 0,25% serà per sobre de la quantitat que hipotèticament ens apujaran quan l’economia d’Espanya vagi bé. Quin gran futur que ens espera, si tenim en compte que durant dècades només pagarem interessos dels diners que ens han prestat, i si a tot això li sumem el retorn dels diners, quan començarem a sumar-li algun euro més a la nostre pèrdua de poder adquisitiu que ja venim patint des de fa tres anys enrere.

Els que ara estem en una edat de percebre la prestació econòmica lligada al que hem cotitzat, ara veiem com desprès de que en els anys cinquanta ja va ser una odissea fer front a un pagament, d’altre banda obligat, per poder assegurar-nos un futur millor, resulta que arribat aquest punt ens trobem que no hi ha diners, doncs quina sorpresa!

No es gaire diferent doncs del que els ha passat aquelles persones estalviadores que varen confiar en una persona representant d’una entitat, director o no, i que a l’hora de voler recuperar-los, aquells estalvis havien volat. Com han de actuar aquells que manipulen diners que no son seus si els polítics que ens han de defensar son els primers i els millors mags  per desprestigiar Espanya?

Sempre ens han dit que els treballadors actuals cotitzen per fer front a aquells que estem rebent la pensió, bé però a les hores, perquè els governs han donat facilitats a les empreses per acomiadar a persones que no tenien l’edat per la jubilació? No sabien que el que estaven fent era obrir una escletxa entre els ingressos i les despeses?

Personalment entenc que, els polítics elegits son els governs, sigui el que sigui, Ajuntament, autonòmic d’Espanya, etc.. son els gestors de les empreses més grans dintre del seu àmbit d’actuació. Quins polítics amb tan poc criteri, quins economistes més patètics, i quins empresaris amb tan poca percepció de futur.

Totes aquestes qualificacions, que no son poques, i que n’hi podria afegir moltes més, no son fruit d’aquest que escriu, sinó que totes las dades i indicadors econòmics, afers de diners en paradisos fiscals, tràfic d’influència, manipulació per incrementar el valor de les coses, etc.. son de domini públic, i algunes estan davant de la justícia.

Quina seria l’empresa en l’àmbit civil amb diners propis que amb aquests dirigents hagués aguantat i no hagués hagut de plegar? Vostès mateixos tenen la resposta. Doncs davant d’aquesta reflexió escrita, als ciutadans/es només ens queda fer dues coses: la primera, demanar que els polítics s’abaixin el sous, ells no han tingut cap retallada, i que no se’l posin ells mateixos, i la segona, sobre tot que cobrin la quitança, el “finiquito”, dependent dels resultats obtinguts en cada mandat, i no en cada exercici, al igual que fan ells amb el nostre augment de la pensió. Amb aquesta gestió del 100% d’endeutament,  el més probable és que l’empresa Espanya tingui que plegar.

J-C.

Cubelles. Octubre 2013.