Entre tots ens faran parar bojos, tan fàcil que és seguir amb el que
es va iniciar ara tot just fa un any i escaig, quan en la diada de l’Onze de
setembre del 2012, en una concentració tant multitudinària com la que hi va
haver, la gent va deixar molt clar el que es volia, al menys alguns així ho van
interpretar, sinó, de que haguessin convocat unes eleccions anticipades. Si ho
varen fer va ser pensant que els hi aportaria un benefici polític com una
majoria absoluta, o be suficient, com per no necessitar cap soci de govern.
Be! Vist amb el temps, tots sabem el que ha passat, no m’hi referiré, però
si que tornaré a insistir en la acceptació per part del govern de les demandes
que va fer l’ANC desprès de la cadena humana del Onze de setembre d’enguany,
quan la seva presidenta va ser rebuda al Parlament com a portaveu de tots als
altres, i no parlo dels silenciosos. Resumin, va proposar que Catalunya pogués
decidir si volia ser independent, això sense entrar en matisos, i aleshores el
govern va recollir la petició juntament amb un compromís el qual ara sembla que
va ser massa precipitat el posar una data, tot i que el que crema ara en aquest
moment és la pregunta.
Personalment crec que el govern de Mas s’embolica tot sol, i jo crec
que ho te més fàcil que el que ens vol fer veure als catalans de peu, i és el
següent: CIU ha d’agafar la pregunta que proposa l’ANC, que en definitiva és la que proposa tan
obertament ERC, la qual és d’agrair, i que en aquesta línea també si suma la CUP , i si la informació no
m’enganya els d’ICV també si acabarien sumant. Doncs que espera el govern de
Mas, esperem que el PSC s’hi sumi? Crec que ja va sent hora de que els
socialistes comencin a caminar solets cap a el precipici que ells hagin triat,
el que no pot ser és que, perquè CIU no els vulgui deixar fora, tot s’acabi trencant.
El que si que vull fer una crítica dura es en el grup que forma part
del govern que és UCD. No es varen presentar juntament amb CIU a les eleccions
al Parlament? Doncs a que be ara aquestes discrepàncies en solitari amb tot el
que fa el procés de Catalunya? Es normal que una llista de dues formacions amb
un programa electoral tant definit ara es despengi i surtin per petaneres? Que
passa, que esperaven, que ERC no fos tan coherent i tan clara amb les seves
propostes i postures?
Crec que partits com ERC son el que realment fa falta, sense
divagacions, i que no generin confusions. Si una cosa te ERC es claredat, al
menys no perden el temps amb diferents discursos, ni el fan perdre a la gent
que els volem escoltar, i això avui es d’agrair, per moltes raons, ja que per
les indecisions de partits i de governs fa que la gent, les empreses, sanitat,
etc.. pateixin més i més temps les conseqüències d’anades i vingudes que no
porten enlloc. Que tenim que fer els catalans democràtics que volem votar el
nostre futur, esperar tres-cents anys més? No es pot dilatar tot en el temps
pensant que aquest solucionarà les coses, el que fa el temps és enquistar els
mals, i crear bilis per les ofenses que rebem a diari per part de mitjans de
comunicació amb tertulians de partits que estan en contra a Catalunya.
El 99% de la població catalana sap el que representa aquest 2014, i
estaria molt be mirar de fer coincidir dates i esdeveniments per la commemoració
dels tres-cents anys d’aquell 1714, però de igual manera també sabem que serà
difícil, però caram, justament perquè sabem que el governs de Madrid per sort,
també han estat clars amb la seves postures, encara més tenim que avançar sense
pausa ni espera aquells que han decidit baixar del tren, esperant que s’ho
repensin i vulguin tornar a pujar.
Els enquistaments de Catalunya no poden perdurar tres-cents anys més,
les necessitats de les persones no aguantaran més enllà del 2014 amb els braços
creuats, la gent de Catalunya no som gent que sabem estar esperant que els
governs ens treguin les castanyes del foc, però tampoc ens agrada que ens
prenguin el pel, sempre ens hem sortit, i de moments pitjors que aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada