Ja fa temps que el govern del PP es troba en un estat nostàlgic tot
recordant el seu líder polític, Francisco Franco Bahamonde, i el seu cara al sol. També fa temps que intenta
tallar de soca-rel tot allò que té caire catalanista i que està mirant de
recuperar a marxes forçades aquells territoris d’influència catalana on encara
hi manté alguns governs. Aprofitant la seva majoria absoluta estatal, els
populars pressionen els governs autònoms de València i les Balears perquè segueixin
al peu de la lletra les directrius que marca el full de ruta de la FAES.
Personalment, em ve a la memòria aquell episodi en què el govern del PP
de València va entrar en polèmica amb el de Catalunya per la reciprocitat dels
canals de televisió. Durant un temps, els valencians podien veure TV3 i els
catalans podíem veure Canal 9. La tallada de les emissions de la televisió catalana
va ser el primer cop mortal perquè aquestes dues terres tan agermanades
perdessin un vehicle bàsic de vinculació per primer cop en la història després
de la mort del dictador.
Un altre cas molt recent ha estat el protagonitzat pel govern de les
Illes quan va expressar la seva intenció de canviar el nom oficial de Maó pel
de Mahón. No em direu que no són ganes de buscar merder on no n’hi ha, oi? Una
altra acció inequívoca es va produir aquest setembre quan el govern Bauzá es va
posar en contra tota la comunitat educativa balear -amb les famílies dels
alumnes al capdavant- davant la seva voluntat de reduir l’ensenyament en
llengua catalana. I no em direu que a Catalunya no ho han provat manta vegades,
amb l’aprovació de la nova Llei LOMCE com a últim intent que, alguns,
qualifiquen de definitiu. Esperem que no!
Jo crec que la gent que composa aquests governs deu tenir el seu entorn
més proper a la lluna. Com poden anar pel carrer amb la cara alta? Avui, possiblement,
poden eludir la gent del carrer gràcies als automòbils oficials pagats per tots
els ciutadans però demà, quan ja no siguin al govern, de debò pensen que ningú
els hi dirà el nom del porc? Però bé, aquest tipus de gent passa de tot i de
tots.
L’actuació més sonada –descarada- duta a terme amb nocturnitat i
traïdoria va tenir lloc el 28 de novembre a les 12.19 h. amb el tancament de la
ràdio i la televisió pública valenciana Nou –antigament, coneguda com a Canal 9.
I el més greu de tot plegat és que passin aquests fets tan greus sense cap
conseqüència.
Segons el govern del PP valencià, el tancament ha vingut motivat davant
la negativa d’acceptar una sentència judicial que obligava a readmetre els
treballadors que havien estat acomiadats en un ERO que ara s’ha demostrat
irregular. Segons el president Fabra, al cost econòmic que això representava
era impossible d’assumir i actualment existeixen altres prioritats envers els
ciutadans. Veritat o mentida?
El president Mas diu que no vol ficar-se ja que són problemes d’una
altra comunitat. Personalment, reconec que no estic d’acord amb ell. Crec que en
tot allò que sigui malmetre la cultura i la llengua hi hem d’estar en contra i
fer-ho palès, vingui d’on vingui. També ha dit que a Catalunya no passaria mai
el que ha passat a València. Torno, humilment, a discrepar del que diu el meu
President.
El Sr. Mas, avui president de la Generalitat de Catalunya, no ens pot garantir que
mai tindrem un govern del PP atès que aquesta qüestió només és a les mans dels
ciutadans que resideixen a Catalunya. En conseqüència, demanaria a tothom que féssim
una reflexió a partir del que està passant en els llocs on hi ha un govern del
PP. Si els que viuen i treballen a Catalunya som catalans, pel bé de la nostra
nació, no hem de deixar que a Catalunya ens governin els hereus del dictador.
Amb l’ànim de ser optimista, un dia vols pensar que les coses poden
millorar. Però fets com els que passen a València –d’aquí varen sortir els
tancs d’en Tejero el 23-F- et fan pensar que el sistema democràtic que tenim és
molt feble, que està agafat amb pinces i que som a les mans de persones que amb
un simple decret poden destruir la feina d’anys sense que succeeixi absolutament
res. Fins que un dia, això sí, algú estigui tan emprenyat que passi alguna de
grossa. Llavors ens estranyarem i ens preguntarem com ha pogut ser?
Les persones tenim uns límits i em nego a claudicar només perquè hem de
ser tolerants, democràtics i respectar el resultats que surtin de les urnes. Tot
això està molt bé, però davant de polítics que ens governen i que actuen en
contra del que van dir que farien, amb accions que són del tot antidemocràtiques
com les que he anomenat, què hem de fer als ciutadans? Amagar el cap sota
l’ala? Així els hi ha anat als treballadors, informadors i periodistes de Canal
9 que han callat durant anys per salvar el cul!
A voltes arribes a pensar que els politics estan en política per
espatllar, embolicar, avorrir i trencar els acords. Ja sé que el que tenim
actualment, dintre del dolent, és el millor; però hi ha coses en què més
valdria que els politics no s’hi fiquessin ja que no solucionen res, ni serveixen
per res i són només instruments per cobrar dietes sovint injustificades. Un
exemple el tenim amb la comissió pública de RTVV on el control polític no ha
servit de res. O potser sí, qui sap si això no és el principi d’una RTVV
privada. RTV-Fabra & amics. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada