Desitjos que no desitjaria.

Bon any 2014. Aquest és el meu desig personal per a totes les persones de bona voluntat, però no per aquells que només es de pura expressió, sinó que els meus desitjos son per aquells que demostren en fets allò que prediquen.

Quan decideixo fer aquesta felicitació encara manquen uns dies perquè sigui el nou any, tot i que, malgrat l’optimisme que un pot tenir, no crec que els titular de la premsa siguin per alguna vegada positius.

No se si es pot acabar l’any 2013 amb tantes males noticies com les que hem tingut fins ara, segur que encara es pot empitjorar més si cal, ateses les nefastes accions polítiques del nostre govern central. Tampoc dic que el nostre govern autònom no se’n lliure de ser, com a mínim, un dubtós administrador dels nostres impostos i de les prioritats dels ciutadans, alhora de distribuir les partides que escassament ens arriben de Madrid, segons les pressions, i en el moment que aquest ens les vol  aplicar.

No cal que posi l’accent en cada una de les coses que les decisions dels nostres polítics ens afecten directament, i que cada matí tenim als mitjans, tots en tenim constància, però estic convençut que encara moltes persones del nostre País petit, encara hi posarien algun altre que no surten en aquests mitjans les quals les podríem qualificar de danys col·laterals de les cagades dels altres.

La penúltima es la que afecte directament a totes las llars, em refereixo a la pujada de la llum, i que indirectament també ens afecta per la pujada de productes que per sistema tots necessiten d’energia, des de la seva fabricació fins aquella que necessita conservació i exposició.

No se si amb aquesta maniobra un tant obscura de les empreses elèctriques, algú encara li queda algun dubte de qui realment mana en aquesta Espanya, ho potser per no assenyalar ningú posaríem la paraula mercats.

Ara resulta que per Nadal ens hem de creure que ja està tot solucionat, que els brots verds ja son tan grans que s’han convertit en arbres, que podem gastar sense por, que no cal que estalviem per pagar l’energia que gastem, tenim el govern de Catalunya que ens pagarà la factura, no sigui que les companyies elèctriques no tinguin un benefici superior a la de l’any anterior, per poder pagar aquells sous astronòmics que tenen els EX POLÍTICS ESPANYOLS que estan en nòmina a la junta directiva d’aquestes empreses. Vergonyós.

Personalment no se com serà aquest any 2014, però crec que tampoc es pot ser massa optimista respecte a la recuperació econòmica, això pel que fa al nostre ESTAT, en majúscules, com es diu ara, ja que es molt el deute i els interessos que aquest suposa, però personalment amb cenyiria més amb l’economia de cada una de les llars, aquesta economia que cada un de nosaltres pot dominar, depenent dels ingressos. No feu cas d’aquells que saben que es gasta cada un dels ciutadans, amb la loteria, per Nadal, en marisc, o amb punyetes, això ho sap cada un a casa seva, i no es pot estirar més al braç que la màniga, hem de ser i comportar-nos com a catalans, haguem nascut o no a Catalunya. No es cap vergonya per una persona honesta saber viure amb el que es te, i si es dóna el cas encara poder estalviar.

Uns exemples per recordar aquells que varen fer cas als polítics, que varen donar diners per fer algunes coses com per exemple: camps de plaques solars per fer energia, podran fer front a la inversió feta?  Els que varen demanar préstecs per construir i comprar terrenys agrícoles forçant a Ajuntaments a modificar els seus Plans Generals, podran aguantar les seves empreses? Aquells que varen demanar préstecs per poder adquirir la seva llar, no dic aquells especuladors, molts ja han estat desnonats. Ajuntaments que varen acollir-se al Pla Zapatero per fer inversions en alguns municipis, i que la medalla se l’ha posat l’alcalde de torn només per aconseguir vots, qui paga ara aquestes inversions?. I no vull pensar que alguns matrimonis varen anar a buscar un infant només per el xec nadó, això ja seria de jutjat de guàrdia.

Segur que encara hi ha molts més exemples que aquests. Penso que senten be el que realment vull exposar. Hem de tornar al que s’ha fet tota la vida, almenys els de la meva generació, i malauradament aquesta generació es la que pot aguantar la nefasta gestió d’aquells que ens han abocat aquesta disbauxa, que tenim que pagar entre tots menys ells, aquesta generació és la que encara pot fer front aquells que un dia varen voler independitzar-se, hi ho han fet molt malament, ho han fet endeutant-se de per vida, inclòs traspassar-la als seus propis fills, i han tingut que tornar als orígens.

Es molt dur tenir que dir això però la realitat també es dura al igual que la vida honesta. Costa molt poc posar una parrafada en la Constitució donant entendre que l’habitatge és un dret per tothom, el que no diu és que sigui tan fàcil com ens han volgut vendre fins ara per poder-la adquirir.  Per sort la majoria de mortals encara saben que només hi ha una manera de viure i sobreviure, que és treballant, i no estafant, ni robant, ni guanyant unes mensualitats que algunes son milers de vegades el del interprofessional.

Aquest any 2014 hem de donar exemple als nostres polítics, ensenyant-los com s’ha d’actuar i administrar millor les nostres llars, ja que ells no fan res. Ara fa un any o dos segons es miri, algú va dir que faria un govern dels millors, i que aprimaria les institucions per així fer un estalvi en els catalans, que s’ha fet al respecte? El que s’ha fet és abaixar jornals a funcionaris, i no pagar les pagues extres, i si per això fos poc, no tan sols no s’han aprimat les estructures, si no que ara ens hem de dotar-nos de més per fer front a la independència. Caram!! Quin futur més brillant ens espera.

Per finalitzar, vull ser políticament correcte i felicitar a tothom un bon Nadal, i una bona entrada d’any Nou, i que penseu en vosaltres, no espereu que ningú vingui a tareu-vos las castanyes del foc, fem-ho nosaltres mateixos. Ser que tornar enrere es el que no tocaria però ja podeu veure el que ha passat en moltes d’aquelles coses que pensàvem que ja les teníem superades, com ara la Llei de l’avortament. La pregunta que tinc és si en un futur ens obligaran a parlar al castellà i cantar el cara el sol, espero no viure si és que ho he de veure.

Salut.