Som esclaus de les tecnologies?

L’altre dia ajudant a la meva neta a fer els deures, el que abans en dèiem devers, em va preguntar si actualment hi havia esclaus. Be, vaig quedar una mica estorat per la pregunta però desprès em va explicar que estava fent un treball de les diferents èpoques que ha viscut el nostre Món.

Desprès de pensar com podria respondre i explicar-l’hi a una adolescent el que jo penso sobre l’esclavitud, i fent-ho lligar amb l’actualitat li vaig donar una resposta curta i rasa. Si que ni han, tot i que acte seguit li vaig explicar el meu punt de vista sobre la resposta.  Els esclaus que hi ha avui dia son fruit d’altres necessitats i de molts actes que nosaltres mateixos ens imposem davant de la pròpia vida, la qual la justifiquem de moltes maneres i és que ho fem per estar al dia davant de la pròpia societat.

Tot i que em va costar una mica fer la comparació que fos entenedora, atès que en la lliçó sortien esclaus que eren fuetejats  i de fer-los servir com animals de carga, amb l’esclavitud actual, no és així. Actualment no és tan el maltractament físic com temps enrere, però no es menys traumàtica ni menys dolorosa.  La meva tasca va ser dedicar el temps necessari per que aquella adolescent entengués el que jo l’hi volia transmetre, i de pas, poder-li donar l’oportunitat de que ella mateixa pogués fer-se la seva pròpia idea, per això vaig recórrer al més simple, posant exemples.  

El primer exemple ho vaig tenir fàcil, l’hi vaig posar un de molt ampli i actual que son les noves tecnologies com ara el mòbil, i que té moltes aplicacions com ara el Whatsapp. Això també es ser esclau d’un aparell, ja que sembla ser que, és més important atendre un missatge que la conversa que puguem tenir amb els familiars i amics. La resposta de l’adolescent va ser un somriure. Ho va entendre, i em vaig donar per satisfet.

L’altre exemple que també em va ser fàcil fer l’exposició, es un tema actual com son les hipoteques bancàries que existeixen sobre les llars de moltes persones, que per el que vaig detectar, sàvia més del que l’hi parlava quan feia referència als desnonaments, que no amb lo esclau que es convertia una persona de una entitat bancària quan es demanava una hipoteca.

Un cop passat una estona i donat el interès que la persona em dedicava al posar uns exemples concrets, vaig optar per posar-ne alguns de més genèrics, esperant que les meves reflexions servissin d’un punt d’alerta per part seva, i fruit de  les meves paraules l’adolescent tingués l’opció de triar en un futur quelcom de tot plegat.

Vaig finalitzar el meu ajut a una estudiant de sisè amb una reflexió. La vida et dóna i et treu oportunitats les quals una persona per si sola ha de saber com gestionar, pot ser bona o dolenta en funció de com es fa servir, el que esta clar es que res ha de ser una obsessió.

I personalment també crec que, és evident que la vida de les persones ha canviat, per bé i per mal amb aquests ordinadors a la mà que son els mòbils. Encara que més enllà del que és visible, tant sols el sentim comú per ara. Molts fan esment parlant dels efectes indesitjables de l’ús inconvenient del mòbil i de les xarxes socials. Perquè encara no hi han estudis que parlin sobre aquests efectes. Si que hi ha preocupació evident perquè els adolescents no es converteixen en edictes, però excepte casos flagrants, l’abús dels adults es considera tolerant.

Mal fet, no podem donar exemples als nostres fills o néts posant un fet  de que nosaltres ho podem fer perquè som grans. Sabem que estem en una fase inicial, acceptem que hi ha un problema, però encara no pensem en quines conseqüències en un futur tindrà. No és  qüestió de caure en les mans de la tecnologia, però si que no és necessària ni normal estar permanentment pendent del mòbil, si seguim per aquest camí aviat una part de la societat serà mes bel·ligerant amb el que interromp una conversa per comprovar si ha rebut un missatge al Whatsapp.

Potser en un futur proper està en un cartell que ja diuen que es veu en alguns llocs, “No tenim wi-fi, parlin entre vostès”. Encara que la veritat és que aquesta crida contra les xarxes socials s’ha donat a conèixer perquè córrer per la xarxa social de Twitter.

J.Coch.