Participació. Democràcia. Consultes. Referèndums, i altres herbes.

 Quins mesos més emocionants, emotius, engrescadors, i altres objectius que podríem posar-hi, que estem vivint aquests dies a Catalunya, millor dit, fa mesos que entre unes coses i altres, el nostre ànim va de salt en salt, un cop per a millor i altres per no tant.

Quin recorregut. Hem tingut data i pregunta. Un estiu mogut per el cas Pujol. Hem fet nostres, encara que sigui a tall d’exemple, les votacions per la independència d’Escòcia. Hem aprovat la Llei de consultes no refredaries. M’atreveixo a dir, que estem vivint dies de vertigen, si, però únics que passaran a la historia.

Avui he escoltat el Ple del Parlament de Catalunya en que es debatia la Llei de consultes i no la de referèndums, i uns m’han fet emocionar, per la seva defensa convençuts del que desprès votarien, al dotar d’una eina per la participació a la política activa per els ciutadans de Catalunya i sobre tot per la democràcia, siguin de la parla que siguin; en canvi d’altres m’han fet vergonya per com intentaven distorsionar, com sempre, el que en el Parlament es debatia, dient el que s’amagava darrere d’aquesta Llei era per fer un referèndum per la independència. Això vindrà desprès, si es que surt que si, i si els ciutadans diem que no?. Doncs d’això es tracte, de saber que volem la gent de Catalunya. En principi votar.

Tan se val que els que la defensaven els hi expliquessin que no era això, però tan el PPC, com Ciutadans, seguien amb el mateix discurs, de la Constitució i de les competències com a paret de xoc per parar i impedir la consulta del 9N. No negaré que el seu jefe de files els te ben alliçonats als seus Diputats, ja que tots van a una amb la mateixa tonada.

Tal com varem expressar l’Onze de setembre, ara és l’hora d’anar en serio, de que tots fem quelcom al respecta, amb tots aquells mitjans que tinguem a l’abast. Ara és l’hora de fer que tots aquells grups, partits, moviments socials, i persones individuals se sentin recolzats i per tot aquells que volem millorar la democràcia, i que aquesta Llei ens ha de donar.  

Catalunya és pionera per moltes coses i raons, per tant, també sabem que altres comunitats estan expectants del com es desenvolupa l’afer català, per acte seguit alguns seguiran el nostre camí, tot i que el País Basc ja va fer un intent fa alguns anys enrere, per això el Govern de Rajoy no pot deixar votar a Catalunya.

Personalment crec que estem fent les coses bé i quan toquen. Els partits que varen arribar al acord de la data i la pregunta, han sabut sumar al PSC, i això cal reconèixer la mà esquerra del Sr. Izeta, persona hàbil i dialogant dintre i fora del partit. Me’n alegro que el PSC hagi sabut trobar el camí per reforçar Catalunya. Tan debò el trobes de la mateixa manera en les eleccions autonòmiques i es presentes només com a PSC. Els diputats a Madrid no es trobarien criticats per els catalans, quan han de defensar propostes d’Estat per Catalunya, segur que trauríeu millor resultat sense les sigles PSOE. Penseu-hi. Ah! ni tampoc teniu la credibilitat, per defensar una tercera via ja que de temps n’heu tingut molt per reformar la Constitució. O no? 

Temps enrere escrivia que jo també vull votar recolzat per la legalitat, i des d’avui, 19 de setembre del 2014, estic convençut que tinc aquesta legalitat, i com a tal exerciré el meu dret a vot, el que no faré és acotar el cap i esperar que hem solucionin els problemes aquells que cada dia ens retallen les llibertats, drets, i democràcia.

Tenen molta raó aquells que diuen, que no varem tenir por de Franco quan encara signava decrets per matar, com un animal furiós amb les seves últimes espeternegades avanç de morir, i en tindrem ara?. No home no!. Els Catalans hem d’anar avançant per anar marcant el nostre propi camí i no fer cas de paraules enverinades que l’únic que volen es que ens quedem a Espanya per anant-nos munyint i exprimint, per sobreviure ells. Hem de saber dir prou, i aquest prou ara ha arribat.

Tal com deia al principi, aquest és el moment, atès que els de Madrid estaven acostumats a tan sols sentir queixes i no fets, ara es al reves, ara es l’hora dels fets, ja n’hem tingut masses de paraules. Els de Madrid no creuen que siguem capaços de fer una acció tan democràtica, com consultar a la població de quin model polític volem en un futur, encara que sigui espençes de la desaparició d’alguns polítics i/o partits.

Per finalitzar crec que la major part del que ara esta passant, ells tenen la part més grossa de la culpa, per les moltes putades que ens han fet, tan el Zapatero, amb l’estatut, com a les diferents humiliacions i menyspreu que han tingut els parlamentaris del PP amb la seva majoria absoluta.

Ara, també crec que passi el que passi a Catalunya desprès del 9N mai més serà igual que ara, i menys que fa un any, de la mateixa manera que Escòcia demà no serà el mateix que ahir.   

             

Tindrem Central de Cicle Combinat, per sempre mes.

STOP ENDESA

Primer de tot, vull demanar perdó per ser un xic reiteratiu en tornar a referir-me a la Tèrmica del Foix de Cubelles, una qüestió que malauradament encara avui genera passions, sobretot pel que fa al futur de la zona energètica de les Salines.

El que m’ha fet decidir a tornar-ne a parlar és l’interès que he percebut respecte al meu article publicat el dia 8 de setembre en EIX DIARI, superant-se en poques hores les expectatives que personalment esperava. En aquest text assenyalava allò que detecto en els diferents discursos -molt demagògics- dels nostre representants politics de Cubelles, incloent-hi el silenci d’altres.

Moltes persones tenen força més informació que no pas jo, atès que fa més de tres anys que estic desvinculat de qualsevol partit polític. Però això no vol dir que no estigui atent d’allò que passa en el meu municipi, fruit de decisions preses en legislatures passades i que ara, pel que sigui, donen el seu fruit, no gaire agradós. Per tot plegat, en aquest moment puc fer una crítica sense por que cap persona la pugui titllar de polititzada. Personalment, la inclouria dintre de l’opinió independent i documentada.

Quan dic que ara es donen els resultats de decisions i accions de grups que varen estar el govern en legislatures passades, no ens hem d’estranyar ja que la política funciona d’aquesta manera. Una decisió presa avui dóna fruits, els que siguin, a quatre anys vista. Per exemple, la proposta de resolució presentada al Parlament de Catalunya, tramitació 250-01965/08 sobre el futur de la central tèrmica de Cubelles, que va proposar el Grup Parlamentari del Partit Popular, a on es va debatre el canvi d’ubicació de la Tèrmica allà on hi ha els dipòsits de fuel. La defensa d’aquesta la va fer la senyora Maria Àngels Olano. Sessió núm. 34 / Economia, Finances i Pressupost / 7 de juliol de 2009. Per cert, no va prosperar per 9 vots a favor i 12 en contra.

Dir també que el govern de l’Ajuntament de Cubelles va mantenir una reunió amb el departament de la Generalitat, la Direcció General d’Energia i Mines i ENDESA Generación el dia 2 de juny del 2009, en què el govern d’aleshores va acceptar modificar el projecte i el planejament urbanístic municipal.

Aquest canvi d’ubicació obligatòriament comportava demanar l’autorització administrativa amb el vist i plau del govern de Cubelles, i és evident que se li va donar, signat per l’Alcalde del moment. També comportava la declaració d’impacte ambiental que ha de donar el Ministeri de Medi Ambient, Medi rural i Marí de Madrid, publicat al BOE el dilluns 3 de gener del 2011. Secció III. Pagina 558. amb la següent resolució:

Resolución de 13 de diciembre de 2010, de la Secretaría de Estado de Cambio Climático, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Sustitución del grupo generador de la central térmica de Foix por un nuevo grupo de ciclo combinado de 500 MW eléctricos, término municipal de Cubelles, Barcelona.

Acte seguit, es va donar opció a què els ajuntament presentessin al•legacions. Totes les que es varen presentar varen ser resoltes.

En el contingut de la resolució tenim molts punts que ens diuen molt clarament què passarà en un futur no gaire llunyà en la zona energètica que té adjudicada Cubelles. Un d’ells deia: “El nuevo ciclo combinado se instalará en la misma parcela en la que se ubica el actual grupo térmico, en el término municipal de Cubelles, en la provincia de Barcelona, en la Comunidad Autónoma de Cataluña. Esta ubicación se encuentra a 40 km de Tarragona y a 40 km del Área Metropolitana de Barcelona, que representan los dos centros principales de consumo eléctrico en Cataluña”.

Després de 21 pàgines d’informe, la seves conclusions són realment aclaridores i no deixen lloc a dubte sobre a on tindrem la nova central de les tres C: Central de Cicle Combinat.  

Conclusión: En consecuencia, la Secretaría de Estado de Cambio Climático, a la vista de la propuesta de Resolución de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, formula declaración de impacto ambiental favorable a la realización del proyecto: Sustitución del grupo generador de la central térmica de Foix por un nuevo grupo de ciclo combinado de 500 MW eléctricos, término municipal de Cubellles (Barcelona) concluyendo que siempre y cuando se autorice en la alternativa y en las condiciones anteriormente señaladas, que se han deducido del proceso de evaluación, quedará adecuadamente protegido el medio ambiente y los recursos naturales.

Llavors, com podem aguantar persones del nostre govern llençant titulars com: “Ara sí, a Déu...”, “D’aquí a cinc anys, la xemeneia fora”, “Treballarem perquè la zona energètica esdevingui un centre formatiu d’energies renovables”... Com sempre, tot demagògia i populisme, tant és el grup polític que tinguem governant.

La realitat és que fa tres anys que ICV és al govern i no ha mogut ni un sol dit per intentar canviar el destí de la zona energètica. Ni les regidories de Medi Ambient, ni Urbanisme, ni alcaldia han fotut brot. Però pot ser que la inestabilitat política creada aquesta legislatura hagi pogut minvar els esforços per treballar per a l’eliminació de la zona energètica, atès que per mantenir les cadires i els sous també fa falta molta energia. Però d’això, ja en parlarem un altre dia.

Encara tenim molt de camí per recórrer

L’aprovació de la nova Llei de consultes no referendàries aprovada pel nostre Parlament el dia 19 de setembre no és el final de res, sinó que es tracta d’un pas més, una eina més, del camí que tenim els catalans a recórrer per obtenir l’anhel desitjat per la majoria de la gent del nostre País: assolir la independència de Catalunya.

Alguns tertulians, polítics i articulistes han fet menció -per cert, molt irònicament- de si hi ha vida més enllà del 9-N. Personalment, percebo la Catalunya del demà com a molt més unida que no pas la que hem tingut fins ara. Dic axó perquè fins ara, no és que haguem tingut una Catalunya dividida, sinó que hem tingut una Espanya fragmentada per uns fets que ens han acompanyat durant més de cinquanta anys. Són les derivades d’una guerra que va separar la població entre rojos i franquistes, entre guanyadors i perdedors, i que encara avui perdura producte d’enfrontaments, repressions i execucions persistents fins no fa pas masses anys. Encara avui veiem tics de mandataris hereus de les polítiques del dictador que fan el possible per sobreviure dins de la nostra jove democràcia.

Tal com deia el nostre President de Catalunya en l’entrevista que li va fer Josep Cuní a 8 TV, no cal explicar els moviments ni ensenyar totes les cartes als nostres adversaris de Madrid. No hem d’oblidar que això no és una guerra, sinó una partida política que espero que transcorri de manera completament democràtica per part del govern estatal. Hem de mostrar inequívocament la nostra voluntat de ser, de no voler continuar sent els súbdits d’uns governs que han demostrat abastament que tan sols ens necessiten per cobrir el seu dèficit.

Tal com deia al principi, tenim molt de camí per recórrer. Però també hem de saber que cada moviment que haguem de fer serà més difícil i no exclosos de riscos per part d’aquells que estan donant la cara per tots nosaltres. A tots ells els hem d’agrair moltíssim la seva tasca ja que són els que ensenyen el rostre mentre nosaltres ens diluïm dintre de les corrents humanes de les diferents manifestacions.

Mentre escric aquest article, no han passat ni vint-i-quatre hores de l’aprovació de la Llei de consultes. Per tant, no sé què passarà fins que el President Mas signi el decret per convocar la consulta. El que sí sé és que farà el govern estatal. Espero, però, que respecti per primera vegada la decisió que ha pres el nostre Parlament, la màxima cambra de representació de la ciutadania de Catalunya, i no faci servi un Constitucional del tot polititzat i manipulat pels dos grans partits amb l’objectiu d’anar en contra de la voluntat d’un poble.

Si és així, no cal dir que ens veurem obligats a fer un pas més. No sé si serà per votar el 9-N al marge del Constitucional, però el que sí sé és que els catalans no romandrem impassibles ni ens quedarem a casa de braços plegats. Aquesta opció no està dins del nostre full de ruta. La solució passarà per altres propostes alternatives que, tot i no ser les ideals, tanmateix caldrà que tinguem en compte atès que, com tots sabem molt bé, ara ja no hi ha marxa enrere.

Disposem d’una eina com és la desobediència civil, totalment legal. Al llarg de la història tenim diversos exemples en els que emmirallar-nos; alguns d’ells molt recents, com ara Stop desallotjaments, No vull pagar, Jo no pago, etc. Un altre exemple no gaire llunyà és la insubmissió a la mili i la prestació social substitutòria. Fora de casa nostra gaudim de molts exemples que s’han anat succeint al llarg de la història. Mahatma Gandhi i la marxa de la sal el mes de març de 1930; Martin Luther King i la lluita contra la segregació racial, considerada l’origen de la desobediència civil; Henry David Thoreau i la seva negativa a pagar els impostos que anaven destinats a la lluita per la esclavitud, o les accions a favor dels desfavorits de l’alcalde de Marinaleda, a Sevilla. Tots ells, exemples enumerats per Quim Arrufat de la CUP durant el seu discurs al Parlament en defensa de la Llei de consultes.

Per finalitzar, voldria dir que la desobediència civil és, en definitiva, l’acte de no acatar una norma injusta imposada a una població. La desobediència, en la seva execució, ha de ser de forma conscient, pública, pacífica i no violenta, mantenint una actitud ferma de protesta contra l’autoritat a fi de fer rectificar els errors que aquesta hagi comés a judici dels que protesten. Un altre dia parlarem de la declaració unilateral d’independència. Salut i democràcia.

 

El que no es diu clarament sobre la Tèrmica.

 

Llegeixo la notícia en el diari digital EIX DIARI sobre l’aprovació per part de la Generalitat del desmantellament de la central Tèrmica del Foix i a on es diu que la simbòlica -més que no pas emblemàtica- xemeneia serà a terra d’aquí a cinc anys.

Recordaré que el dia 2 de maig d’enguany ja vaig fer un escrit respecte a una altra notícia que donava un regidor al govern del nostre ajuntament de Cubelles, posant l’accent en tot allò que aquest regidor obviava. Concretament, li recordava que mentre tinguéssim una zona energètica dintre del nostre municipi propietat d’ENDESA GENERACION SA, Cubelles no es lliuraria de tenir en un futur més o menys llunyà una altra empresa generadora d’energia, sigui de cicle combinat o bé d’una altra mena.

Però resulta que ara que molts ens volen fer creure que ens trobem en el principi del final feliç d’aquesta Tèrmica tan i tan polèmica; la realitat, ens agradi o no, és que actualment som realment en l’inici de la construcció d’una nova central a Cubelles. I justament és això allò que el govern actual sembla que calli i amagui per tal de no tenir problemes.

Primer de tot, cal recordar que la central tèrmica té els permisos vigents, atès que els va actualitzar el 27 de novembre del 2013, tot just fa nou mesos. Per tant, el motiu de la petició de tancament és purament econòmic, ja que actualment no cobreix ni les despeses bàsiques per tenir la central operativa i poder seguir cobrant els 2,28 M € anuals que rep. Cal remarcar, a més, que encara no disposa de l’autorització pertinent del desmantellament, tot i que es dóna per descomptat que a curt termini li concediran.

És cert que la central tèrmica, tal com la coneixem actualment serà desmantellada quan l’empresa tingui els permisos corresponents, però no es diu que alguns dels edificis actuals seran aprofitats per a les noves instal·lacions.

També és cert que algunes estructures com la xemeneia seran destruïdes, però tampoc no es diu que en el seu lloc es construiran dues, o potser tres, més petites, depenent de la potència que es vulgui generar. Recordem que ara produeix uns 518,7 MWs bruts i que un informe de fa molt de temps deia que es volia duplicar aquesta generació amb cicle combinat.

És cert també que els dipòsits que hi ha en una parcel·la separada de la central també seran desmantellats, però no es diu que es mantindran altres infraestructures com ara la presa d’aigua del mar, les canonades de la circulació d’aigua, el gasoducte, la subestació de distribució i un gran etcètera que, de ben segur, l’empresa creu que poden ser reutilitzables en un futur per a una nova central de cicle combinat.

La qüestió és la següent: per què el govern de Cubelles no diu clarament una informació que és tan cabdal per al nostre poble? Com és que no ho explota políticament com ha fet altres cops amb altres infraestructures com la implantació de més àrees de comerç? Perquè no diu que hem la implantació de la nova Central de Cicle Combinat, Cubelles necessitaria molta mà d’obra? Per què?

En la notícia que he esmentat al principi, també he llegit que només un grup polític ha demanat a la Generalitat la retirada de la qualificació de zona energètica.

Senyors d’Unitat Cubellenca, això és el que toca fer ara, però la història és la que és. No hem d’oblidar que molts de vosaltres éreu a CiU quan vàreu sol·licitar canviar la zona de construcció del nou cicle combinant allà on actualment hi ha instal·lats els dipòsits i no suprimir la zona energètica, tal com esteu demanat ara. Això només es pot fer amb majoria absoluta, i amb el vostre suport, el govern ho podria aprovar. També es pot fer suprimint la zona energètica durant la redacció del nou POUM, encallat durant anys. Sincerament, crec que davant l’opinió publica s’ha cobert l’expedient, però com sempre, no deixa de ser paper mullat.

Cal dir que quan la Generalitat té instal·lacions problemàtiques ja consolidades en determinats municipis com presons, abocadors, destrucció de residus i, com no, zones energètiques, no se les deixa perdre i, encara més, no s’arrisca a moure-les a un altre lloc per por a encendre un incendi en un altre indret. És en aquest sentit que penso que, tot i la hipotètica aprovació per majoria absoluta de tot el consistori cubellenc d’un nou POUM on hi constés l’anul·lació de la zona energètica, la Generalitat mai no l’acceptaria.

Tanmateix, malgrat la seguretat que aquesta seria la reacció de la Generalitat, aquesta hauria de ser l’única acció creïble que políticament haurien d’impulsar els nostres representants de Cubelles. Tot i així, estic convençut que passarà com sempre. Cada un farà la guerra pel seu cantó per treure rèdit polític i el poble, ben fotut, és clar.   

Els pals de paller de la Catalunya d’avui.

Estic convençut que des de la mort del dictador, hi han hagut diversos pals de paller a Catalunya, inclús durant l’Espanya del cara el Sol, al igual que torres altes, però crec que estaria molt encertat si digues que mai ningú les han vist caure com ho estan fent en els últims temps.

Podria ser que alguns d’aquests pals de paller han estat aixecats en expectatives un tant exagerades, per els propis ciutadans, en que hem descobert que els pals de paller amb els anys es van podrint fins que aquests cauen, fruit de la constant vinculació entre empresaris i polítics.

Per sort, no tan sols existeixen pals de paller en la política, segurament és on hi han menys i més plens de corcs, atès que en la definició de pal de paller, es aquell que per la seva responsabilitat sosté des de l’empresa fins a l’àmbit familiar, esportiu, cultural etc...persones al seu voltant fent que aquesta sigui rentable, estable, i sòlida.

Una de les definicions de pal de paller en sentit literal pot ser: Pal que serveix d'eix al voltant del qual hom munta el paller. Normalment s'usa en sentit figurat: eix o nucli al voltant del qual es vertebra una empresa, la família, etc.. en definitiva, una societat.

En els últims temps també hem sentit moltes vagades a parlar del nucli dur, del pinyol de CDC, doncs aquest pinyol ens ha sortit tan podrit com el pal de paller que per alguns havia estat el Sr. Pujol fins el 25 de juliol. Tal vegada culpa nostra? Potser si que ens varem creure massa que era Catalunya, però no ens hem d’oblidar que fins aleshores algunes persones en política no havíem conegut res més.

Ara tampoc ens hem de posar melodramàtics, tots sabem separar el gra de la palla, i més si parlem de paller. Vull fer una reflexió un tan filosòfica. Ben mirat, tots i cada un de nosaltres, som pals de paller, si més no som el nostre propi pal de paller, per tant cada un de nosaltres en més o menys mesura som responsables dels nostres propis actes i decisions.

Es en aquest sentit figuratiu, que ateses les dades que tenim per davant sigui 11-S o bé el 9-N, o per que no, altres que en aquest moment encara no sabem, que hem de ser responsables de les nostres pròpies decisions, que de ben segur de retruc afectaran a altres que tenim en el nostre entorn. Això també és ser pal de paller.

No posaré noms d’alguns dels polítics considerats pals de paller a Catalunya, ja que estic segur que en molts pocs coincidiríem, ja que per alguns cada partit segurament tindria el seu, però si que desitjaria que al menys aquells que representen i han representat a Catalunya des de la institució més emblemàtica com és el Palau de la Generalitat de Catalunya,  no ens facin acotar el cap, en aquells que en poca fortuna hem cregut en les persones honestes.

Tampoc vull passar per alt aquells pals de paller de partits que d’alguna manera estan podrits com altres i que son còmplices d’un silenci exercit massa sovint i que ara surten dient que si era un 5% en comptes d’un 3%. Que més dóna la quantitat, és el fet, la persona, la representació d’aquesta i de la institució que ocupa i al mirar cap a un altre costat dels nostres representants, el que ens fot.

Personalment em costa molt d’entendre i creure, que polítics que es veuen cada dia, els hi passi per alt, o no s’adonin del que fan altres que en comptes d’anar en "Mercedes", que ja es molt, vagin en Ferraris. Tampoc puc entendre com els que estan a l’oposició no fan la seva feina, que és, la fiscalització del que esta al govern. Tot plegat és complicat, per això crec que ja hem perdonareu que m’hagi tornat tan incrèdul.