Els pals de paller de la Catalunya d’avui.

Estic convençut que des de la mort del dictador, hi han hagut diversos pals de paller a Catalunya, inclús durant l’Espanya del cara el Sol, al igual que torres altes, però crec que estaria molt encertat si digues que mai ningú les han vist caure com ho estan fent en els últims temps.

Podria ser que alguns d’aquests pals de paller han estat aixecats en expectatives un tant exagerades, per els propis ciutadans, en que hem descobert que els pals de paller amb els anys es van podrint fins que aquests cauen, fruit de la constant vinculació entre empresaris i polítics.

Per sort, no tan sols existeixen pals de paller en la política, segurament és on hi han menys i més plens de corcs, atès que en la definició de pal de paller, es aquell que per la seva responsabilitat sosté des de l’empresa fins a l’àmbit familiar, esportiu, cultural etc...persones al seu voltant fent que aquesta sigui rentable, estable, i sòlida.

Una de les definicions de pal de paller en sentit literal pot ser: Pal que serveix d'eix al voltant del qual hom munta el paller. Normalment s'usa en sentit figurat: eix o nucli al voltant del qual es vertebra una empresa, la família, etc.. en definitiva, una societat.

En els últims temps també hem sentit moltes vagades a parlar del nucli dur, del pinyol de CDC, doncs aquest pinyol ens ha sortit tan podrit com el pal de paller que per alguns havia estat el Sr. Pujol fins el 25 de juliol. Tal vegada culpa nostra? Potser si que ens varem creure massa que era Catalunya, però no ens hem d’oblidar que fins aleshores algunes persones en política no havíem conegut res més.

Ara tampoc ens hem de posar melodramàtics, tots sabem separar el gra de la palla, i més si parlem de paller. Vull fer una reflexió un tan filosòfica. Ben mirat, tots i cada un de nosaltres, som pals de paller, si més no som el nostre propi pal de paller, per tant cada un de nosaltres en més o menys mesura som responsables dels nostres propis actes i decisions.

Es en aquest sentit figuratiu, que ateses les dades que tenim per davant sigui 11-S o bé el 9-N, o per que no, altres que en aquest moment encara no sabem, que hem de ser responsables de les nostres pròpies decisions, que de ben segur de retruc afectaran a altres que tenim en el nostre entorn. Això també és ser pal de paller.

No posaré noms d’alguns dels polítics considerats pals de paller a Catalunya, ja que estic segur que en molts pocs coincidiríem, ja que per alguns cada partit segurament tindria el seu, però si que desitjaria que al menys aquells que representen i han representat a Catalunya des de la institució més emblemàtica com és el Palau de la Generalitat de Catalunya,  no ens facin acotar el cap, en aquells que en poca fortuna hem cregut en les persones honestes.

Tampoc vull passar per alt aquells pals de paller de partits que d’alguna manera estan podrits com altres i que son còmplices d’un silenci exercit massa sovint i que ara surten dient que si era un 5% en comptes d’un 3%. Que més dóna la quantitat, és el fet, la persona, la representació d’aquesta i de la institució que ocupa i al mirar cap a un altre costat dels nostres representants, el que ens fot.

Personalment em costa molt d’entendre i creure, que polítics que es veuen cada dia, els hi passi per alt, o no s’adonin del que fan altres que en comptes d’anar en "Mercedes", que ja es molt, vagin en Ferraris. Tampoc puc entendre com els que estan a l’oposició no fan la seva feina, que és, la fiscalització del que esta al govern. Tot plegat és complicat, per això crec que ja hem perdonareu que m’hagi tornat tan incrèdul.