Participació. Democràcia. Consultes. Referèndums, i altres herbes.

 Quins mesos més emocionants, emotius, engrescadors, i altres objectius que podríem posar-hi, que estem vivint aquests dies a Catalunya, millor dit, fa mesos que entre unes coses i altres, el nostre ànim va de salt en salt, un cop per a millor i altres per no tant.

Quin recorregut. Hem tingut data i pregunta. Un estiu mogut per el cas Pujol. Hem fet nostres, encara que sigui a tall d’exemple, les votacions per la independència d’Escòcia. Hem aprovat la Llei de consultes no refredaries. M’atreveixo a dir, que estem vivint dies de vertigen, si, però únics que passaran a la historia.

Avui he escoltat el Ple del Parlament de Catalunya en que es debatia la Llei de consultes i no la de referèndums, i uns m’han fet emocionar, per la seva defensa convençuts del que desprès votarien, al dotar d’una eina per la participació a la política activa per els ciutadans de Catalunya i sobre tot per la democràcia, siguin de la parla que siguin; en canvi d’altres m’han fet vergonya per com intentaven distorsionar, com sempre, el que en el Parlament es debatia, dient el que s’amagava darrere d’aquesta Llei era per fer un referèndum per la independència. Això vindrà desprès, si es que surt que si, i si els ciutadans diem que no?. Doncs d’això es tracte, de saber que volem la gent de Catalunya. En principi votar.

Tan se val que els que la defensaven els hi expliquessin que no era això, però tan el PPC, com Ciutadans, seguien amb el mateix discurs, de la Constitució i de les competències com a paret de xoc per parar i impedir la consulta del 9N. No negaré que el seu jefe de files els te ben alliçonats als seus Diputats, ja que tots van a una amb la mateixa tonada.

Tal com varem expressar l’Onze de setembre, ara és l’hora d’anar en serio, de que tots fem quelcom al respecta, amb tots aquells mitjans que tinguem a l’abast. Ara és l’hora de fer que tots aquells grups, partits, moviments socials, i persones individuals se sentin recolzats i per tot aquells que volem millorar la democràcia, i que aquesta Llei ens ha de donar.  

Catalunya és pionera per moltes coses i raons, per tant, també sabem que altres comunitats estan expectants del com es desenvolupa l’afer català, per acte seguit alguns seguiran el nostre camí, tot i que el País Basc ja va fer un intent fa alguns anys enrere, per això el Govern de Rajoy no pot deixar votar a Catalunya.

Personalment crec que estem fent les coses bé i quan toquen. Els partits que varen arribar al acord de la data i la pregunta, han sabut sumar al PSC, i això cal reconèixer la mà esquerra del Sr. Izeta, persona hàbil i dialogant dintre i fora del partit. Me’n alegro que el PSC hagi sabut trobar el camí per reforçar Catalunya. Tan debò el trobes de la mateixa manera en les eleccions autonòmiques i es presentes només com a PSC. Els diputats a Madrid no es trobarien criticats per els catalans, quan han de defensar propostes d’Estat per Catalunya, segur que trauríeu millor resultat sense les sigles PSOE. Penseu-hi. Ah! ni tampoc teniu la credibilitat, per defensar una tercera via ja que de temps n’heu tingut molt per reformar la Constitució. O no? 

Temps enrere escrivia que jo també vull votar recolzat per la legalitat, i des d’avui, 19 de setembre del 2014, estic convençut que tinc aquesta legalitat, i com a tal exerciré el meu dret a vot, el que no faré és acotar el cap i esperar que hem solucionin els problemes aquells que cada dia ens retallen les llibertats, drets, i democràcia.

Tenen molta raó aquells que diuen, que no varem tenir por de Franco quan encara signava decrets per matar, com un animal furiós amb les seves últimes espeternegades avanç de morir, i en tindrem ara?. No home no!. Els Catalans hem d’anar avançant per anar marcant el nostre propi camí i no fer cas de paraules enverinades que l’únic que volen es que ens quedem a Espanya per anant-nos munyint i exprimint, per sobreviure ells. Hem de saber dir prou, i aquest prou ara ha arribat.

Tal com deia al principi, aquest és el moment, atès que els de Madrid estaven acostumats a tan sols sentir queixes i no fets, ara es al reves, ara es l’hora dels fets, ja n’hem tingut masses de paraules. Els de Madrid no creuen que siguem capaços de fer una acció tan democràtica, com consultar a la població de quin model polític volem en un futur, encara que sigui espençes de la desaparició d’alguns polítics i/o partits.

Per finalitzar crec que la major part del que ara esta passant, ells tenen la part més grossa de la culpa, per les moltes putades que ens han fet, tan el Zapatero, amb l’estatut, com a les diferents humiliacions i menyspreu que han tingut els parlamentaris del PP amb la seva majoria absoluta.

Ara, també crec que passi el que passi a Catalunya desprès del 9N mai més serà igual que ara, i menys que fa un any, de la mateixa manera que Escòcia demà no serà el mateix que ahir.