El què, qui, com d’Artur Mas.

No se de vosaltres, però personalment he de confessar que la conferència de Mas el passat 25 de novembre  en el Fòrum de Barcelona em va sorprendre molt, i molt  gratament.

Ja era hora, que per primer cop algun dirigent polític i a més el màxim responsable de govern a Catalunya, digui tan clar el què, el qui, i el com hem de saltar el mur infranquejable del dret a poder exercir el nostre futur a Catalunya, que ha de finalitzar en una votació reconeguda dintre de la Comunitat Europea.

Com a ciutadà de Catalunya es d’agrair que desprès de molts mesos que portem de argots polítics, de paraules buides de contingut, d’amenaces per part d’altres, el nostre President de la Generalitat de Catalunya ens posi en un camí per poder caminar però només mirant endavant, sense tenir que mirar enrere.

Ja fa temps que vaig comentar que cada un de nosaltres teníem a les nostres mans la responsabilitat de que aquest procés segueixi el camí iniciat, i crec que  l’estem fent, fins ara tan sols hi hem posant molta fe amb els nostres governants, ja que no teníem tan clar ni el que ni el com tenim que caminar. Ara només en manca amb qui.

No se com podríem qualificar l’actitud del nostre president, però la veritat es que vista la seva fermesa i convicció en aquest procés es d’agrair que ell com a persona primer i desprès com a President, posi la cara per tots nosaltres. Alguns sabem el que vol dir posar la cara en política, el Sr. Mas te una querella, i altres a Cubelles estàvem en busca i captura per una denúncia del nostre Alcalde. Només son similituds.

No es fàcil lluitar en contra de lo establert i no sempre son lleis, si no que son decisions que pren aquell qui te el poder de governar, i a cap mandatari l’hi agrada que altres que considera que estan per sota seu, mirin de guanyar-li terreny en mobilitzacions i protestes. A Cubelles també varen tenir que cantar l’estaca de Lluís Llac en la plaça del nostre Ajuntament.

Tornant al full de ruta del Sr. Mas, i la seva posta en escena de com ell vol culminar aquest procés, em fa una mica de por que el Sr. Jonqueres digui que vol millorar la proposta de Mas. Suposo que es, com a bon polític, no acceptar la primera proposta d’un dirigent d’un altre partit, seria motiu de feblesa davant de la seva clientela. Ara la pregunta és, qui és més independent dels dos? O direu que no a quedat descol·locat el Sr. Oriol!. Avia’m si ara miren de competir qui és més independentista dels dos. Es discutiran per tancar la llista?

Però la meva por no es perquè si, si no que tinc raons per pensar que aquesta millora que ERC proposa, pot ser un principi per no arribar a acords. Ja se que les comparacions son odioses però no puc evitar-ho. Tornem a Cubelles. Desprès de temps que les esquerres estiguéssim a l’oposició, i cansats de demanar una auditoria interna del nostre Ajuntament, en un moment determinat de la legislatura el govern va quedar en minoria, va ser el moment de tancar un acord per presentar una moció conjunta.

Un cop al Ple ICV es desmarcà del acord i proposa un punt per millorar la proposta d’auditoria, atès que el punt no es va admetre per aquells que havíem tancat l’acord, la moció no es va aprovar. “Moraleja” a hores d’ara encara és el moment que s’ha de fer l’auditoria interna de l’Ajuntament de Cubelles, tal i com es volia fer en aquella proposta, el que s’ha fet més tard és un altre cosa, no és una auditoria. Per tan crec que ERC trobarà la manera de marejar la perdiu per tornar a guanyar els punts que ha perdut en les enquestes, que l’hi ha pres el Sr. Mas.

Ara caldrà esperar la conferencia que ha de fer el Sr. Oriol Jonqueres que sense voler, o potser volent, però amb astúcia del President, l’hi ha marcat part del seu discurs independentista, però que sense cap dubte ha de ser molt més clar i contundent, o pot ser per quedar be he de dir, igual de clar i contundent que el que va fer el Sr. Mas, si més no ens ha de dir si vol acceptar una llista feta per la societat civil, atès que no accepta una llista política conjunta. Espero que el que ens digui sigui tan planer que ho puguem entendre tots/es.

Per finalitzar, aquest pensament escrit ho vull fer amb una mica de ironia: proposo que en les pròximes eleccions siguin de caire plebiscitàries i que es facin dos blocs, un amb aquells partits que han apostat per el dret a decidir, CIU+ICV+EUiA+CUP. Un altre amb aquells que estan per el no, PPC+C’S , el que no se és on he de posar el PSC? Be! Suposo que tindria que estar a la tercera via, per tan, a la via morta.

J. Coch.

Viure en la incertesa, no és viure.

 Les persones que ja tenim una edat, fills dels anys 40-50, ens es molt difícil tenir que comprendre la inestabilitat actual de tot allò que per nosaltres sempre havia estat una vida monòtona i rutinària.

Vist des de la perspectiva actual m’atreveixo a dir que el que aleshores podia ser motiu de crítica de la manera de viure, ara hem d’admetre que aquella rutina existent, poques vegades alterada, per no dir mai, ja la voldríem avui dia per els nostres essers estimats, com fills o nets, al menys per el que entenem, lloc de treball. Allò si que era estabilitat, general.

Avui hem de dir que ens toca conviure amb l’altre cara de la moneda, la inestabilitat general, i generalitzada en tot, fins i tot diria que està institucionalitzada, i que de moment esta aquí per quedar-se. No hem direu que això no és la incertesa en estat pur.

Els entesos en la matèria pronostiquen que, la incertesa és l’estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. Caram quin certesa! Qui dels essers humans pot tenir alguna cosa segura avui amb el ritme que estem vivint. No podem planificar res per la setmana vinent, ni tan sols per el moment, el minut següent ja es vell, d’aquell que ha passat. Quina manera d’esgotar tan inútilment l’únic que és nostre, la vida. Tot lo demès no hi ha res que ens pertanyi.

També hi ha qui diu que la incertesa d’un afer porta al risc, per prendre qualsevol decisió al ser arriscada, perquè pot aparèixer l’atzar d’un canvi de direcció no desitjat el qual alteri les condicions inicials previstes.

Es cert que la incertesa es això i moltes més coses, que vist en positiu l’hi dona un cert esperonament aquell que ha arriscat quan a triat ser emprenedor. Però el risc més gran no es el que corre la pròpia persona, si no que es la inestabilitat i la incertesa de institucions i altres estaments públics i privats, els que posen en risc l’estabilitat, d’aquell que ha apostat per ell mateix.

Dit de un altre manera, i sense voler entrar en filosofia. La vida per ella mateixa, és una incertesa, ningú ha triat néixer on ha nascut, i si això hi afegim el fet de que aquelles vivències personals més elementals son fruit del que la via ens depara, es quan podem dir que tot es una incertesa.

Fent comparacions en el temps, la pregunta que els nostres avis ens feien era; que volíem ser de grans? En aquell moment sempre hi havia resposta, però ara, qui te resposta a aquesta incertesa del nostre futur.

Però ai! De nosaltres quan les incerteses son les dels demes, que l’estabilitat ja forma part del passat, que no et pots refiar ni dels bancs, ni d’aquells que et pensaves que lluitarien per els drets de les persones, que aquells que es confessen servidors públics el que fan és aprofitar-se de lo públic per el seu propi benefici. En que, i en qui, podem confiar, aquesta és la incertesa més gran que tenim avui, més que no la inestabilitat.

També hi pot cabre la paraula confusió, ja que és l’estat d’incertesa que es genera quan hom disposa d’indicis a favor o be en contra d’una hipòtesis.

Avui en dia la incertesa es fa dubtar, de si al més següent tindrem el ingrés en el compte la nostre pensió, és una de les incerteses. No vull pecar de pessimista però ja hem direu qui es el guapo que ens pot garantir alguna cosa segura per el mes que vinent.

Per finalitzar confessaré que em faig moltes preguntes en que moltes d’elles no tinc una resposta segura, d’aquí la incertesa que moltes persones com ara jo crec que poden tenir.

Serem un estat independent? Tindrem més corruptes? Tornaran els diners a les arques on han estat presumptament robats? Trobaré els meus estalvis on els tinc dipositats? Tindrem que pagar els deutes de les cagades dels dames? Hem de pagar la indemnització de la plataforma Castor? Les reformes aniran a defensar a la gent treballadora? Els que tenen més pagaran més? L’Estat pagarà el deute que te amb les famílies de la Llei de la dependència? I molts, molts, més Etc.. etc..

No son totes ni molt menys les incerteses que les persones que vivim en aquest Estat tenim, però si que crec que tenim que desitjar que les coses no empitjorin, atès que llavors si que hi ha una cosa que seria certa, com ha dit Duran i Lleida en una entrevista, que les independències es guanyen amb diàleg o be amb guerres, i atès que diàleg no ni ha, ja hem direu que ens queda.

J.Coch.

En política tot és conseqüència de temes personals

Cregui’m quan dic que lamento molt el que li passa al PSC de Cubelles. No en va, varen ser vuit anys de lluita per aconseguir implantar l’estabilitat dintre del partit (1995-2003). Després, però, la política em va ensenyar que en aquest món no tens amics, sinó que hi ha contrincants politics i oposició dins del propi partit.

Això que dic va dirigit a la persona que en els últims anys ha representat aquestes sigles a la vila mercès a les arts força barroeres amb què ho va aconseguir. Podria entrar en detalls, però no ho faré. I no pas per vostè, sinó per respecte a aquelles persones que, en no conèixer la seva actitud, no tinc perquè criticar, ans al contrari, mereixen tot el meu respecte.

He escoltat i he llegit molt atentament la roda de premsa que ha fet aquest dies passats i crec, amb tota rotunditat, que no té cap mena de credibilitat el que vostè ha intentat justificar. Per començar, per la mania que té de posar exemples personals i que sempre acaba empitjorant allò que intenta minimitzar. Vostè, desenganyi’s, no sap ser, ni sap estar.

Estic convençut que ningú es creu les seves paraules quan diu que dimiteix de tots els seus càrrecs polítics i de tota responsabilitat de govern per motius personals. Ara, però, se sorprendrà perquè li diré que jo sí que me la crec! I sap per què? Doncs perquè servidor és d’aquelles persones que creuen que endinsar-se en el món de la política és prendre una decisió personal, ningú obliga ningú a formar part d’una llista electoral. Per tant, aquest és el principi i el final de tot.

Abans de les vacances d’estiu, vostè va ser escollida com a cap de llista per a les pròximes eleccions municipals. I ho va ser perquè s’hi va presentar. Decisió personal, doncs. I ara ens diu que feia temps que s’estava plantejant retirar-se! Una altra expolítica que es pensa que la gent del poble és curta de gambals.

En quant a les obres denunciades per l’oposició, diu que esdevenen de temps enrere i que han prescrit, la qual cosa –que està per veure- no nega que les hagi fet. Vostè ha tingut responsabilitat de govern des del 2003 i, per tant, no pot al·legar ignorància ja que en una legislatura va ser regidora d’Urbanisme i, en una altra, ostentava l’alcaldia. Darrerament, a més, era la regidora de Planejament, cartera adscrita a l’àrea d’Urbanisme.

Intentant trencar una llança a favor seu, diré que no tinc clar com, després de tant de temps, ara surten a la llum aquestes irregularitats urbanístiques. Quin ha estat l’interès dels regidors, ara a l’oposició, per fer públic aquest afer? Quan al principi d’aquesta legislatura, aquests que avui denuncien aquestes irregularitats eren al govern, per què no ho varen denunciar aleshores?

Sembla ser que en política les informacions es fan servir quan interessa al partit i/o determinades persones i no pas quan succeeixen els fets denunciables. Sota el meu punt de vista, es gasten més energies en intentar enfonsar l’adversari –o company de partit!-amb acusacions i denúncies diverses que no pas en intentar solucionar els problemes que el poble arrossega des de fa anys.

Hi ha un fet que a ningú se li escapa i que jo, com molta altra gent, em pregunto: com és que el tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament fa una inspecció a una regidora responsable d’aquesta àrea? Inaudit. Perquè aquest actuï hi ha d’haver prèviament una denúncia d’alguna persona o grup polític. Pot ser que algun grup que al principi d’aquesta legislatura ha estat al govern tenint accés a la documentació l’hagi retingut per utilitzar-la un temps després. Per exemple, ara.

D’això se’n diu joc brut, però està clar que en política no es tracta d’un recurs excepcional ja que, més aviat, ha esdevingut una pràctica habitual entre persones que es diuen servidores de la ciutadania. Tothom sap que, qui té la informació, té el poder, però sempre que se sàpiga utilitzar atès que, si no, pot passar que aquestes maneres de fer se’ls hi tornin en contra. Si no, temps al temps.

És per tot plegat que penso que allò que vostè va aconseguir amb joc brut, ara se li ha estat arrabassat de la mateixa manera. No sé de què s’estranya! Una cosa és certa, tindrà més temps per gaudir de la seva família. Però de la manera com vostè ha hagut de marxar de la política no sé si li serà massa profitós tenir tant de temps per pensar. És probable que a cada pas que doni pel poble sempre hi hagi algú que li demani explicacions.         

Per finalitzar, diré que la vida pot arribar a ser molt injusta, molt. Però també reconec que el temps, que forma part de la vida, sempre acaba posant la gent al seu lloc. I, sap que?, personalment jo crec en aquestes coses perquè tinc motius per creure-hi. Algunes amenaces que en el passat vàrem rebre la meva família i jo, finalment es varen tornar en contra d’aquells que les varen proferir. Segur que sap de què i de qui li parlo. Mentre d’altres, això sí, s’ho miraven de reüll.

Atentament.

Jordi Coch.

Centrem-nos en Cubelles: Ferides històriques

Avui en dia, una setmana en política pot generar unes causes/efectes per a les quals anys enrere havíem d’esperar almenys una legislatura. Això, en segons quins temes, pot ser beneficiós per als ciutadans/es, com el desvetllament de casos de corrupció. Una altra cosa són les sentències, amb una voluntat clara dels implicats d’eternitzar-les amb l’objectiu d’intentar que els delictes prescriguin i que el presumpte delinqüent en surti jurídicament beneficiat.   

Ara, si les turbulències les traslladem a Cubelles, algunes persones que hi vivim hem arribat a tal punt d’incredulitat que, fins i tot, ens pot sembla normal la seva pètria inestabilitat  política. I no tan sols aquesta legislatura, que gràcies a Déu ja s’acaba, sinó que ja ve de l’època de finals del segle passat, en què varen néixer veus discrepants amb la política especulativa del moment, que se sumaven al menyspreu envers les associacions i persones que no eren afins al partit independent que aleshores governava amb majoria absoluta el nostre municipi.

És evident que han hagut de passar anys per poder construir una alternança de partits de govern al municipi. I s’ha aconseguit, això sí, pagant un preu molt alt i invertint molt d’esforç. Per arribar fins aquí, hem hagut de suportar pressions personals i familiars, amb amenaces des d’un poder cada cop més conscient de la seva feblesa i de la seva pèrdua de control del municipi. Tot plegat, exemple dels temors poc dissimulats que es poguessin descobrir les presumptes irregularitats que s’havien cuinat dintre i fora del poder local. Per cert, encara avui existents.

Però, com s’explica que, vint anys després, estiguem patint una inestabilitat política molt més accentuada que no pas abans? Segur que cada un de nosaltres ho veu de diferent manera i, òbviament, ho viu també de manera molt particular, com sempre passa quan hi ha més d’un front obert.

Però no ens enganyem, és aquí on rau el fons del problema, en les disputes, discrepàncies, denúncies interposades entre si, odis actuals, rancors antics acumulats... Es tracta d’un cúmul de reaccions i sentiments gens saludables per a un futur col·lectiu, que també s’hereten en política i que s’intenten traspassar a la resta de components de les llistes electorals, fins al punt d’aparèixer en forma de retret als Plens. Quan finalitzaran aquestes pràctiques?

Així doncs, no ens ha d’estranyar que haguem de fer aquell exercici tan antic, però sempre vigent a Cubelles, de recórrer a la història. Per saber on som, hem de saber d’on venim i què ens ha portat fins aquí. Dit d’una altra manera, reflexionar del per què Cubelles es veu sotmesa en una disputa eterna i constant.

Crec que hi ha un component ocult i manipulador de persones que pensàvem que havien deixat la política però que no és així i que, des de l’ombra, mouen els fils intentant dirigir càrrecs electes perquè defensin els seus interessos personals. Sembla ser que aquesta manera d’actuar és la que els pot mantenir actius en política. Si és així, jo no la vull.

No entraré en detalls d’aquells temes que segueixen generant controvèrsia des de fa anys a Cubelles, però sense haver de recórrer a la documentació escrita i no publicada en llibres d’història, posaré uns exemples que, per a mi, crec que són les arrels dels conflictes que encara avui arrossega el municipi.

No cal dir que el tema de la Tèrmica continua generant debats, més o menys crispats, sobretot entre els fills i/o néts tant de partidaris com de detractors. Malauradament encara no s’ha acabat. En temes menys comarcals, i d’àmbit més del nostre poble, són moltes les discrepàncies que hi ha sobre els interessos urbanístics que en anys de majoria al govern de Cubelles s’han fet amb total impunitat. Continuen les disputes.

Actualment, estem patint les conseqüències de planificacions fetes més per especular que no pas per donar serveis als ciutadans. Per exemple, voreres inacabades, clavegueram insuficient, passos inundables, passejos fets dintre del terme marítim, construccions en zones que han patit una modificació puntual del POUM per poder portar-ho a terme, urbanitzacions inacabades, ponts que hem hagut d’assumir tots els veïns... I, així, un llarg etcètera.

També, fent una passada pels temes econòmics o de recaptació municipal, tenim el cas d’una empresa privada que durant molts anys a Cubelles, segons confessaven els seus responsables, només cobrava els rebuts que des del departament d’Hisenda se li ordenaven. Cal dir que, en un moment determinat, aquesta empresa presentava certes incompatibilitats per fer la recaptació dels impostos, avui encara no resoltes.

Com podríem solucionar totes aquests desavinences? Si les persones que en un futur  surtin elegides a les urnes no canvien les seves prioritats, mai no serem capaços de aconseguir-ho. Però, demanar a les persones que esborrin de la seva memòria tota la merda que entre ells s’han tirat a sobre és gairebé impossible. I, si no, fem-ne una reflexió. Quines persones dels grups que avui tenen representació política al consistori s’han salvat de les acusacions que es fan entre si? Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

J.Coch.

Ara és l’hora de centrar-nos en Cubelles.

Ja estem en la recta final d’una legislatura molt accidentada, políticament parlant, per la manca d’estabilitat dels partits polítics a Cubelles, especialment per la que ha ostentat l’alcaldia, que sota el meu punt de vista és la que no ha sabut mantenir les dificultats que representa, al no tenir una majoria absoluta, ara això si, l’habilitat d’aquesta es admirable, malgrat els dos canvis de govern, primer amb el PPC i UC Reagrupament i ara amb PSC i CIU, ICV  no ha perdut en cap moment l’alcaldia. Tan debò, tot ho defensés amb el mateix interès.

En aquestes alçades de la pel·lícula em sap molt greu tenir que dir que en els últims anys la relació entre els grups polítics a empitjorat, o si més no, no a millorat. Les proves en que sostinc l’afirmació, son els enfrontaments en el últim Ple Ordinari, i encara ens queden sis mesos per les pròximes municipals. Qui sap el que pot passar.

Hi ha unes declaracions de l’Alcaldessa, en el Ple Ordinari d’aquest mes d’octubre, i les mateixes les ha tornat a repetir en una entrevista a Canal Blau Radio en el programa Sessió Plenària, que no se si les fa perquè diu que deixarà la política, o perquè realment ho pensa, em refereixo amb la reflexió que va fer amb veu alta, al Ple referent al irresistible POUM

A criteri de l’Alcaldessa diu literalment: "Els polítics amb interessos urbanístics no es poden tornar a presentar a unes eleccions a Cubelles", i de la manera que ho manifesta no es una recomanació ni un prec, fet amb humilitat, que va, si no que sembla més aviat una ordre. Els que l’hem tractat una mica, en principi, no es estrany que ordeni. “No es poden tornar a presentar! Me la imagino a les comissions polítiques locals, donant un cop de puny sobre la taula.

Personalment en aquest cas jo si que l’hi faria un prec. Il·lustríssima, li pregaria que en aquesta ordre que vostè dóna, com Alcaldessa i com actual cap de llista d’ICV+EUiA a Cubelles, miri de convèncer als dos regidors dels quatre que avui te, en al govern, que  tenen incompatibilitats polítiques alhora de votar modificacions del Pla General de Cubelles, i per tan, que no vagin a les llistes del seu partit. Que deuen pensar aquestes dues persones avui regidors al govern?

Avui encara no se sap qui encapçalarà la formació política de ICV+EUiA a Cubelles, però segons la rumorologia  cubellenca tot apunta que potser el regidor d’esports i de joventut, i no se quantes coses més, pot ser-ho, si fos eixís, Cubelles tindria un altre mala peça al taler,  per un futur de quatre anys, segons l’Alcaldessa, ja que mirant a altres partits actuals també hi ha persones amb incompatibilitats: UC Reagrupament, i PSC. També hem de pressuposar que el regidor de medi, obres i serveis, i no se quantes coses més, també reuneix incompatibilitats, ja que tenen interessos personals per poder aprovar qualsevol modificació del POUM.

Ara potser, aquesta ordre donada de l’Alcaldessa als que tinguin terres a Cubelles be donada per la seva emprenyamenta del últim ple, en que la proposta de la modificació del pla general d'ordenació urbanística ha tornat a quedar encallat, justament perquè aquesta aprovació necessita nou vots de disset, i només en va tenir sis. La votació va ser la següent: sis regidors del govern a favor, sis de l’oposició en contra, i quatre abstencions, tres de govern i un de l’oposició.

Si fem els comptes, als lectors els hi he d’aclarir una cosa. Els que varen fallar son els regidors dels partits del mateix govern en que de nou regidors, tres d'ells son els que tenen les incompatibilitats per poder votar, dos d’ICV+EUiA més un de PSC. Ara be, la pregunta del milió: Perquè es va portar a Ple una proposta com aquesta si en principi no tenia els vots del govern? Interès de la Regidora de Planejament? La presió rebuda dels propietaris dels terrenys agrícoles per aconseguir el canvi d’usos? O be es va confiar en la bona voluntat d’alguns regidors a l’oposició? Que patètic.

Per tan Sr. Alcaldessa, vostè sap que els grups al govern son els que paralitzen la planificació municipal? Tothom sap que son dos de ICV i un del PSC, i si la majoria son nou, i tres d'ells no poden votar, els contes son ben clars per la població. No cal donar les culpes sempre als demes vostè n’és la responsable de portar-ho al Ple, i de fer  el ridícul a la resta de regidors del govern. O no?

Ara si per no trencar amb el PSC, ha vostè l’hi era més còmoda portar-ho a Ple i demostrar als propietaris que no és culpa seva directament, doncs si, ho va aconseguir i ara surt amb aquest estirabot, de que en les llistes a les municipals a Cubelles vostè ordena que no en formin part tots aquells que tinguin propietats agrícoles. Quin atreviment. Comenci vostè per la seva casa política. O potser pensa que “por el tiempo que me queda en el convento”...........

Quan anteriorment m’he referit que encara la legislatura no s’ha acabat, era per el fet de que, aquesta setmana, concretament el 29/10/ 2014, a les 12’55h, es va entrar una instància signada per tota l’oposició, la qual segons l’article 98-A del Decret Legislatiu 2/2003 del 28 d’abril. L’Alcaldessa està obligada a convocar un Ple Extraordinari amb aquest únic punt de l'ordre del dia, per debatre i aclarir els fets de les presumptes obres irregulars del domicili particular de la primera tinent d’alcaldia.

Els regidors de la Unitat Cubellenca, PP i Entesa per Cubelles de l'Ajuntament de Cubelles han sol·licitat la celebració d'un ple d'urgència per demanar la dimissió de la primera tinent d'alcaldia, Maria Lluïsa Romero. Caram!! Quina cirereta de final d’any i de legislatura. Tindrem un nou govern d’aquí el maig que be? S’admeten apostes.