Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dissabte, 29 de novembre del 2014

El què, qui, com d’Artur Mas.



No se de vosaltres, però personalment he de confessar que la conferència de Mas el passat 25 de novembre  en el Fòrum de Barcelona em va sorprendre molt, i molt  gratament.

Ja era hora, que per primer cop algun dirigent polític i a més el màxim responsable de govern a Catalunya, digui tan clar el què, el qui, i el com hem de saltar el mur infranquejable del dret a poder exercir el nostre futur a Catalunya, que ha de finalitzar en una votació reconeguda dintre de la Comunitat Europea.

Com a ciutadà de Catalunya es d’agrair que desprès de molts mesos que portem de argots polítics, de paraules buides de contingut, d’amenaces per part d’altres, el nostre President de la Generalitat de Catalunya ens posi en un camí per poder caminar però només mirant endavant, sense tenir que mirar enrere.

Ja fa temps que vaig comentar que cada un de nosaltres teníem a les nostres mans la responsabilitat de que aquest procés segueixi el camí iniciat, i crec que  l’estem fent, fins ara tan sols hi hem posant molta fe amb els nostres governants, ja que no teníem tan clar ni el que ni el com tenim que caminar. Ara només en manca amb qui.

No se com podríem qualificar l’actitud del nostre president, però la veritat es que vista la seva fermesa i convicció en aquest procés es d’agrair que ell com a persona primer i desprès com a President, posi la cara per tots nosaltres. Alguns sabem el que vol dir posar la cara en política, el Sr. Mas te una querella, i altres a Cubelles estàvem en busca i captura per una denúncia del nostre Alcalde. Només son similituds.

No es fàcil lluitar en contra de lo establert i no sempre son lleis, si no que son decisions que pren aquell qui te el poder de governar, i a cap mandatari l’hi agrada que altres que considera que estan per sota seu, mirin de guanyar-li terreny en mobilitzacions i protestes. A Cubelles també varen tenir que cantar l’estaca de Lluís Llac en la plaça del nostre Ajuntament.

Tornant al full de ruta del Sr. Mas, i la seva posta en escena de com ell vol culminar aquest procés, em fa una mica de por que el Sr. Jonqueres digui que vol millorar la proposta de Mas. Suposo que es, com a bon polític, no acceptar la primera proposta d’un dirigent d’un altre partit, seria motiu de feblesa davant de la seva clientela. Ara la pregunta és, qui és més independent dels dos? O direu que no a quedat descol·locat el Sr. Oriol!. Avia’m si ara miren de competir qui és més independentista dels dos. Es discutiran per tancar la llista?

Però la meva por no es perquè si, si no que tinc raons per pensar que aquesta millora que ERC proposa, pot ser un principi per no arribar a acords. Ja se que les comparacions son odioses però no puc evitar-ho. Tornem a Cubelles. Desprès de temps que les esquerres estiguéssim a l’oposició, i cansats de demanar una auditoria interna del nostre Ajuntament, en un moment determinat de la legislatura el govern va quedar en minoria, va ser el moment de tancar un acord per presentar una moció conjunta.

Un cop al Ple ICV es desmarcà del acord i proposa un punt per millorar la proposta d’auditoria, atès que el punt no es va admetre per aquells que havíem tancat l’acord, la moció no es va aprovar. “Moraleja” a hores d’ara encara és el moment que s’ha de fer l’auditoria interna de l’Ajuntament de Cubelles, tal i com es volia fer en aquella proposta, el que s’ha fet més tard és un altre cosa, no és una auditoria. Per tan crec que ERC trobarà la manera de marejar la perdiu per tornar a guanyar els punts que ha perdut en les enquestes, que l’hi ha pres el Sr. Mas.

Ara caldrà esperar la conferencia que ha de fer el Sr. Oriol Jonqueres que sense voler, o potser volent, però amb astúcia del President, l’hi ha marcat part del seu discurs independentista, però que sense cap dubte ha de ser molt més clar i contundent, o pot ser per quedar be he de dir, igual de clar i contundent que el que va fer el Sr. Mas, si més no ens ha de dir si vol acceptar una llista feta per la societat civil, atès que no accepta una llista política conjunta. Espero que el que ens digui sigui tan planer que ho puguem entendre tots/es.

Per finalitzar, aquest pensament escrit ho vull fer amb una mica de ironia: proposo que en les pròximes eleccions siguin de caire plebiscitàries i que es facin dos blocs, un amb aquells partits que han apostat per el dret a decidir, CIU+ICV+EUiA+CUP. Un altre amb aquells que estan per el no, PPC+C’S , el que no se és on he de posar el PSC? Be! Suposo que tindria que estar a la tercera via, per tan, a la via morta.

J. Coch.