En política cal posicionar-se, i a la vida també.

Una de les tasques de qualsevol persona que ha triat voluntàriament fer política és prendre decisions, ja sigui al govern o a l’oposició. Mesures que a curt i llarg termini afecten de manera directa o indirecta els ciutadans/es del barri, municipi, comarca i/o autonomia.

Som conscients de la dificultat que tota decisió presa satisfaci el conjunt dels ciutadans/es per igual, tot i que tenim l’obligació, almenys, d’evitar els greuges comparatius. A més, també és necessari que aquestes decisions no enfronti sectors, com tampoc ha de crear ciutadans/es de primera i ciutadans/es de segona.

Aquesta manera de fer política, més pròpia d’èpoques passades, encara avui, però, perdura. Molt sovint es prenen decisions que generen un sentiment de discriminació social i sectorial entre ciutadans/es, malgrat que alguns venim treballant perquè tot el municipi sigui un sol poble o, si es prefereix, un municipi amb diferents barris connectats entre sí.

En les partides anunciades per al pressupost del 2009, es varen presentar una sèrie d’inversions per sectors en què es preveia que els projectes fossin coberts mitjançant contribucions especials, és a dir, a càrrec dels ciutadans/es propietaris de béns i immobles de la zona. Estem parlant del clavegueram del sector marítim i l’adequació del casc antic.

Fa uns anys, el govern de torn va proposar que la renovació de l’enllumenat públic de Mas Trader es fes aplicant, precisament, contribucions especials. Aquesta voluntat política del govern va fer posar en peu de guerra un grup de l’oposició que va arribar a penjar pancartes en defensa dels interessos socials i econòmics dels ciutadans/es d’aquell sector.

Aquesta defensa va comportar, de retruc, que es denunciés la manca d’inversió en el manteniment de l’enllumenat públic d’aquell sector. Si mai es va destinar cap partida des que es va procedir a la seva recepció com a urbanització, per què, doncs, el govern va prendre aquesta decisió tan dràstica? Per què no es varen buscar altres fons de finançament? Per què es va prendre la decisió més fàcil i menys lògica per al ciutadà/na? Les mateixes preguntes cal plantejar-se-les a tomb del sector marítim i el casc antic.

Si entenem que la Llei preveu que una part dels impostos dels ciutadans/es ha d’anar destinada al manteniment dels propis serveis, per què no es va retornar ni un cèntim als veïns de Mas Trader al llarg de tots aquests anys?

Personalment, em satisfà força que el 50% de la partida assignada a Cubelles provinent del Fons Estatal per Inversió Local es destini a acabar amb la deixadesa -denunciada políticament i socialment fa molts i molts anys- que ha patit l’enllumenat públic de Mas Trader. Aquesta petita batalla guanyada suposa un reconeixement a la feina ben feta. Veïns i oposició varem fer veure a un govern tossut que, pel sol fet de tenir majoria de vots en un ple, no es pot aplicar contribucions especials allà on no toca, sobretot si existeix el perill de generar una nova classe de ciutadans/es de segona.

Jordi Coch.

El port esportiu de Cubelles.

De moment, un desig.

Hi ha persones a Cubelles que quan els hi parles del passat i els hi expliques el perquè d’alguns temes que no han avançat et comenten que això està molt bé, però que cal mirar endavant i oblidar el passat ja que no porta enlloc i bla, bla, bla....

Per contra, jo penso que la història sempre s’ha de tenir present, que cal valorar-la per allò que ens ha aportat de bo i de no tan bo. I, sobretot, l’hem de tenir en compte per no tornar a caure en aquells errors que han suposat un greuge per als ciutadans/es del nostre municipi.

Sembla ser que el port esportiu de Cubelles torna a fer un altre pas endavant. De moment petit, tímid i poc eficient, ja que no inclou un pla que ens garanteixi el bon funcionament del seu entorn, ni té en compte el Club Marítim. Ens quedarem, doncs, sense Club Marítim? Ja va venir de poc quan va entrar en vigor la Llei de Costes, tot generant un problema que es pot eternitzar atès que el Club Marítim incompleix aquesta Llei.

Fent historia comprovem que venim parlant d’un port per a Cubelles des de l’any 1974, quan l’Ajuntament i la societat TERBESA (Tèrmiques del Besòs SA) van subscriure un contracte perquè l’empresa pogués construir la Central Tèrmica del Foix, condicionant l’acord al desenvolupament d’una dàrsena esportiva que posteriorment passaria a ser propietat de la corporació municipal.

L’any 1978, la Direcció General de Ports atorgà per un període de 30 anys la concessió d’una dàrsena a Tèrmiques del Besòs, que seria la responsable de les obres de presa i desguàs d’aigües.

L’any 1990, l’Ajuntament encarregà a l’enginyer Francisco Izquierdo el projecte de dàrsena esportiva que després hauria de pagar TERBESA. Aleshores, la contractació d’un professional extern a càrrec de les arques municipals era un fet usual ja que el consistori no comptava amb un equip tècnic capacitat.

Curiosament l’any 1996, sis anys després i amb l’estudi ja redactat, va ser el propi Ajuntament qui va signar un conveni amb TERBESA segons el qual es comprometia a no desenvolupar cap projecte de dàrsena durant quinze anys a canvi, això sí, d’una remuneració econòmica. Aquest conveni, a més, alliberava la societat de la seva obligació d’executar les obres.

Alguna persona de diferents governs d’abans, després i d’ara, ha explicat al poble el perquè d’aquesta decisió. D’altres, però, ens preguntem: per què aquella paralització de 15 anys d’un projecte tan valuós per a la revaloració del municipi i de tot aquell sector? Com és que un projecte que paga el nostre consistori, sis anys després, mitjançant un conveni firmat per les dues parts, deixa sense efecte la construcció del port? No ho sabrem mai. En aquell Ple de 1996 alguns regidors varem votar en contra d’aquesta decisió del govern d’aleshores, format per l’Entesa per Cubelles-FIC i el PP.

Tots sabem amb quines infraestructures, serveis i millores s’oferien habitatges a tot aquell sector. Es venien amb un port de més de 500 amarratges, amb hotels i amb la seguretat que la Tèrmica aniria a fora. Això ho vaig comprovar personalment amb un company amb qui varem obtenir de primera mà aquesta versió idíl·lica per part dels venedors.

El que ningú explicava als compradors és que el projecte del port estava desat en un calaix i que la Central Tèrmica continuaria o seria substituïda per una altra de cicle combinat. No ho varen explicar ni els promotors ni aquells que per diners varen firmar un conveni de paralització d’un port tan necessari per al desenvolupament del nostre municipi. També esperen resposta aquells que fa uns anys varen fer una important inversió comprant els locals per poder-los explotar com a bars, restaurants, frànkfurts i espais d’oci nocturn. Aquestes persones que varen fer cas d’unes veritats a mitges per alguns interessats podran aguantar aquesta despesa esperant el port esportiu? Feina rai!

Jordi Coch.


21-01-09.

La llibertat d’expressió.

Un dret de tots els ciutadans/es.

La Constitució reconeix i protegeix el dret "a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”.

Sempre he defensat el dret a la paraula i el respecte per l’opinió que tenen les persones sobre qualsevol tema; d’això se’n diu respectar la llibertat d’expressió. Altra cosa, però, és compartir el fons de la qüestió i les maneres de fer arribar el missatge.

El que em coneix sap que no acostumo a callar si allò que es diu va en contra dels meus principis socials i/o polítics. Aleshores, opino de paraula i amb escrits, i defenso les meves idees amb tota honestedat, encara que potser pugui estar equivocat. Es tracta, però, de la meva opinió i la signo jo.

Un dels propòsits que em vaig fer a començaments d’any va ser la creació d’un bloc personal que em permetés ampliar horitzons aprofitant les immenses possibilitats que ofereixen les xarxes socials d’internet. Vilanova Digital, a més, m’ha obert una finestra per arribar a tots aquells que vulguin llegir-me i desitgin opinar, fins i tot, des de l’anonimat.

Sóc conscient que una opinió no és mai compartida per tothom el cent per cent, però aquí rau, precisament, la grandesa de la democràcia. De no ser així, estaríem parlant d’una altra cosa. I si dius coses que tot fill de Cubelles, o bé persones que ja fa més de 20 anys que hi viuen al poble, coneixen de sobres, sens dubte que pots ferir sensibilitats i trepitjar algun ull de poll.

Fent aquesta reflexió, atès el meu tarannà i tenint en compte el terratrèmol que ha provocat el meu article al Vilanova Digital del dia 7 de gener, el més honest és no callar davant d’incoherències de discursos polítics que es fan en els últims plens de Cubelles, tant si vénen dels grups del govern, com si vénen de l’oposició. I això és el que he fet i el que faré sempre. Crec que el silenci et fa còmplice i no vull donar peu perquè ningú pugui pensar que comparteixo discursos que sempre he combatut políticament.

El que em coneix sap que sempre he mirat de ser coherent amb les meves accions. Per tant, vull continuar fidel als principis que em varen portar a fer política. Dit això, penso que en els temps que corren és difícil trobar persones que mantinguin els seus principis i les seves iniciatives, siguin on siguin, fins i tot quan mantenir-les resulta d’allò més incòmode.

Feia molt de temps que estava callat i l’experiència encetada amb el meu propi bloc, deslliurat de tot perill de censura, si més no és engrescadora. Tenir davant teu una finestra que et permet arribar a moltíssima gent de tota ideologia i condició et fa posar les piles i et carrega de responsabilitat. Darrere d’aquesta pantalla hi ha persones que esperen opinions escrites per persones que, d’una manera o altra, creen discurs i generen debat.

Vull aprofitar aquest escrit per fer uns aclariments a aquelles persones que estiguin disposades i interessades a relacionar-se amb el meu bloc i el meu grup polític. El bloc és personal. Els escrits són signats per Jordi Coch. Per tant, estic completament d’acord amb el comentari de la responsable de comunicació d’ICV, Anna Márquez, on assenyala que Iniciativa no es fa responsable dels meus articles. De fet, per aquesta raó són només meus.

Del que discrepo amb la meva companya és que m’hagi reprovat en públic, fent-ho a més en nom de tots els components de la Comissió de Política Local de Cubelles. Ella sí ha donat la seva opinió personal, parlant, suposadament, en nom de tota la CPL sobre el meu article sense que hagi estat debatut prèviament per la Comissió. És per tant ella qui ha de ser reprovada per la CPL i no jo; sempre i quan, això sí, el tema hagi de ser motiu de reprovació. Per a mi i tres membres més de la CPL, no.

Jordi Coch
http://elblocdecoch.blogspot.com/

Coherencia y ortografia.

Me sorprende gratamente la presteza y diligencia con la que la comisión política, a través de la responsable de comunicación se desmarca de las opiniones vertidas en un medio particular por un regidor de su propia formación y miembro de esta misma comisión política.

Me gustaría apreciar estas mismas cualidades a nivel general. A dia de hoy, subjetivamente mi opinión dista de apreciarlas en el funcionamiento de esta comisión, y como órgano regidor de las tareas propias de una organización, que ha de ejercer un liderazgo activo de las tareas de oposición, que por los avatares del destino o voluntad propia se vió relegada a estas funciones, quisiera hacer notar la percepción contrastada de letargo funcional o de un ambiente tácito de pasividad opositora, este dulce sueño que hemos de suponer que se vive de forma jubilosa desde el equipo de govierno.

De forma desconcertada lo vemos los que pensamos que para avistar horizontes electorales positivos, la organización ha de volver a funcionar como funcionó; se han de dejar de lado esos pequeños o grandes tics, vivo ejemplo de un autoritarismo amparado en la más férrea y trasnochada disciplina,más propia de un partido del siglo XIX que de una organización progresista del siglo XXI.

Es una muy buena señal, que dice mucho en favor de las afirmaciones expuestas en este artículo, el hecho plasmado en las replicas que ante la imposibilidad de rebatir estos argumentos desde un punto de vista objetivo, se focalicen las críticas sobre el nivel de conocimiento ortográfico del firmante.

Estos reputados replicantes se han de preguntar si se ha de exigir el mismo nivel de conocimiento ortográfico a nuestros políticos, que se nos tendría que exigir a nosotros para opinar de estos temas. La orientación de estos comentarios hacia la ortografia del texto acaba de iluminar el relato de una realidad, que aunque pasada en el tiempo, nos alcanzará durante algunos años más, por mucho que le pueda pesar a la señora Martínez y a nosotros mismos.

R.Medina López.