Passat, present i futur de Cubelles: La història es repeteix

Tot apunta que Cubelles està estancada en el temps: quan sembla que en tres anys avancem deu passes, en un dia en retrocedim quatre i en una setmana tornem al 2006.

Aquest vaivé fa que sembli que en el nostre poble el temps no hagi passat, atès que tornem a caure en els mateixos errors que políticament es van cometre un any abans de les eleccions del 2007.

No em refereixo als encerts i/o desencerts de les decisions dels grups al govern, que ho podria fer, sinó que faré esment a tots els esdeveniments dels grups polítics a un any vista dels comicis municipals i que afecten molt el nostre poble.

Això no obstant, també m’atreviré a fer un diagnòstic de futur ja que tornarem a tenir el mateix cartell electoral amb els mateixos caps de llista. Val a dir que cap d’ells és el meu, tal com ja ho he demostrat amb la decisió pressa quan ICV va designar la seva cap de llista. Quina il·lusió per als cubellencs!! Què engrescador!! Com anima això a participar a les urnes!!

Abans de les eleccions del 2007, l’Entesa va fer fora els dos socis de govern, PSC i ERC. Ara, tres anys després, els socialistes fan fora CDC i UDC. No cal buscar-ne els culpables, sinó que ara cal cercar solucions a un fet que no té retorn: l’expulsió de quatre regidors que donaven una majoria al govern, no estable, això és cert, però majoria al cap i la fi.

I ara que?, pregunta tothom. Doncs ara res, tots als seus respectius llocs. Cinc regidors governaran en minoria i tota la resta es mantindrà a l’oposició. Els assumptes seran aprovats per comissió de govern i per decrets d’alcaldia, ja que legal i competencialment, un alcalde/sa posseeix molt de poder. Ah, i els plens se celebraran cada tres mesos, com a l’època d’en Vidal. Els pressupostos 2011, prorrogats i avall que fa baixada, i tota la resta de regidors ens conformarem amb el dret a la rabieta.

Confessaré públicament una cosa, estava convençut que el 2011 tindríem instaurada una sociovergencia que duraria unes quantes legislatures, però els esdeveniments dels últims dies m’ha trencat tots els esquemes.

Cubelles ja deu saber que alguns dels caps de cartell per al 2011 ja s’han postulat. ERC, el mateix. ICV, la mateixa, i els que encara no han sortit, crec que tornaran a ser els mateixos. Queda, per tant, molt poc a dir i gairebé res per descobrir sobre com es podran arribar a entendre entre ells. Són els mateixos que s’acusen de prevaricar, manipular, mentir, etc... Ja em direu. Cubelles!!, encara n’has de veure de més fortes.

Per últim, faré un retrat de com veig les eleccions 2011.

Començaré pels grups més petits. L’Entesa i ICb, si es presenten, no sortiran. A ERC li tornarà a anar d’un pèl per obtenir un regidor. Per tant, aquests tres escons que no sortiran –s’ha de sumar el del Grup no adscrit- aniran un per al PSC, un a CiU i un altre al PP.

ICV es quedarà amb els que té ara, tres. Repetir cartell i no fer els mateixos deures que a la legislatura passada serà castigat. La gent de Cubelles no li tornarà a donar la mateixa confiança que al 2007. Tan de bo m’equivoqui pel bé dels meus excompanys polítics, però ho dic tal com ho penso.

El que políticament li podria anar bé a Cubelles és que dels set partits que hi ha actualment al consistori, finalment en quedessin quatre. Això permetria guanyar més regidors als grups majoritaris, que són els que més es beneficien del creixement del municipi, procedent, principalment, de la tercera corona.

Algú malintencionat pot pensar que podria estar encontra de la diversitat de pensament i de l’acció política. No és això, ni molt menys. El que realment desitjo, com tota persona que viu a Cubelles, és una major estabilitat política que permeti anar amb tranquil·litat per la comarca sense que el poble no sigui mofa recorrent pel mal ambient existent entre els representants dels grups politics.

Per acabar, no especularé sobre el govern que tindrà Cubelles el 2011, no serè tan agosarat. El que és segur és que no l’erraré gaire pel que fa els regidors que sumarà cada grup polític. CiU 5, PSC 5, PPC 3, ICV 3 i ERC 1. La composició de regidors de cada grup farà complicada la consecució de qualsevol pacte, del que no hi ha dubte és que el caràcter dels principals caps de llista farà impossible que s’entenguin durant quatre anys. Per què? Doncs perquè sortiran els fantasmes del passat.

Són aquests fantasmes que han de desaparèixer de la política ja que, mentre hi siguin, Cubelles mai podrà acabar una legislatura. Ho sento amics, jo ja he donat el primer pas i, com jo, l’haurien d’haver fet molts d’altres. Fins i tot amb més motius, malgrat que segueixen aferrats a les seves butaques i es permeten el luxe d’apel·lar a la il·lusió, a les ganes, al compromís amb el poble i bla, bla, bla... Tot xerrameca pensant en el benefici d’obtenir un sou per a quatre anys més, sense suar la samarreta i, lògicament, pagant el poble.

Salut.

Jordi Coch discrepa amb Mònica Miquel i passa al grup mixt

En el proper ple, el regidor continuarà la seva tasca de càrrec electe a l'oposició però desvinculat d'ICV de Cubelles

El fins ara regidor d'Iniciativa per Catalunya Verds de l'Ajuntament de Cubelles, Jordi Coch, ha decidit passar al grup mixt sortint d'ICV però sense deixar d'estar com adherit al partit a nivell nacional. Coch ha assegurat que és per motius familiars que no l'han deixat estar al cent per cent en les tasques assignades, com ell voldria.

Tot i així, també s'ha mostrat crític i ha discrepat amb la gestió actual que la cap de llista, Mònica Miquel, fa del grup. A més, ha considerat que les primàries que es van celebrar a l'abril van ser "poc transparents". Ha lamentat que s'hagin fet amb "tan poc temps de comunicació als adherits" i ha trobat a faltar "debats en el sí del grup", com ara "com afrontar les properes eleccions". Coch no entén aquesta "pressa" ni que es prengui aquesta decisió tan "personal" i de "petit comitè", alhora que ha deixat clar que ell no es volia presentar per a cap de llista.

També ha manifestat que s'ha sentit "marginat" en aquest sentit. Coch ha decidit continuar el que queda de legislatura com a regidor per a acabar la feina que va començar i pel "compromís amb els ciutadans" que el van votar. La motivació més important és el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal –tasca principal assignada dins d'ICV-, que encara confia en que es pot aprovar.

El regidor també ha assegurat que "demanarà explicacions" si en les properes eleccions Iniciativa no aconsegueix els mateixos resultats que en les passades, bàsicament ha dit, per no valorar la "substitució de la cap de llista". Jordi Coch no es planteja de moment la possibilitat d'entrar al govern en el proper any formant part del grup mixt. Coch té 61 anys i porta quinze com a regidor a l'Ajuntament cubellenc.

Ha creat el Grup Independent 19 per defensar el comerç local i posteriorment ha estat vuit anys com a regidor del PSC i els últims set com a càrrec electe a Iniciativa per Catalunya Verds. Sembla ser que aquest any serà l'últim en la política, ja que ha vist complerts "gran part dels seus objectius inicials". Jordi Coch ha assegurat que no es presentarà a les eleccions del 2011, quan finalitzarà la seva vida política. Després de formar part de tres partits diferents, en dos d'ells al peu del canó durant quatre legislatures, Coch acabarà desvinculat de qualsevol color: al grup mixt.

Com veig jo els partits polítics.

Fa molts anys que estic convençut que la vida està plena de capítols que cal anar passant per anar reescrivint de nous. Ara, a més, també n’estic segur que hi ha moltes maneres de plasmar i viure aquests episodis. Pots escriure’ls per referències, això ja passa sovint, però quan decideixes formar-ne part, crec que només tu tens dret a ser crític amb allò que has fet.

Si s’assumeix aquesta realitat no es pot extreure cap lectura negativa, tot i que d’altres no ho comparteixin. Ans el contrari, cada capítol és una nova experiència que dóna sentit al recorregut que un mira de traçar, fent allò que pot pel seu entorn i sense aferrar-se a res més que a la mateixa vida.

Tanmateix, si una persona s’aferma a una sola cosa, és possible que no entengui aquelles altres que no confessen en una sola religió, que no són fanàtics de cap equip de futbol, que no són devots de cap partit polític i que són persones que no aspiren a res més que a treballar pels demés. Aquestes persones no són altruistes de professió si no que, havent de defensar els seus propis drets com a ciutadans, també reivindiquen els d’aquells que són trepitjats igual que la resta.

Dels 61 anys que tinc, més de la meitat els he passat immers en la meva feina, el comerç, sense gairebé mirar què passava a fora. La major part del temps, fins i tot, fent cas, sovint, submís a dirigents polítics de Cubelles que, pel sol fet d’estar en un lloc tan respectuós com l’Ajuntament, creia que tenien raó en tot allò que ens dictaven.

Confesso que potser tenia poca curiositat amb allò que passava a fora, atès que ja tenia prou feina a defensar el dia a dia del sostén familiar i no disposava de més hores que les que tenia el dia, ja que la nit, per a mi, era descansar per recuperar forces de cara a l’endemà.

Però un dia vaig veure’m trepitjat per aquells mandataris del meu idíl·lic Ajuntament, que van cobrar-me una nova obertura de la meva activitat fruit d’unes petites reformes per a les quals vaig demanar el pertinent permís. Després de protestar, finalment vaig haver de pagar, ja que, si no, no podria continuar amb la meva tasca.

Aquesta anècdota personal és la que va marcar la meva vida actual, el que jo vaig considerar una agressió als meus drets va fer que descobrís en altres autònoms algun afer similar i/o pitjor fruit d’una marcada prepotència caciquil. Això va fer engrescar un grup de persones a treballar per la defensa del comerç tradicional a Cubelles i la dels seus propis comerciants.

És evident que la dedicació a la política sent autònom no és gaire habitual ni senzilla, si no és per defensar un sector de les PIMES. Capítol a banda mereixen aquelles persones que s’arrosseguen pels estaments públics i que acaben accedint a la política: aquests juguen amb avantatge ja que han vist de primera mà què fan alguns dels seus caps per mantenir-se a la cadira.

Resumint, hi ha persones que entenem que els partits polítics són eines que la democràcia ha posat al nostre abast per millorar tot allò que està a les nostres mans. Jo sóc d’aquests. Però n’hi ha d’altres que veuen en els partits polítics una oportunitat per enriquir-se i viure d’ells. Aquests són els que, combregant amb rodes de molí i trepitjant, si cal, tot aquell que es posa al davant per mantenir-se en el seu lloc, venen la seva ànima al diable per poder guanyar un gran sou que no suen i que surt de persones honestes que s’han deixat la pell i que han hagut d’estrènyer-se en molts casos el cinturó per poder tirar endavant. Per sort, no tots els polítics som iguals. No vull contribuir amb allò que sempre he denunciat.

J. Coch