Fa temps que vaig intuir que entre els propietaris dels terrenys, els constructors i els banquers existia un acord que els unia molt i molt fort. Acord no escrit.
M’explicaré; fa uns cinc anys que el meu fill volia independitzar-se, per fer-ho volia comprar un pis, per tal de poder marxar de casa nostre, el qual és un pis de propietat.
Com a pare i com avalador vaig tenir que acompanyar-lo en totes les oficines de finques al voltant de la comarca del Garraf, cosa que com a pare tenia la obligació de fer, però he de dir que al fer-ho amb sentia valorat per el meu fill. Seria per el valor del seu pis.
Desprès de veure alguns pisos, un d'ells ens entre per el ulls i anem ha fer la adquisició i ens posem a tramitar tota la paperassa que els venedors ens anaven fent referència per la tramitació de la compra. Interessos, temps, entrada, aval, cassació, et.. actuaven mes com un banc o caixa, que no com una immobiliària.
En primer lloc les finques demanen la nomina del meu fill, per la quantitat que hi constava semblava que no existia cap problema per donar-li la hipoteca, i una hipoteca a trenta anys, perquè les quotes fossin mes còmodes alhora de fer front aquelles mensualitats inacabables.
Però el que jo no entenia i encara avui no he arribat a entendre es com donen una hipoteca a trenta anys si la nomina del treballador, el meu fill, nomes tenia validesa per sis mesos, ja que era el contracte de treball que tenia.
Aleshores es quan el especulador en fa entrar ami en al joc, i que era jo el que tenia i que ells volien, un pis de propietat que tenia que respondre per aquell que volíem comprar. L’avalador
Aquests “ells” que amb refereixo, en realitat son els bancs i caixes, ja que entre les finques i els banques es repartien la feina i sobre tot els diners per l'acord tan fort que havien adquirit entre les parts, això si, sense cap signatura, el que signava nomes era aquell que es posava la corda al coll durant trenta anys.
Però no penseu que m’he oblidat de una de les figures més importants amb aquest cercle no, aquest és el constructor.
Aquest especulador era el que iniciava la roda de la desgracia per a moltes famílies que varen caure amb el parany no intuïen que feien milionaris a uns que actuaven com usures bancs i caixes, encoberts per politics.
El constructor tenia dues maneres de fer la compra del terreny, una era anar directament al propietari i pagar el que havien acordat, aquesta solia ser molt cara, ja que se suposava que eren terrenys per a construir, l'altre i la més usual que es venia fent era molt més complicada però molt més rentable.
Avanç bull fer una prèvia. Qui mes qui menys els relacionats amb la política hem sentit dir que un Pla General de un municipi era mes o menys per deu anys i que desprès es tenia que fer-ne un de nou o be una modificació del mateix.
Doncs es aquí on entren al joc aquells politics que volen veure incrementades les seves comptes corrents, seguin les demandes d’aquells propietaris de terrenys rústics que sabent que amb la modificació del POUM aquells terrenys es multiplicarà per cent el seu valor de compra i amés es podran construir pisos.
Tal com podeu comprovar tenim una cercle molt ben traçat: Primer; tenim el constructor que especular amb terrenys agrícoles a la espera que el polític l'hi aprovi la requalificació dels terrenys per edificables.
Segon; tenim la garantia de un terreny juntament amb el projecte que entreguem als bancs per que ens avanci uns diners per començar la edificació, això si, garantint que les hipoteques dels compradors dels pisos passin per la mateixa entitat que l’hi ha donat el préstec al constructor.
Per acabar tancarem el cercle. Els màxims responsables per mi son; politics, propietari del terreny, banquers, constructor, immobiliàries, tots aquests han estat els que han provocat la situació actual.
No bull posa el punt final sense deixa clara una cosa, no faig referència aquells que compraven per tornar a vendre, sens dubte especuladors igual que els primers, el que aquí es vol reflectir son aquelles famílies que han volgut millora la seva qualitat de vida, aquells que per un moment donat varen veure la oportunitat de emancipar-se, i tants d’altres que volien millorar i no precisament la seva compta corrent, ens el contrari, si agüessin pogut mantenir la seva feina encara seguirien pagant la seva quota encara que els usures els extorsionin cada mes la quota a pagar.
Novembre del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada