Transparència i participació per majoria.

Sóc de l’opinió que les majories que no es donen  per el resultat de les urnes, per tant democràtiques, i es fan amb l’aritmètica pactada, legítimes, a l’hora de constituí un govern d’un Ajuntament, gairebé sempre acaben sent democràcies imposades.

Més o menys es el que ha passat a l’Ajuntament de Cubelles. M’explicaré.

Avanç, però, vull remarcar que, moltes de les accions que es fan en política tot i sent legítimes, no totes son enteses, i molt menys compartides, encara que personalment també he de dir que hi han mancades de l’ètica que se l’hi suposa d’un polític.

Entraré en matèria. El Ple Ordinari celebrat el dia 20 de novembre d’aquest any 2012, l’oposició va forçar al govern per majoria dels vots, que les competències atorgades a la comissió de govern fossin retornades al Ple.

Un altre dels punts que l’oposició va guanyar, es que els Plens Ordinaris tornessin a fer-se cada mes i no cada tres mesos, com es feien ara.

Un tercer punt, també va ser una demostració de força dels grups de l’oposició. En aquest cas l’hi va tocar a la butxaca de la Tinent d’Alcalde Juani Navarrete, del PPC, traient-li la exclusivitat del 95% que la regidora gaudia des de que es va aprovar el Cartipàs.

Es evident, que el govern en minoria de l’Ajuntament de Cubelles no hi estava d’acord però va admetre que les majories havien canviat i que respectava la democràcia.  Quin remei oi, Sra. Miquel!

Personalment, estic content en el punt de retorn del Ple Ordinari mensual, ja que va ser una batalla feixuga quan fa temps es va guanyar aquest avanç en democràcia i participació, juntament amb el fet d’aconseguir que els Plens es retransmetessin per Radio Cubelles. El que no he entès mai es perquè la Sra. Miquel, com Alcaldessa, va permetre perdre allò que amb coratge va guanyar, no ho he entès mai.

El que també em costa d’entendre és el fet de que AC Reagrupament, quan varen entrar al govern ja els hi estava bé tot el que ara han votat per retornar al Ple. Es en aquest sentit que la gent no entén als polítics. Perquè aleshores era diferent d’ara? Que cada persona hi posi un qualificatiu, jo m’ho guardo.

Del que va passar en aquest Ple també cal fer una reflexió política de cara a un futur proper, i amb faig dues preguntes: com es que CIU també va votar tots els canvis proposats per tota l’oposició?; no és el grup que juntament amb l’EC-FIC ha de entrar ha governar?

Penso que el millor que pot fer CIU és ajudar a governar, recolzant tot allò que sigui bo per Cubelles i no entrar al govern. Amb les competències que encara l’hi queden a l’Alcaldessa pot tirar un govern endavant amb decrets fins al final d’aquesta legislatura. O no?

Jordi Coch.

Novembre del 2012.

Cubelles, municipi independent.

 

Vull predisposar que el municipi de Cubelles es com la majoria de municipis de Catalunya, que algun dia espiren a formar part d’aquells que han aprovat per Ple Municipal el dret a ser municipi independent, o be formar part dels que han preferit tenir el dret a decidir.

Aquesta és una de les maneres democràtiques, que te Catalunya es al fet de que es proclamin independents, reclamant el dret a decidir, el igual que es va fer en aquelles mocions que es presentaven en els diferents Ajuntaments quan la majoria de partits estàvem en contra de la decisió del PP al recolzament de la gerra de Irak.

Potser és el que jo desitjaria, per això, és el que predisposo, i ho dono per fet. però aquest es el desig del que subscriu, i de ben segur, de molts dels vilatans de Cubelles, però una cosa és el desig i l’altre la realitat.

 Soc conscient de que el resultat de representa’ns politics al nostre Ajuntament, fruit de les ultimes eleccions municipals avui, fa que presentà una moció i defensar-la en el Ple, sigui molt difícil, ates que aquells que ho defensen sempre sense embuts és ERC a Cubelles, però han quedat sense el seu representant polític al nostre consistori.

Tot i que s’ha de dir que, si que hi ha un partit independentista que te representació política a l’Ajuntament, per mes senyes estava al govern juntament amb ICV + PPC que és Reagrupament, el seu líder el Sr. Carretero, si que reclama el dret a decidir, altra cosa es que els seus representa’ns a Cubelles, UC Unitat Cubellenca, estiguin per la labor, i suposant que estigues per la tasca de la independència tindríem un xoc de trens amb el PPC, la qual podria provocar una crisis de govern, crec fermament que no prendran aquest risc.

Personalment no tinc cap dubte que si ERC a Cubelles estigues a l’Ajuntament, demanaria, que Cubelles es declares municipi independent, encara que aquest estigues al govern, almenys aquelles persones que jo conec.

Hi ha un fet que determina un cert descompten que es va poder palpar en l’ofrena del Onze de Setembre, per primer cop, una part important i jove dels assistents va xiular i cridar a tot el consistori, quan aquest fa l’ofrena com Ajuntament. No havia passat mai.

Es en aquest sentit, demano públicament que ERC a Cubelles, intenti consensuar una moció juntament amb Reagrupament UC per aprovar per Ple i declarar Cubelles municipi amb al dret a decidir.

No és una dèria personal, que ara que estic fora de la primera línea política a Cubelles no es això, si no que formo part dels 1414 càrrecs electes que en el 2009 varem signar el manifest de “decidim.cat.” i es pura lògica que personalment vulgui aportar al meu gra de sorra per anar en aquesta direcció,                     

Crec fermament que el dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania, i això es el que aquest articulista es el que demana de els seus representa’ns a Cubelles.

Cubelles. Setembre del 2012.

Salut

Per una millor entesa

Aquesta setmana a la nostra vila de Cubelles s’ha produït un fet que, tot i no voler pecar de ser poc democràtic, he de confessar que, en part, m’ha fet sentir una mica més tranquil de cara a un futur millor per al meu municipi. Es tracta de l’anunci de fusió entre CiU i l’Entesa per Cubelles-FIC, amb l’objectiu –diuen- d’aglutinar esforços i reforçar la seva entesa, mai millor dit.

Sóc un d’aquells indignats que, en els anys 90, vàrem saltar a la primera línea de la política per les imposicions d’un govern, de majoria absoluta, de l’Entesa-FIC, que no volia defensar el sector comercial i empresarial de la vila. L’únic que volíem era projectar el nostre esforç fora del propi municipi i, sobretot, fer poble. Sense perdre la perspectiva de la promoció individual i col•lectiva, com Associació d’Hostaleria i Comerç de Cubelles també ens vàrem defensar de les especulacions d’instal•lació de grans superfícies comercials, fruit d’un Pla General dissenyat més per donar valors a uns terrenys agrícoles de pagesos i, a la vegada, polítics de la vila, que no pas a defensar les PIMES de la nostra població.

Diuen que, per sistema, sempre es juga en contra del govern de torn, tot i que he de confessar que el de l’Entesa s’ho va guanyar a pols. La seva manera de menysprear aquells que teníem iniciatives va fer que moltes persones ens aixequéssim per intentar trencar aquella majoria absoluta, la qual no defensava per igual els interessos de tots els vilatans.

En les municipals de 1995, l’Entesa ja va perdre la majoria absoluta. Tot plegat els va obligar a buscar suports i tancar un acord amb el PP. Sempre m’he preguntat com hauria anat la historia política de Cubelles si jo no m’hagués negat a pactar amb aquells que em van fer saltar al camp de la batalla política. Està clar que no he traït mai els meus principis: treballar pel meu municipi posant-hi molt de temps i, sovint, també diners.

És en aquest sentit que vull expressar la meva satisfacció política perquè en aquesta legislatura l’Entesa per Cubelles-FIC es desintegri difinitivament dintre d’un partit com CiU, decisió, d’altra banda, del tot lògica.

També vull aprofitar per reconèixer la capacitat que ha tingut la cap de llista actual de CiU a Cubelles per la seva voluntat de sumar esforços i suports. De ben segur que la seva manera de fer política municipal l’ha ajudat per tal que aquesta fusió hagi estat una realitat.

Cal recalcar que, per poder sumar i unir esforços, s’ha de tenir humilitat personal, virtut reconeguda d’aquesta persona. No vull deixar passar l’oportunitat d’expressar la meva opinió respecte al possible pacte de govern de CiU, juntament amb ICV i PPC. És evident que s’han de buscar majories per aprovar algunes coses, malgrat que tampoc gaires, atès que a base de Decrets d’Alcaldia gairebé una persona pot governar en solitari. El que vull dir és que un govern en minoria es veu obligat a pactar aquelles coses que han de passar per ple. Si CiU entrés al govern, encara que fos de la mà de l’Entesa, seguiria en minoria davant la suma de regidors d’ICV i el PPC.

Crec, sincerament, que no cal menjar-se els marrons que s’hagin pogut covar dins d’aquest any i mig que portem de legislatura.

Per finalitzar voldria plantejar obertament una pregunta: si CiU formés part del govern, el resultat no seria una cosa així com ICV-EUiA+PPC+CiU+ExC-FIC? Caram! Quin goig, sembla més la fórmula d’un medicament estrany que jo mai no em prendria més que no pas les sigles d’un govern de coalició.

Salut.

J. C. Cubelles 18/10/12.

Reflexionem companys, reflexionem.

A ningú s’ha li escapa que últimament la política ha agafat un ritma vertiginós, tan a Catalunya com també en el nostre municipi de Cubelles.

Des de que es va fer el pacte de govern, fruit de les últimes eleccions municipals fa quinze mesos, va ser el més rapit de la historia de la democràcia, des del principi ja es comentava que un matrimoni  a tres bandes tan dispar i fet en tanta presa, i sense fonaments programàtics, no tenia gaire recorregut. Aquell pacta, va semblar mes per posar en un llibre de records guinees, que no pas per fer un govern sòlit i interessat per el ben estar dels vilatans de Cubelles.

Molts sabem del perquè ICV, va corre tant a buscar UC com a soci de govern, unes hores desprès del recompte de vots, perquè per la candidata d’ICV, avui alcaldessa de Cubelles, tenia que demostrar  a si mateixa i davant dels seus, que si podia arribà acords amb altres formacions polítiques, i també per deixar els Socialistes a la oposició, al que els seus votants no esperaven, es que uns comunistes pactes amb el PPC

També a UC Reagrupament ja els hi va anar be la proposta d’ICV, ja que per ells també era important deixar a CIU a la oposició, i com no, amb un afany de demostrar la seva pròpia victòria davant d’aquells que feia uns mesos varen trencar relacions polítiques, inclús personals.

Un cop ajuntats aquests ingredients, planejats només per fotré, lluny de posar sobre la taula aquells projectes que es podin assolir com a grups polítics per Cubelles, ha donat, el que ha donat, un govern de quinze mesos. Quan uns grups polítics seuen a la taula han de deixar els temes personals fora, això hagués estat el millor per el poble, en canvi aquí ha estat al contrari, les rancúnies i les males relacions amb vers a altres partits va fer unir els dos partits majoritaris, UC+ICV.

Tenim un fet molt palpable per afirmar el que estic dient, des pres de anys de lluita per aconseguir que els Plens Ordinaris es celebressin cada mes, arriba aquest govern i els imposa cada tres mesos, aquesta es la mostra del govern encapçalat per ICV que el que ha primat des del principi es el desig de anular els grups de CIU, i PSC deixant-los sense paraula, només que un cop cada tres mesos. En tan sols un mes, Cubelles, s’han perdut 20 anys de democràcia.

La reflexió que faig amb vers el cessament del grup UC per votar en contra dels pressupostos i plantilla, es de uns polítics de poca volada, i nul·la experiència, tot i que esperava que alguns d’ells la haguessin adquirida en èpoques passades, i altres el estar el costat de una persona, que entenia la política al servei propi.

Per el que puc deduir ja feia temps que durava el mal estar entre els tres grups del govern, la cap de llista d’ICV en sap molt de provocar les crisis, ho fa, atia’n als altres, així es treu tot allò del seu voltant que li fa nosa, es una manera de fer, que no es molt honesta, aquesta practica la utilitzat sempre, amb els primers que va forma llista, amb els segons que va fer llista, i amb els terces que ha fet llista, estic segur que els companys de l’última llista li duraran més.

Faig una reflexió de tot plegat i crec que els de UC han caigut a la trampa que els hi a parat la responsable de recursos humans, en votar encontra en el Ple, del que va votar ICV i PPC, el que podien haver fet es abstenir-se, d’aquesta manera haurien tingut temps d’explicar des de dintre al que ara de fora no es creïble. Ara que no ha passat res que jo no esperava, el que no esperava es que passes tan aviat. O no senyors de UC. Reflexioneu companys, reflexioneu.

Cubelles.

Setembre del 2012.

Cubelles- El dia desprès.

El dia següent del Ple de Cubelles, escoltes, i llegeixes  comentaris per a tots els gustos, però tots, amb crítiques de poca cintura i honestedat política, dedicats als regidors que composen el govern, ICV+UC+PPC.

No serà aquest escrit el que dirà el que ha de fer el govern de l'Ajuntament de Cubelles, ni el que ha de fer Unitat Cubellenca, Reagrupament, al desmarcar-se en un tema tan important com a soci de govern, en no aprovar uns pressupostos i la plantilla municipal, però si que vull posar uns accents en com hauria d'actuar un alcalde, en aquest cas, Alcaldessa Mònica Miquel.

Posaré un exemple: De vagades, hem sentit moltes beus dient que, si no s’aprova el pressupost s’han de convocar eleccions anticipades, es evident que vist en aquest símil estic parlant del Parlament de Catalunya, però si que això demostra que es un fet greu en un govern. Si en aquest cas el traslladem a una administració pública com és un Ajuntament penso que la gravetat es la mateixa, ates que no pots desenvolupar l’exercici, encara que aquests pressupostos  siguin prorrogats, com es al nostre municipi de Cubelles.

Dit això, crec que només es poden fer tres coses, si en aquest cas es vol dignificar la política, Que expulsi UC del govern, o be, l’Alcaldessa a de  presentar la dimissió, i l’ultima, com a mal menor l’alcaldessa s’ha de sotmetre a una moció de confiança, ara be, si el que es vol és fer la política de l’estruç  amagant el cap sota l’ala, doncs no cal tocar res, i qui dia passa any empeny, i que cada mes caiguin les virolles. O no.

Honestament  crec que l’Alcaldessa maura fitxa, si decideix no fe res,  com si en el Ple Ordinari del dia 18 de setembre no hagués passat res, feria un flac favor a la política ben entesa,i  seria lo pitjor que podria fer.

No bull acabà sense fer-li un retret a l’Alcaldessa, posar-se com únic objectiu, una aprovació de catalogació de llocs de treball del personal de l’Ajuntament, pel sol fet que be des del 1999 és ser molt egoista, això ja cau molt lluny, no vulgui penjar-se medalles de guerres passades, encara que actualment estiguin vigents.

Coneixen a la persona i a la política, no ha estat bona idea que la interlocutora, responsable de l’àrea, i Alcaldessa hagi recaigut a la mateixa persona, així ha acabat tot plegat, i portar-ho a Ple ha estat una gran equivocació,.

Sra. Alcaldessa, actuar només amb objectius egoistes, es mostrar-se molt prepotent, davant del Ple, del poble, i dels treballadors, però be, crec que no descobreixo res de la persona, que molts no sàpiguen.

L’Onze de Setembre de 2012: El principi d’un camí sense retorn

Crec que seré un més de tots els que faran un article sobre la manifestació de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

La meva opinió és que, per primera vagada, el moviment ciutadà ha anat per davant del polític, i això ja és bo, molt bo. Per primer cop, és la veu d’una bona part del poble que ha dit als politics que és el que vol. També, per primer cop, s’ha cridat molt fort sense por, sense complexos, i s’ha fet saber al món que volem ser un poble capaç de prendre les nostres decisions, que volem ser responsables del nostre futur i que ja hem complert la majoria d’edat des de la manifestació del 77.

El PPC opina, com ja ens té acostumats, que ara no és el moment, que és un futur incert, etc... Quan serà el moment segons vostè, Sra. Camacho? Segurament, mai, i en quant al futur incert, li diré que el futur sempre és incert, tant amb independència com sense. Si a les persones de la meva edat, ja amb més de 60 anys, ens haguessin dit que un dia el servei militar quedaria abolit, no ens ho haguéssim cregut. Tot va començar amb la lluita pacífica de joves insubmisos i amb alguns d'ells tancats a la presó per negar-se a agafar armes. No creu que és millor dedicar aquests recursos inútils, com pot ser instruir-nos per a la guerra, a altres necessitats més humanes?

Poso aquest exemple tan entenedor igual que en podria posar d’històrics, socials, patriòtics, polítics i culturals de la societat catalana que han permès assolir drets, i també deures, amb llargues lluites. Algunes van ser pacífiques, d’altres no tant; algunes, malauradament, amb morts. En el moment d’iniciar-les, però, també presentaven aquest futur més o menys incert que avui dia tots gaudim.

No vull deixar de dir la meva opinió respecte a la lectura que n’ha fet el govern de la Generalitat. El nostre president diu que ha escoltat la petició que li va fer la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i que n’ha pres nota.

Penso que el nostre president ha estat desbordat per allò que ell mateix ha provocat i que part dels manifestants també eren aquells indignats dels que avui ja ningú en parla. President, no tan sols ha d’escoltar, ara li toca el més difícil: actuar.

President, ja no valen les paraules poètiques que acostuma a manllevar de Lluís Llach. Ara té una tasca a complir, i no és una promesa política producte d’un escalfament de boca; es tracta d’una demanda exigent del poble català, de la qual li serà difícil escapoli-se’n.

President, potser si ara convoqués eleccions anticipades obtindria una majoria parlamentària absoluta fruit d’aquest sentir català. Els seus vots es mourien més per uns sentiments patriòtics que no pas per una reflexió acurada del difícil camí que ens espera i que ningú ha explicat. No oblidem que des del 77 hem trigat quinze anys per arribar fins aquí, o 300 des de la presa del castell de Cardona.

Tanmateix, encara que el seu partit obtingués la majoria a les urnes, de quins percentatges estaríem parlant? Ja sabem que els escons es reparteixen entre els partits que han obtingut representació, però, creu vostè que els diputats que hi ha en el Parlament representen al 100% tot un país?

Penso que la independència d’un país no es pot comptabilitzar amb aritmètiques parlamentàries de la mateixa manera que penso que una majoria ha de ser sempre la meitat més 1. No pot ser que l’abstenció gairebé sempre pactada d’uns diputats faci que guanyi el sí i que això ja signifiqui una majoria. Crec fermament que hi ha decisions polítiques que no es poden frivolitzar i encara menys quan es tracta de Catalunya.

També penso que algú ha de dir que, a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona, no hi eren tots els que som independents, ni tampoc tots els que hi eren, ho són. Catalunya som set milions i mig de catalans i es varen manifestar un milió i mig, de manera que encara hi manquen molts per fer la lectura de las majories reals i ben enteses.

Crec que he posat negre sobre blanc uns pros i uns contres que tothom ha de tenir en compte a l’hora d’agafar un compromís amb i per Catalunya. Fer una passa endavant vol dir assumir totes les conseqüències i que mai pugui dir que ha estat culpa d’uns altres. Jo ho faré a títol personal, crec que Catalunya ja és prou madura per prendre un camí de millora com a persones, hem de deixar aquest itinerari traçat per als nostres fills i néts.

Fa alguns anys vaig descobrir que per fer qualsevol cosa, el primer que s’ha de tenir és il•lusió. Catalunya avui la té, a més de coratge, sentiments i una història darrere que la legitima per demanar la seva autodeterminació com a poble i com a país. El que passa és que sembla ser que Espanya necessita més Catalunya que no pas a la inversa. I això, a alguns cosmopolites, els hi fa por.

Cubelles 12 -09-2012.

S’ha cremat una part nostre. Catalunya crema.

Sempre he estat un admirador, fidel amant i molt respectuós amb la natura, tot i que actualment he de confessar que tot el que anomenem natura, forma part més intensament de la meva vida personal i familiar.

M’explicaré:

Per motius de problemes d’artrosis degut als esforços fets al llarg de la meva vida laboral, sense voler m’he convertit en un pensionista.

Des de que en varen determinar no apta per fer les tasques que fins aleshores estava fent, vaig començar a programa la segona part de la meva vida. Vaig tria recorrem tot Europa i com no, la meva estimada terra, Catalunya, m’entres el cos aguanti.

Alguns ja haureu endevinat de que parlo, i de, com aconseguir aquesta fita, però altres no, doncs be! m’he convertit en un autocaravanista, la meva companya i jo, ens hem proposat trepitjar el territori amb una casa amb rodes.

No fa gaire vaig estar al Parc del Montnegre i el Corredor. Boscos vora el mar. El parc destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís. Els dòlmans neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles. Vistes meravelloses, una pau i una tranquil•litat inexplicable.

Un altra sortida va ser al pantà de Boadella, Alt Empordà, Embassament construït als anys 60 per a la producció d’energia, abastir d’aigua a Figueres i els regants de la plana. Actualment ha esdevingut també un punt de confluència a practicar per esports nàutics i com a zona de lleure.

Recordo, que des de la presa vaig divisar una especia de “xeringuito” al costat de l’aigua, el qual no va ser fàcil de trobar, ni amb el GPS, ja que els camins per dintre del bosc no els contemplava. Per intuïció i per orientació vaig fer cap en un paratge indescriptible, però jo ho intentaré.

Nomes treure el morro de l’autocaravana al cap de vall de la petita costa es divisa una explanada verda, plena de pins alts frondosos, i mes aviat arrenglerats com si algú als hagués plantat, tot i que era el mes d’abril, feia un bon temps per estar a l’ombra, desprès de un dinar. Jo hem pregunto, que quedarà d’allò?.

No som de grans àpats, però si som una parella que gaudim més, estar en un lloc bonic tranquil i agust, que no pas restaurants de moltes forquilles. Hi han coses que no es paguen amb diners. I ara que?, només ens queda que plorar per la pèrdua de tot aquests paratges cremats, encara que et sents més impotent si cap, quan es diu que ha estat per culpa d’una burilla de cigar.

Hi ha moltes coses que molesten als dames d’aquelles persones que fumen. Els fumadors saben que el tabac mata en ells mateixos i que perjudiquen aquells que estan al seu voltant, doncs també han de saber que crema, si ells es volen cremar, que ho facin però que no cremin Catalunya, que no cremin els nostres espais verds, que siguin prou responsables per pensar-ho dues vegades a l’hora d’encendre un cigarret, però sobre tot que no al llencin on els vingui en gana. Si cada cop que llencen una burilla encesa al terra, s’ha la posessin a la butxaca estic convençut que a la segona deixarien de fumar.

Per fer front aquesta desgracia i per intentar torna al paisatge al que era, no tant sols al Empordà, sinó arreu del nostre territori, aquí poso al meu granet de sorra en una proposta.

Que es destini la setmana o be el mes de recuperació dels espais cremats, amb la plantació de les especies que s’han cremat. Cada família que planti un arbre. Aquesta proposta ha de ser ordenada per les autoritats de cada municipi on hagin patit aquests incendis, o be aglutinar aquells municipis que hagin estat directament afectats.

Una acció d’aquesta mena faria tremolar la consciencia de moltes persones i de pas seria una acció solidaria amb la natura la qual li devem tot el que som. Si l’aigua és la font de la vida, els arbres son el nostre oxigen.

Juliol 2012.

Jordi Coch.

Un any desprès del 15M

Just amb poso escriure quan fa un any del sorgiment del 15-M, no tant sols aquí Espanya, també arreu d’Europa.

L’afecte que va causar aquell aixecament global va ser esperançador, el veure un moviment jove i no tant jove, el qual era una barreja de ingredients, que tots junts feia un explosiu social, encaminat ha contradir totes les critiques rebudes per aquells tertulians que aprofiten l’eco d’un mitja de comunicació, que aleshores constantment sembraven la passivitat d’un jovent sense cap inquietud per el seu futur.

Un any desprès aquella moguda, avui, encara te més raó de ser, ates que les reivindicacions actuals son molt més accentuades que no pas fa un any. No cal fer menció en cap d’elles ja que tots sabem i patim d’una manera o altre. Tot i que he de dir que coincideixo amb aquells que reclamem molta mes concreció amb vers les propostes i interlocutors vàlids davant els nostres representants a les institucions democràtiques, ateses les regles del joc polític, social i econòmic actual.

Estic segur que estarem tots d’acord que tenen que canviar moltes coses, però no de qualsevol manera, tenim que ser capaços de poder-ho fer amb la força que dona la raó, la democràcia i les majories, però sobre tot ho hem de fer amb les regles que tenim, i no intentar trencar l’eina que fa anys ens hem guanyat a pols des de la mort del dictador.

Des de que el Mon es Mon, la indignació sempre ha estat present, però no oblidem que ara la podem exterioritzar de moltes maneres, sobre tot ha de ser pacifica, el que cal és tenir clar com fer-ho, no cal dir que calen moltes dosis de paciència i molt treball, però sempre hem de partir de la unitat, no importa les discrepàncies dintre de una societat demòcrata si es te clar l’objectiu principal.

Posaré un exemple molt clar que molts de Cubelles recordaran.

Corrien els anys noranta, en que una part dels habitants de Cubelles estàvem indignadíssims dels politics i de les politiques que es feien, ates que en una població de uns cinc mil habita’ns no es governava per a tots igual. No entraré en detalls.

Unes persones ens varem posar a treballar per poder canviar les coses, tenint molt clar dos eixos principals, el social i el polític, per aquest ordre. En tot això sempre pensant amb tot un poble, Cubelles.

Varen néixer associacions, i federacions, amb altres pensaments i interessos generals amb la mirada molt llunyana i el llisto sempre alt, però el més important de tot era que tot era molt transparent, fins que algú es venia o be un altre era introduït per espiar o per rebentar des de dintre aquella lluita en tota regla per radicar el caciquisme per un canvi democràtic. Crec que va guanyar la raó i la democràcia

No diré que ara tot es de color de rosa però si que al menys el que tenim ara no te color amb allò que teníem, tot i que també avui hi ha motius per la indignació. Crec que es va fer molt bona feina d’aquella gent indignada i nouvinguda que no érem atesos d’aigual manera per els nostres governants. Si no estàs d’acord amb lo escrit mira de canviar-ho democràticament, però no ho trenquis. Proverbi propi.

Salut.

Cubelles, maig 2012.

Proposta d’un "Pacte Social i de rendes" per una sortida solidària a la crisi econòmica que preservi l'Estat del Benestar

Dialec, = acords. pero...........

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va proposar ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, un Pacte social i un Pacte fiscal de rendes a Catalunya per una sortida solidària a la crisi econòmica redistribuint l'esforç fiscal i l'impacte de l'ajust pressupostari per preservar l'Estat del Benestar. "Impulsin un canvi del model productiu, amb un pla de l'energia, un pla per l'economia verda, mantenint la despesa en R+D+i", ha dit Herrera que ha assegurat que el debat monogràfic sobre "l'impuls de la reactivació econòmica i sobre la incidència de l'actuació del Govern en la qualitat dels serveis públics" "és una magnífica oportunitat per solemnitzar un canvi de rumb perquè l'ajust pressupostari està afectant a la viabilitat del país i de la seva gent".

Durant el debat, Herrera ha demanat al president del Govern que convoqui una taula de diàleg als agents socials -empresaris, sindicats, forces polítiques, el tercer sector- per acordar un pacte solidari per sortir de la crisi econòmica que inclogui les mesures fiscals, les prioritats de l'ajustament pressupostari i de dinamització de l'economia i que tingui el combat contra la pobresa com a gran prioritat.

També s'ha dirigit al Govern per demanar que expliqui, "per honestedat democràtica", quin és el model que defensen i li ha demanat al president si realment creu que les retallades ajudaran a sortir de la crisi o bé enfonsen més Catalunya en el pou. "Aprofitin aquest debat per solemnitzar un gir radical en unes polítiques que s'han allunyat de la concertació social, i que només han buscat un marc per un major conflicte social", ha destacat Herrera que ha insistit en la redistribució de la riquesa per davant de les retallades indiscriminades que afecten a la majoria de la població. "Vostès apliquen una austeritat mal entesa: com més retallen més deprimida està l'economia. No és equitativa, ni crea ocupació ni manté l'Estat del Benestar", ha lamentat Herrera.

En aquest sentit, el dirigent ecosocialista ha remarcat la necessitat d'un pacte fiscal de rendes amb una política fiscal per garantir la sostenibilitat dels comptes públics i ha desgranat propostes com la creació d'un impost sobre l'energia nuclear, un impost sobre les transaccions bancàries, o que impulsin de debò la lluita contra el frau fiscal. "Si tantes dificultats tenen per finançar l'educació i la sanitat, posposin la tercera fase de l'aplicació de les reduccions de successions que els permetrà recaptar fins a 600 milions d'euros", ha insistit Herrera.

"Amb l'excusa que venen d'Europa, les mesures impulsades pel Govern fins ara, les retallades en educació, sanitat o la funció pública no només no han servit per estabilitzar les finances, tampoc han calmat els mercats i a sobre ens enfonsen més en la crisi econòmica de manera que tenim un país hipotecat per a les generacions futures", ha denunciat Herrera que ha demanat al Govern "un canvi de to i d'actitud", i que escolti més a la gent. "Proposem que en coherència amb les interessos de Catalunya, aquest parlament, i les diverses forces polítiques que en formem part, ens pronunciem clarament per un canvi radical en les polítiques econòmiques, socials i financeres de l'actual majoria que dirigeix la Unió europea", ha dit Herrera.

Si tot plegat anirá a Madrid.

ICV-EUiA cita Saviano i adverteix que si Eurovegas s'instal·la a Catalunya, Barcelona es convertirà en el centre de blanqueig de capitals, de prostitució, de droga i de màfies
Joan Boada lamenta que el Govern sigui incapaç de respondre ni com, quan, ni quants llocs de treball ni quantes infraestructures haurà de posar la Generalitat pel macrocomplex d'Adelson
El diputat d'ICV-EUiA, Joan Boada, ha recollit avui les paraules de l'expert en màfies, Roberto Saviano, per advertir que si Eurovegas s'instal·la a Catalunya, Barcelona es convertirà en el centre de blanqueig de capitals, de prostitució il·legal, de droga i de màfies. "Nevada és líder en desocupació, en execucions hipotecàries, i a més els seus ciutadans deuen més al banc del que val casa seva, i que busca desesperadament noves vies de diversificació econòmica", ha posat de manifest Boada que ha preguntat al conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas Colell, "si aquest panorama desolador és el que vol per a Catalunya".

"Quins són els requeriments de superfície de sòl, d'edificabilitats, d'usos i activitats que han formulat al govern els promotors del projecte EUROVEGAS per la possible instal·lació del seu complex a Catalunya? Quins espais naturals protegits i del parc agrari del Delta del Llobregat quedarien afectats per la implantació del complex en el cas de que s'instal•lés a Catalunya?", ha demanat Boada que també ha interpel·lat al conseller sobre quins són els requeriments de modificacions, derogacions o exempcions de mesures legislatives en el camp de polítiques socials, laborals, de salut, de protecció de menors, de joc i espectacles, de lluita contra el blanqueig de capitals, han formulat al govern els promotors del projecte Eurovegas per la possible instal·lació del seu complex a Catalunya.

"No cal que expliqui tots els passos, però sí que hauria de poder dir on es vol ubicar el complex, els llocs de treball que generarà, en quines condicions, els llocs de treball, en quines condicions", ha dit el diputat ecosocialistista que ha acusat el Govern d'opacitat i li ha recordat que "la transparència hauria de ser en qualsevol govern democràtic". Així, el diputat d'ICV-EUiA ha lamentat que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell, hagi estat incapaç de respondre gairebé cap de les qüestions que el diputat li ha plantejat durant la interpel·lació que ha tingut lloc aquesta tarda i on el grup d'ICV-EUiA pretenia que expliqués a la ciutadania quins emplaçaments ha ofert el Govern al magnat Sheldon Aldelson per a la ubicació d'Eurovegas, quants llocs de treball suposarà, la inversió inicial del Govern, quines infraestructures haurà de posar la Generalitat o quin és el model turístic que vol el Govern per a Catalunya.

Per tot plegat, Boada ha mostrat el suport del seu grup a la Plataforma "Aturem Eurovegas" que aglutina més de 130 entitats que exigeixen informació i no trencar el model turístic del país. "Com deia el premi nobel Richard Feynman: està molt bé tenir la mentalitat oberta, però no tant com perquè ens caigui el cervell a terra", ha finalitzat Boada.

COMUNICAT DE UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA
Mossèn Cinto Verdaguer, 86 baixos
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 652 57 00 - Fax 93 652 57 01
www.uniopagesos.org

Resolució aprovada en el XI Congrés de la Unió de Pagesos de Catalunya
En defensa del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat
Aquestes darreres setmanes ha sortit a la premsa un nou projecte que es vol implantar en el delta del Llobregat. Es tracta d’un complex urbanístic anomenat Eurovegas.

De moment només hi ha especulacions. Res no es concret. Però les últimes informacions parlen de 800 ha al delta del Llobregat. Si es confirma aquesta xifra, estariem parlant de l’afectació de més de la meitat de la terra del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La Unió de Pagesos en aquesta comarca, ja en la seva fundació l’any 1977 va treure el manifest “Salvem el Pla”, on es demanava la protecció d’aquest espai. Tota la trajectòria de la Unió s’ha basat en la defensa d’aquest espai, fins a l’any 1998 amb la creació del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquest territori no ha estat mai lliure d’especulacions. Sempre hi han planat per sobre proyectes diversos, sobretot ampliacions de polígons industrials dels municipis que hi estan implicats. Però també són una amenaça real l’aeroport de Barcelona, el desviament del riu Llobregat, l’ampliació del port, trens i carreteres diverses. Un model de creixement que ens ha portat on som ara. A una de les pitjors crisis econòmiques que mai ha patit aquest país.

El Baix Llobregat és una de les comarques amb més atur de Catalunya. Ara bé, els polígons industrials pràcticament buits omplen les nostres ciutats.
El gran argument que s’esgrimeix per la defensa d’aquest projecte és la creació de llocs de treball, però només cal donar una volta per la comarca per adonar-se que posar nou sòl a disposició d’aquests projectes no és la solució. Probablement seria molt més efectiu reciclar la gran quantitat de metres quadrats que hi ha desocupats en polígons industrials. Polígons dedicats a activitats logístiques, polígons de petites indústries o tallers, i l´’últim gran invent, polígons per oficines, amb grans edificis buits. Per tant, el model d’ocupació de sòl ha fracassat, no ha aportat creació de llocs de treball estable. El projecte d’Eurovegas és més del mateix.

El delta del Llobregat és un espai productiu i natural, un espai lliure en mig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un gran valor agrícola, amb un aqüífer sobre explotat, envoltat d’una població de més d’un milió de persones. Es pot reproduir aquí el model del desert de Nevada?

L’agricultura que es desenvolupa en aquesta zona, és una agricultura productiva, basada
sobretot en el conreu d’hortícoles. Amb moltes dificultats, ja que a la crisi endèmica del sector, s’hi suma el fet de ser un espai periurbà, amb els problemes que això comporta. Però és un espai únic, un rebost de producte per la població que ens envolta.

Per tot això, la Unió de Pagesos de Catalunya mostra públicament la seva oposició a que un projecte com l’anomenat Eurovegas s’instal·li a Catalunya. No és el nostre model de país, no és el territori que volem.

Sense ficció.

La lluita inutil per el pont.

He de confessar que cada dia que passa estic més lluny de la política, no tan sols la general si no tota la que fa el nostre municipi de Cubelles.

Segur que tots aquells que han estat a primera línia donant la cara sabran molt bé del que estic parlant, i aquells que vulguin treure-li punta segur que de tota manera ho faran de totes, totes.

Crec que aquesta postura tan passota la qual estic en aquest moment és la que senten moltíssimes persones, les quals un dia van treballar en un moviment social i polític en benefici de i per a un poble anomenat Cubelles.

No vull posar cap sigla de partit ni moviment social ja que des de l'any 1994 han passat moltes coses entre aquells que volíem més llibertat, participació, honradesa, i transparència dels dirigents polítics d'aquell moment.

Alguns ja no estan, però si que encara queden alguns d'aquell moviment que es assoliment en les eleccions de 1995, tot i que ai de dir que ara que estan al govern actuen de la mateixa manera que aquells que aleshores criticàvem la seva manera de governar, tallant d'arrel la participació, fins i tot d'aquells que han estat elegits pel poble, que són els grups de l'oposició.

Després de gairebé un any de deixar la política activa he de confessar que sento vergonya d'aquelles persones que creia que lluitàvem per la mateixa causa, són pitjors que aquells que imposaven els seus criteris i aplicaven el caciquisme per mantenir-se en el poder.

És de domini públic les mentides i calumnies que s'han esgrimit per desacreditar aquells que ostentaven el poder i ara reclamen respecte, tot plegat sembla una obre burlesca.

La prova esta en aquest últim ple del dia 20 de març, inclús el comentarista radiofònic va fer servi una expressió de, joc brut per part de l’alcaldessa, de la manera que es va acabà el ple.

Malauradament he de admetre que tenien raó aquelles que amb varen advertir de quina mena de persona era amb la que m’ajuntava per fer política, però mai hagués cregut que arribes a ser pitjor.

Ara estic convençut que per dedicar-se a la política cal ser de una pasta molt diferent que la que estic fet jo, s’han de ser moltes coses que jo denuncio poc o molt en cada article que faig, es per això que les bones persones mai faran carrera dins la política.

A tot axó cal deixar clar una cosa, tots tindríem que passa per aquesta experiència, encara que només fos per entendre com funciona una administració pública, altre cosa és com la fan funcionar els seus dirigents politics, funcionaris i/o estómacs agraïts.
Salut.
Jordi Coch.
Cubelles, març del 2012.

Sense títol.

Amics i amigues.

Ahir, Iniciativa per Catalunya-Verds ha celebrat el seu 25è aniversari en un acte a la seva seu. Durant la seva intervenció a l'acte, el secretari general de la formació, Joan Herrera, ha repassat els inicis i la història de partit, així com ha avançat els què són, segons ell, els reptes de futur. Herrera ha afirmat que ICV ha estat "en cada moment allò on calia". En aquest sentit, ha recordat moments com ara les mobilitzacions contra l'OTAN o en defensa del territori.

Segons Herrera, el partit ha contribuït a fer "un país millor" des dels valors de la combinació de tradició i modernitat, la innovació i la voluntat unitària. A més, ha afegit, que en la seva història ha demostrat que ICV és una força de lluita i de Govern, però, a la vegada, s’ha mantingut al carrer en les mobilitzacions més importants.

Quan va néixer la formació, el dilema era construir una balsa amb les restes del naufragi de l'esquerra o fer una embarcació nova, ha afirmat Herrera citant l'escriptor i periodista Manuel Vázquez-Montalbán. Ara, la disjuntiva és, ha afegit, "renovar el motor" o les veles de l'embarcació, és a dir, la cultura organitzativa i política perquè puguin sorgir noves idees en un moment en el què es viu el pitjor moment de la democràcia.

Amb vistes al futur, el secretari general d'ICV ha dit que l’objectiu de la 10a assemblea és que el partit passi de ser el referent de l’oposició frontal a la dreta a ser el referent de les alternatives. En concret, Herrera ha parlat d'alternatives a la crisi política, a les retallades i el model econòmic neoliberal, i al nacionalisme conservador.

Herrera ha explicat que l'alternativa a la dreta hegemònica ha de sortir de la mateixa societat i ICV ha de ser un factor determinant. "Potser no serem un partit majoritari en termes electorals", ha dit, però "volem créixer per ser una força determinant, amb capacitat de liderar i ser referent" per a les persones que creuen en els valors d'esquerres. Segons ha dit, ICV té l'ambició de créixer, trencar fronteres i guanyar espais.

En definitiva, que les moltes energies d'esquerres que hi ha a dintre i a fora del partit conflueixin per construir una alternativa davant l'hegemonia conservadora i la dreta desacomplexada.

Salut.

Alícia en el país de ...........

Aquests dies s'està criticant molt el PPC per haver arribat a un acord amb el govern de Catalunya, per aprovar els pressupostos d'aquest 2012, o sigui CiU que dirigeix ​​Artur Mas.

Però cal tenir en compte que els que critiquen són aquells grups d'esquerres que aquesta legislatura han quedat a l'oposició encara que s'han agregat a la rebequeria, el grup de Ciutadans i els del SI.

Tot i no voler ser mal pensat, i coneixent com actuen algunes persones dels partits quan aquests són a la oposició, em fa pensar que el que no han volgut és arribar a acords, en altres paraules, fer propostes inassolibles.

Tant mateix i en àmbit espanyol, els grups parlamentaris d'ERC i ICV-EUiA han expressat la seva disconformitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern espanyol aquest divendres, i hi veuen un exercici de "cinisme polític" que "prioritza la sortida del mercat de treball en lloc de l'entrada".

El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha recriminat al PP la incongruència de les mesures, en un context en què "l'elevat atur ja demostra que no és difícil acomiadar i el que no calia és una reforma laboral que ho faciliti encara més". En la mateixa línia, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha preguntat al PP per què va criticar la reforma del PSOE adduint que era més fàcil acomiadar i ara "va més a fons en la seva".

Compartint el mateix discurs, el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha acusat el govern popular de multiplicar els supòsits per presentar expedients de regulació d'ocupació i abaratir les indemnitzacions. Els ecosocialistes han assegurat que s'oposaran amb contundència al projecte i es sumaran a totes les mobilitzacions que plantegin els sindicats, fins i tot a una vaga general.

Penso que no es moment de vagues generals i més si estan convocades per aquells que d’alguna manera han de justificar el que guanyen, mes ben dit, aquelles subvencions que els hi atorguem, per no solucionar gran cosa, ates que la seva funció ha quedat entredita per moltes persones en diferents debats en els mitjans i no pas per que no facin falta si no per que no defensen en prou coherència les necessitats actuals dels i les treballadors-es.

Per finalitzar crec que hi ha una manca d’oposició coherent del PSC, almenys jo la trobo a faltà, i Catalunya també sen recent del estat nul que tenim avui d’un PSC sense rumb, ni veu, ni líder, per trencar am aquesta parella de fet que son CIU+PPC.

Febrer del 2012.

QUICO PI DE LA SERRA TENIA TOTA LA RAÓ

Segons l’escrit del Periòdic del 20/01/2012 de Pere Ponts.

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, deia la cançó, de Quicu Pi de la Serra, en un temps de grisor perpètua on la ingravidesa estava reservada a la gossa Laika com a primera cosmonauta de l’antiga Unió Soviètica. Ara, però, en plena era de low cost, han estat precisament els controladors aeris els que ens han fet adonar que no cal enlairar-se per enfosquir les esperances de dignitat i subsistència del planeta.

Ja s’han encarregat els monstres de les finances des dels seus temples bancaris i els titellaires de la funció política des dels seus pedestals de fang de fer-nos veure que no cal aixecar-se ni un pam de terra per enviar-nos a tots a les clavegueres del subsòl. Darrere l’intangible designi dels mercats, els descens els inferns de les primes de risc i l’aparició de gendres monàrquics “de conducta inapropiada” vivim immersos en el parany de la preservació del benestar d’uns quants a canvi del desnonament de la resta.

“Cultura rima amb amargura, amb pura cara dura”, la que tenen tots aquells que la consideren prescindible, predisposada que en lloc de tisores l’esmicolin a cops de destral. Potser és cert, com segueix dient la lletra unes rengleres més avall “que abans s’ha de menjar, jaure, i pair be; després ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s’ha ferit per no llegir”. Però intento imaginar un món sense lletres, sense cançons, sense escenaris que les escampin, sense emocions que les comparteixin, sense idearis que les sublevin, i és quan veig els fills de puta fent pràctiques de vol. En el fons a l’esquerra s’entreveu una clariana.

Jordi Coch.

Decisions desencertades.

Em poso davant de l'ordinador per iniciar un article d'opinió, esperant que em surti només un títol el qual sigui fàcil tenir-me de concentrar i així poder escriure amb fluïdesa i broti de la meva ment sense dificultat, però les meves infinites inquietuds i preocupacions respecte a les diverses notícies de aquesta última setmana, m'ho impedeixen.

Estava pensant en centrar-me en els diferents judicis tant pendents com aquells que estan en el seu procés i de sobte em ve a la ment aquella frase que va dir un famós cantant vinculat a un símbol que tenim a Catalunya que es la figura d'un brau al cim d'una muntanya i va dir així com que, la justícia és una conya, crec que si en aquell moment no li mancaven motius ara li sobraria tots.

També ha estat un cop molt dur l'accident del vaixell Costa Concordia embarrancat davant la costa Italiana, per una presumpta negligència del màxim responsable, segons versions dels supervivents catalans diuen que estava molt ocupat lligant amb algunes passatgeres. Que passa, que no saben quin és el seu grau de responsabilitat quan porten al seu càrrec més de quatre mil persones, crec que l'excés de confiança en un Mar com el nostre i una nit tranqui-la per a molts es va convertir en una nit d'un gran mal son i per a altres la fi del seu somni.

Al cap d'unes línies d'aquest article em pregunto, perquè no et centres en el teu municipi de Cubelles que també esta nodrida de diferents notícies, no tan internacionals però si molt més properes per a aquelles persones que fan la seva vida aquí? i ates que el teu bloc és de política social, donaràs la teva opinió, i això és el que vaig ha fer.Però també em passa com al principi, en què em centro?, Puc centrar-me amb els ànecs del Foix, els quals ara van a treure'ls de l'entorn en què van néixer, quina culpa tenen ells d'estar en un lloc que en el seu dia algú els va permetre la seva estància. Que potser s'han queixat les aus autòctones del sector que han de conviure amb aquelles emigratòries?

També em pregunto, perquè no centrar-me en fer un article sobre el decret d’alcaldia que ha signant l’actual alcaldessa de Cubelles, per fer fora a l’associació de veïns de la Mota de Sant Pere del local social, que últimament estaven, i que un dia els va ser concedit per una altra alcaldessa?, quina culpa tenen ara ells, que potser son OKUPAS, algú els va donar permís per estar allà, tenen un conveni signat amb l’Ajuntament. Que potser han de començar dema, els projectes de la adequació del búnquer declarat patrimoni cultural?.

Potser podria donar la meva opinió dels enderrocs dels edificis en ruïnes que aquest govern ha decidit realitzar, encara que diu que protegirà el patrimoni arquitectònic tant públic com el privat, jo tinc els meus dubtes.

Potser també seria interessant que algú ens expliques del perquè aquest any només hi ha present un restaurant el dia del Xató de Cubelles. Segons interpretacions de l'alcaldessa de Cubelles, la legislatura passada deia que, els hostalers i comerciants de Cubelles estaven enfadats amb CiU, amb qui estan enfadats ara Senyores Alcaldesses?.

També podria parlar dels plens ordinaris que aquest govern ens ha transportat al passat i es fan dir democràtics, transparents i participatius, jo no sé com les persones poden ser tan diferents amb tan poc temps, i més si volen representar una part de la societat de Cubelles, estic segur que no era això el que els hi van demanar, aquells que els varen votar, espero que aviat hi hagi una rectificació al respecte.

Algunes persones d'aquest govern de Cubelles recordaran l’actitud d'un ex regidor d'urbanisme del PP que en el 1995, va descobrir que a Cubelles hi havien construccions il·legals que altres governs havien permès, mirant cap a un altre costat, no se li va ocórrer altra cosa que voler-los enderrocar, volia deixar famílies sense llar, en el sector del Salze, per sort alguns no el varem deixar actuar de la manera que ell volia, sinó que varem preferí buscar una alternativa per al bé de tots.

Personalment voldria creure que el caciquisme forma part d'un passat que més val oblidar i pregar per que no es repeteixi, però amb actuacions com aquestes dels politics de torn encara hi han rebrots que cal radicar.

Be! un altre dia prometo centrar-me en un sol fet i que sigui mes punyent i no tan genèric però no amb negareu que he fet un repàs d’aquelles coses més rellevants imposades democràticament del meu municipi, Cubelles

Jordi Coch.
Gener 2012.

Bon Any 2012.

Bon Any 2012.

Hola a tots. En principi el que realment toca fer és desitjar-vos a tots que tingueu un any millor que el passat 2011.

Per les dates que ens trobem voldria de tot cor que els bons dels Reis Mags no hagin portat carbó per a ningú, tot i que estic convençut, que moltes persones amb responsabilitat política i econòmica no es mereixen una altra cosa que carbó.

Sembla que aquest any 2012 tingui bones connotacions perquè sigui un any millor del que ens pronostiquen els experts tertulians que donen la seva opinió en els mitjans de comunicació molt gratuïtament i l'únic que fan és que les persones que les escolten tinguin més depressió i més decaïment per seguir lluitant contra la crisi establerta per alguns, la qual paguem només aquells que tenim nòmina, o bé que estem controlats per poders públics i econòmics.

Sent realista, estic segur que per desgràcia hi haurà persones que aquest nou any els anirà pitjor que el passat, però això no treu que tots posem de la nostra part perquè siguin les menys possibles.

Aquesta paraula tots, com tantes altres, esforç, solidaritat, etc. per a moltes persones no està dins del seu vocabulari i l'únic que fan és exprimir-nos més encara perquè el poc que alguns persones encara puguem tenir, estan mirant com ens ho poden treure, això si, per seguir donant-les-hi aquells que ens estan extorsionant.

Penso que ha arribat el moment de dir prou, ja n'hi ha prou de tantes mentides, d'amagar la lletra petita aquelles persones que han confiat en altres perquè siguin guardians dels seus estalvis, aquelles persones que han dipositat un vot perquè alguna cosa pugui canviar a millor i no a pitjor, ja n'hi ha prou de passar-se les culpes a governs anteriors, a juntes directives d'altres entitats, quant aquestes s'han agafat "infraganti" acollint-se a una part de l'escrit però deixant de banda la ètica de la seva professió

Ja n'hi ha prou que tot s'hagi de pagar apujant els impostos i no es persegueixi el frau, els lladres de guant blanc i amb títols. Totes aquestes persones que ben segur alguna tenim en ment no són més que paràsits que viuen dels altres sense cap esforç ni risc econòmic.

També per a aquests hem de saber dir, ja n'hi ha prou, que potser per a ells la justícia es aplicada o interpretada de diferent manera que per els altres? o potser és perquè la justícia tot i ser cega, vol veure els diners per avançat, sense tenir en compte aquella quantitat que s'ha sostret.

Bé!. Jo tampoc vull ser catastròfic encara que la realitat sigui dura, se que serà un any dur per a tots aquells que estem treballant honradament perquè el nostre país tiri endavant encara que aquesta no serà la primera vegada que això succeeix, companys, ja s’ha fet altres vagades. Aquest serà millor perquè aquest any es de traspàs, a més és cap i cua i parell, per això no pot ser dolent, és per això que us desitjo, salut, diners, amor i justícia.

Jordi Coch.