Molt bones festes!

D’aquí a quinze dies serem ja a l’últim dia d’aquest 2014 tan significatiu per a la majoria dels habitants d’aquest petit país. Uns, perquè han avançat un xic més cap a la independència, i d’altres, per haver intentat fer-nos acotar el cap brandant el llibre de la constitució i amenaçant amb querelles per haver votat el 9N.

A finals d’any, molta gent acostuma a fer un resum del fets més destacats, però jo vull fugir d’aquesta manera de dir adéu a un 2014 carregat d’esdeveniments polítics i socials arreu de Catalunya. També miraré de tancar més el cercle i ho faré donant les gràcies a moltes persones de la comarca del Garraf per diferents raons. I deixar enrere, així, fets que no són massa bonics.

Primer, he de donar les gràcies -crec que els hi dec- a totes les formacions polítiques de Cubelles –totes!- per posar-me extremadament fàcil la feina d’omplir fulls i fulls de lletres mercès a la manca d’estabilitat política que han demostrat tots plegats.

Potser, els que han sabut defensar més el seu paper merament polític són els del grup d’ICV, atès que són els únics que han defensat a capa i espasa la cadira mirant sempre de posar en evidencia la resta de formacions polítiques amb què han compartit govern, que també són tots. Almenys, que els hagi servit per prendre bona nota de cara a un futur proper, ja que segur que la representació municipal al consistori serà més fragmentada que no pas la d’aquesta legislatura. Però, malauradament, en política la memòria es tan i tan curta!

També he de donar les gràcies molt especialment a un col·lectiu molt reduït de veïns i coneguts que m’han fet arribar les seves queixes o el seu desacord amb els meus escrits. Em diuen que són massa crítics, molt punyents, i que no destaco res de les moltes bondats que tenen els nostres polítics de Cubelles.

Allò que ràpidament els contesto és que jo no ressalto en els meus articles les persones com a tals, sinó que jo només critico les seves accions i assenyalo les obligacions que tenen envers els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, els quals crec que no esdevenen la màxima prioritat a les agendes de les formacions per molt que aquestes ho repeteixin. Hauríem d’aprendre a destriar el polític de la persona, de la mateixa manera que se’ns demana que sapiguem comprendre quan un polític parla com a ciutadà o bé s’ha posat el barret de qualsevol de les seves responsabilitats.

Per finalitzar, donar les gràcies a aquells que segueixen amb la seva lectura la meva manera d’entendre la política, des del vessant públic de qui ha estat a les petites cuines on es creen els plats per, acte seguit, servir-lo al poble.

Els que em coneixen saben que no sóc persona que digui sempre que sí per mirar de quedar bé amb tothom. Els que no em coneixen també poden deduir fàcilment el perquè del meu desacord tan pronunciat envers aquelles formacions que més conec, ICV i PSC, tant per haver format part de les seves direccions del municipi i comarcal, com ara que parlo des de fora amb tota la llibertat de expressió que un ex pot desitjar.

Tant de bo els partits amb els anys milloressin, però tots tenim constància que no és així, ans al contrari, ens surten nans per tot arreu. Sempre havia defensat la necessitat que als ajuntament predominessin les polítiques d’un partit fort amb representació nacional, però actualment he de confessar que la millora de la qualitat de vida dels ciutadans passa per grups que no tinguin vicis ocults o bé adquirits al llarg dels anys. Millor, doncs, dipositar la confiança en formacions que apostin fort per la innovació i la seva regeneració interna.

Només em resta desitjar a totes les persones del món pau, un feliç Nadal i un gran 2015 que, per poc que millori, segur que estarà més bé que no pas aquest 2014.

Salut.

 

  

L’engany dels plans de pensions i el seu rescat.

Per començar aquest relat, denúncia, vull deixar clar dues coses. Primera. La meva intenció és donar informació per aquelles persones que vulguin fer-se un pla de pensions, ja que per aquells que ja el tenen han fet tard d’aquelles coses que ningú ens expliquen, del que ens trobarem si optem fer el rescat de una manera o de un altre quan tinguem els seixanta cinc anys.

La segona va dirigida genèricament per aquelles joves i no tan joves que hagin pensat en aquesta fórmula d’estalvi, i que puguin permetre’s estalviar, els hi diré que, els  únics que  en treuen beneficis dels estalviadors amb un pla de pensions son, hisenda i les entitats bancàries, per tal com estan fetes les obligacions a complir del rescatador, o sigui vostè.

Dono per fet que tothom que te un pla de pensions sap que te dues maneres de cobrar aquest pla. Una es deixar-ho tot a la entitat, i cobrar cada mes un paga mensual, o be rescatar-lo integrament i obrir un compte, cobrant els interessos que aquest donin cada mes.

Fins aquí la informació genèrica que els assessors de la entitat donen al client. El que hi ha discrepància amb el seu assessorament es quan no t’expliquen o no ho fan molt entenedor és quan parlen de temes fiscals, de la devolució que t’ha de tornar hisenda, ni tampoc de les causes gravadores que vostè es trobarà desprès de que vostè hagi decidit rescatar els diners de una modalitat de pla de pensió, passant-la a la de una de compte creixent, durant uns anys. Aquí és un raó el problema.

No soc economista ni tampoc financer, soc un ex autònom que un dia va decidir estalviar per desprès de la meva jubilació, tenir un racó per viure més còmodament, per complementar la pensió que el govern sabia que em pagaria, una misèria, o per poder deixar quelcom a la meva família. Els fets que aquí s’exposaran son fets reals, que m’han passat a mi.

Els assessors de la entitat hem varen explicar que la quantitat a retornar d’hisenda seria de una quantitat o un altre depenent de la declaració de renta que jo fes. Aquí hem varen donar una petita alegria, atès que jo ja m’havia fet la idea, que la quantitat a retornar era la que jo feia temps que ja sabia, menys elevada.

Faig els meus passos corresponents per mirar de contrastar l’assessorament de l’entitat, primer a hisenda i segon a la gestoria on durant més de quaranta anys m’han estat portant tots el meus papers. Desprès de fer totes aquestes comprovacions, cap de les dues hem deia el que la meva entitat m’havia explicat.

Passat el temps he de dir que la única entitat que no tenia raó era la meva entitat. Però per desgracia la meva,  no s’acaba aquí el meu mal son, estem al mes de desembre i ara tot just fa un any que vaig rescatar el meu pla de pensions, i com cada mes vaig a la farmàcia a buscar el meu medicament per la hipertensió i la sorpresa ha estat descomunal.

Resulta que fins ara jo pagava el 10% dels medicaments en funció de la meva renta i del meu estat de pensionista, ara serà d’un 60%, en tots els medicaments. Una mostra. Jo pagava per el meu medicament de hipertensió 1,90€ des d’aquest mes seran 11,45€ L’explicació que hem diu la Seguretat Social es que, atès que tinc un patrimoni més elevat que no tenia, la meva aportació es del 60%. Caram! Quin pal que m’ha causat fer-me un pla de pensions, només per estalviar. Que no tenia al mateix patrimoni l'any passat o fa dos anys? fa sis anys que soc pensioniste.

Per ser estalviador hisenda hem castiga. Per ser emprenedor, autònom, que la meva època em va tenir discriminat durant molts anys, castigant-me a no tenir el mateixos drets que els treballadors de règim general.  

Personalment ja tenia la meva descripció, respecte a les entitats bancàries i la seva manera de actuar, però tan sols els hi hem de demanar que no ens perjudiquin,  només amb això ja podríem estar contens tots plegats.  

On és la regeneració política a Cubelles?

Cada any, pels volts del Nadal, sembla que és el moment adequat per decidir molts dels afers que políticament ens afectaran a Catalunya, almenys durant una legislatura. Fa més o menys un any, les preguntes i la data de la consulta; ara, sembla que ens diran com hem d’anar a unes eleccions i qui les encapçalarà de cara a aquesta transició cap a una Catalunya independent.

Potser es prenen en aquestes dates perquè els especuladors sentimentals han comprovat que la resta de mortals que ens dediquem a subsistir amb aquella part que ens deixen aquells que decideixen per nosaltres quins recursos ens queden per gaudir d’aquestes festes, aquests dies estem més febles que la resta de l’any davant de les injustícies i de les múltiples incomprensions que hem de suportar. I, com no, hem d’acatar el sistema que, per raons de pes, es resisteix a ser canviat.

En el meu municipi, Cubelles, també passa una cosa semblant a la que acabo d’intentar dibuixar. Procuraré no posar noms per no trepitjar ulls de poll ni sensibilitats que d’això sí que n’hi ha, encara que només de cara a la galeria.

Ja tenim caps de llista en algunes formacions politiques històriques com CiU i ICV. Sembla que la principal novetat es dóna a ICV, a on sí que tindrem canvis, bé! Canvis, això sí, relatius, ja que el número dos passarà a ser número ú. Diguem, doncs, que hi ha hagut una petita modificació numèrica, tot i que el tarannà serà el mateix que fins ara. Que cada persona opini.

En la roda de premsa que ha fet el nou alcaldable d’ICV, el candidat s’ha mostrat molt convençut d’allò que volia transmetre de portes enfora. Ens ha volgut convèncer que ara sí que va de debò i que no pactarà mai amb el PP. No sé si ell mateix s’ho creu, però cal dir que la credibilitat d’ICV en aquest cas està a l’alçada de les sabates.

Ja no val que ara digui que farà una cosa o que en farà una altra, aquella bandera de la credibilitat que havia enarborat ICV des de feia molts anys, en aquesta legislatura que tot just acaba, se l’ha carregada tota. Ja res és creïble en política.

El candidat també ha volgut transmetre al poble la versió personalitzada del comentari tan desafortunat de la seva actual cap de llista i alcaldessa relatiu als regidors amb incompatibilitats per poder aprovar el Pla Urbanístic i que, segons ella, no s’haurien de presentar en cap llista. Home!, alguns ja sabíem que a l’alcaldessa se li escalfa la boca quan s’enfada, però crec que hi ha persones que és justament en aquests moments quan parlen amb més franquesa.

Però, ja em direu, si no era el número dos l’alcaldable, qui ens queda dels actuals regidors? Tot i que, això sí, a aquesta persona li manca molta decisió pròpia per assumir la màxima responsabilitat que es mereix Cubelles. Per parlar d’això ja en tindrem temps.

El pacte que va fer ICV amb el PP a principis d’aquesta legislatura, voldria equivocar-me però en temo que no serà així, li acabarà passant factura el mes de maig. Molts votants i el seu propi partit es van sentir traïts per aquella decisió. Ara ens volen fer creure que no ho faran, però qui s’ho creu? Almenys que no diguin que no pactaran.

Pel que fa a l’aprovació del nou Pla Urbanístic de Cubelles, els polítics que tinguin incompatibilitats ens volen fer creure que amb l’abstenció ja està tot arreglat?

La gent de Cubelles ja no són aquells de fa cinquanta anys que ho posaven tot en mans de l’alcalde i aquest, abusant de la bona voluntat del ciutadans, feia i desfeia a la seva manera. Ara ja no és així, tothom sap que, prèviament a una abstenció, hi ha hagut reunions on ja ho han decidit, pactat i negociat tot amb qui sigui i faci falta. El que s’ha de ser és mes honest amb totes les coses, i no només fer veure que un no té culpa de res. Home, que ja som grandets!

Lamentablement, hi ha moltes coses que es repetiran en la legislatura 2015-2019, com la inestabilitat política fruit de la fragmentació resultant del consistori i que farà que el repartiment dels vots doni un resultat força difícil de cara a la governabilitat del municipi. 

Personalment, ara toca desitjar molts encerts al futur alcaldable d’ICV a les properes eleccions municipals. Però, un cop dit això, penso que la influència de l’encara dirigent serà el que determini si aquest grup seguirà tutelat des de la reserva, tal com encara passa amb altres partits a Cubelles. L’ombra de segons quina gent és molt allargada i negra.

Només hi pot haver una cosa pitjor de la que estic descrivint tant per a Cubelles com per al grup de persones que intenti dirigir ICV, i és que la plaça de gerent de l’Ajuntament de Cubelles en un futur no gaire llunyà l’arribi a ocupar l'actual cap de llista i alcaldessa de la vila. Aquesta maniobra, ben lícita però molt poc ètica, faria que res hagués canviat en el si d’ICV de Cubelles, ans el contrari. Tan de bo estigui equivocat, ja em disculparé si fa falta. Però, si no, temps al temps.  

Salut.

J. Coch.     

Tots els camins porten a la independència.

Això es el que el 80% de la representació catalana en el Parlament estan convençuts del que ens proposen, i per això ens proposen un estat nou. Però crec que no ens tenim que confiar, ja que aquests números, avui, no son del tot certs.

Arribat l’hora de que tots els ciutadans d’aquest petit país ens mentalitzem que les coses ja van molt en serio, per tan, hem de ser conscients que, més d’hora que tard Catalunya acabarà proclamant la república independent. No se si serà en la fórmula de Mas, o potser la d’Oriol, però crec que tots dos estan amb aquella voluntat política que ja voldríem els ciutadans  que sempre la tinguessin tan clara per altres afers.

Personalment i honestament, penso que la proposta que ha fet el Sr. Oriol Jonqueres va molt més enllà que la que va fer el Sr. Mas, atesa la seva voluntat d’anar tots sota el paraigües de la independència, i no haver de prescindir dels partits encara que fos tan sols per divuit mesos.

La fórmula que proposa ERC es menys problemàtica que la del President Mas, ja que un cop feta la valoració de la conferència d’aquest de la setmana passada, ja sortien veus que es temien que alguns parlamentaris tindrien que anar ha engruixir les llistes de l’atur, perquè segur es quedarien sense feina.

Per tan, si la proposta d’ERC tan sols demana que els partits que es presentin a unes eleccions plebiscitàries i que vulguin la independència, estiguin sota un paraigües, on quedi molt clar que aquests son els que aglutinaran tots els vots independentistes, no hi ha perill de no arribar a acords, ni tampoc que hi hagi confusió a l’hora de comptabilitzar els vots. Ara sempre hi ha persones que no voldran veure la realitat. També passa ara. 

Centrant-nos una mica en el discurs d’Oriol, no hem negareu que va tenir moments i frases brillants. Va dir: “Seria una traïció deixar la bandera de la justícia social a les mans dels que no volen la independència”. No hem negareu que va fer un repesada per tots els serveis que ha de tenir el nou estat. Però el que més em va arribar al cor va ser les paraules que va fer servir de cirereta en el pastís, d’un discurs que es del tot admirable, sense papers, ni faristols on protegir-se, va finalitzar dient: “El futur dels nostres fills serà millor si aquest futur esta a les mans dels nostres fills i no en mans d’un Estat que no ens estima”

Caram! Quina carga de profunditat que te aquesta frase. Però sense ànim de beatificar a cap polític diré que, a més a més de les paraules, hi ha una cosa que les persones que parlen amb sentiments sens nota, no em feu dir en que, però com anècdota recordaré aquella entrevista amb Josep Cuni on la convicció va ser extremadament notable juntament amb el sentiment.

Però no cal recordar moltes de les frases carregades de raó, el que cal ara és que sapiguem interpretar moltes de les propostes que a llençat per a persones rellevants, i per grups que han estat separats de la seva base matriu, que s’han constituït amb moviments socials per poder ser integrats i poder fer aportacions per construir aquest nou Estat. Aquesta és la proposta que fa molt diferent de la del Mas, la integració de tots i no de uns quants.

Un Oriol Jonqueres més obert que Mas, un Oriol més aglutinador, i no tan tancat ni excloent com Mas, al obrir la porta a persones que creguin que poden fer propostes per un País millor, i mà estesa a aquells partits que estan en el seu dret a que no vulguin una independència, però com a demòcrates tindran que acceptar les majories, però a la vegada tampoc han de quedar exclosos del procés.

Per tan, xapo per en Jonqueres, i molt be per tots aquests partits que ara sembla ser que ens alimentaran de conferències, per explicar-nos la seva postura, de com voldrien ells que fos la transició cap a la independència.

Personalment he de dir que, els que hi hem guanyat de totes, totes, som nosaltres el ciutadans, que hem passat de un procés gairebé amagat que cada grup feia la seva valoració a la sortida de les reunions, a fer conferències amb les propostes programàtiques de partit en directe.

Per el que sembla ara toca fer-ho el PSC i desprès ICV, només ens queda les CUP, que ara per ara son els més reservats, tot i que aquests partits joves encara es deuen a les seves assemblees. Tots els camins porten a la independència, però hem de ser com més millor, no en tenim prou amb els dos més grans, ni amb aquest 80% que proclamem, hi hem de ser tots, ara es l’hora, si no tindrem que esperar tres-cents anys més.

J. Coch.