Els Radicals i ex moderats de la CUP.

En els meus inicis de la política municipal, Cubelles, intentant protegir el partit del PSC recent creat al municipi, de persones que sens cap dubte eren uns que pretenien continuar tenint el control del poble per seguir fent del municipi la seva pròpia parcel·la d’activitat i especulació, en vers aquells que preteníem que aquell partit esdevingués una eina per millorar el benestar de les persones del municipi, un dirigent d’aquest partit em va dir que, els partits no son patrimoni de cap persona.

Aquelles paraules em varen sorprendre molt, entenent en el context en que es va donar la presencia al municipi d’un partit socialista que fins aleshores no estava present en les eleccions municipals, només a les generals, precisament per que altres grups independents del municipi no tinguessin competència a l’hora de contar els vots a Cubelles.

Ser que aquesta introducció no va en consonància amb el que expressaré a continuació, però si que es un exemple per definir allò que s’està donant en aquest moment a Catalunya amb el grup de la CUP.

Si un partit polític no és patrimoni de ningú, i menys per aquells que son constituïts amb assemblees, personalment, crec que si que les seves línies d’actuació van en la línia de la persona, o persones que el dirigeixen o be hi ha al cap davant. Quina diferencia tan extremista amb aquells diputats de la CUP de la legislatura passada amb els que hi ha ara! Tots i estan molt d’acord amb moltes de les seves propostes hi ha moments que fan por, per ser tan radicals.

Com es pot ser tan contundent amb aquell que ha donat la cara per tots aquells que volem una Catalunya diferent que la que tenim actualment? Aquesta persona es diu Artur Mas, que també l’ha donada per ells. Si el president en funcions no hagués aguantat el tipus, actualment la CUP podria fer el que esta fent, i aspirar a fer aquest trencament amb Espanya? Rotundament jo crec que no.

Ara hem descobert que, aquells ex Diputats de la CUP de la legislatura passada, eren molt més moderats que els que hi ha ara en el nostre Parlament. Els moderats pensen que no s’ha de permetre que el procés quedi avortat per que els actuals Diputats no els hi agrada que el candidat de Junts X Sí ocupi la presidència. La candidatura de Junts X Sí, tampoc han enganyat a ningú tot i el Sr. Mas anant de numero quatre, sempre ens han dit que el proposarien de President al Parlament de Catalunya.

Dos vots per desencallar el procés es el que proposa en David Fernández, en un article en el Diari ARA, encara que no digui que els restants de la CUP s’han de abstenir, ens ho vestiran ben maco, i ens ompliran de contingut, perquè no sigui tan sols una sola proposta, la proposta. Si és per desencallar el procés, benvinguda . La pregunta del milió és, quines dues persones es prestaran a fer aquest paper de insubmissió? Personalment crec que tindrien que ser el numero u i la numero dos.

Però de ben segur que no serà eixís, posaria la mà el foc de que faran fer el paperot aquells que encara no han donat tan la cara en els mitjans de comunicació, es per allò de no malmetre la imatge i per que queda molt malament per aquells Diputats que han dit per enèsima vegada que no envestirien president en Mas encara que sigui la voluntat del tot el grup els que ho han dit mes son las dues persones primeres.

Les persones que d’una manera o altre hem estat en l’administració pública, entens de com son de complexes les activitats i els processos del be públic, i acabes afluixant molts dels conceptes, sobre tot el discurs que una persona te avanç de conèixer tota la dificultat que comporta quan tens opcions de govern o no. Poc s’ho devia pensar la CUP que pogués esdevenir un grup clau en el procés cap a la independència, abans dels resultats de les eleccions autonòmiques! S’ha trobat dintre un ball que no el tenien assajat, i que suposo que el discurs en campanya electoral de no envestir a Mas com a president, ho va fer per guanyar uns quants vots i a fer que els va guanyar, però actualment es troba atrapat dintre de les seves pròpies paraules.

Finalment crec que, mala peça te al taler el grup de la CUP, si no envesteixen en Mas tindran ruptura, i si fan president en Mas també. Però per altre banda que pesa més per la CUP i per aquells que vàrem votar la independència, que Catalunya sigui independent o que anem a unes noves eleccions catalanes? Crec que els ex diputats de la CUP saben molt be el que convé a Catalunya i al seu grup també. Envestir a Mas, President del Parlament de Catalunya.

Carta oberta al Sr. Cristobal Montoro. Ministre d’Hisenda

Sr. Montoro, sota el meu punt de vista crec que la seva preocupació per fiscalitzar els diners que el seu govern decideix transferir del fons del FLA a Catalunya, arriba tard i malament.

Aquesta fiscalització dels recursos transferits a la nostre comunitat, ja ho tenia que haver fet quan al PP tenien la necessitat de pactar amb CIU, i no ara que molts catalans hem decidit democràticament prescindir dels seus serveis.

Al que em fot més de les seves declaracions com a català es que digui que vostè esta per pagar les factures que no paga la Generalitat de Catalunya, però no diu que si de debò les paga, son amb els diners nostres, de la gent que viu i treballa a Catalunya i que vostè ens els fa arribar segons ens portem.

També em fot molt, es que no fiscalitzes els bancs i caixes que han buidat els seus actius en benefici propi i els passius els haguem de cobrir tots els espanyols, i els catalans. Perquè no va fiscalitzar les injeccions milionàries de diners d’aquestes empreses particulars que son els bancs i les caixes?

Deixi’m que l’hi digui de pas que ser català es més car que ser espanyol, no tan sols per moure’ns per el nostre país, que també, si no per el fet que les transferències de diners del FLA que son nostres, ens hi carrega un tan per cent que en les altres comunitats no se’ls hi aplica. Perquè?

Un altre mitja veritat del Sr. Montoro es el fet que vol fer creure als espanyols que a  Catalunya hi ha deslocalització d’empreses que se’n van a Madrid, el que no diu aquest Senyor es que Madrid es un paradís fiscal per aquelles grans empreses les quals tenen que regularitzar las seves necessitats patrimonials. Només per això ja val pa pena que la adreça fiscal no sigui a Catalunya. Resulta més car ser català que espanyol, si o no?

Sr. Cristobal Montoro, si tan desconfia de la gestió de la Generalitat, perquè no paga directament vostè aquells funcionaris, serveis, empreses, etc, que Catalunya no te les competències transferides? Pagui’ls vostè! Estan sota la responsabilitat del Estat Espanyol, i no la de la Generalitat.

Vostè també fa desviacions de partides que tampoc van en el seu destí. La nostre família és perjudicada per governs de Madrid que no han designat pressupost a una Llei de la dependència per la gen gran que hem tingut que cobrir amb diners de la família. Que n’ha fet vostè dels diners que tindrien que haver anat a sufragar els ajuts a una plaça de residencia concertada?, sap qui la coberta la Generalitat el cent per cent, vostè ens ha estafat.

Sr. Montoro parlem de l’estafa dels treballadors de l'administració prenent-les-hi una paga doble que mai cobraran, quan tardarà vostè a no pagar els jubilats alguna de les dues pagues dobles que encara tenim? Perquè vostè i el seu govern va canviar la regularització dels nostres sous mensuals del sistema de IPC, i ens ha imposat un ridícul 0,25 anual. Això també és un engany,

Sap que? No els hi dono la raó en aquells polítics catalans que deien en seu parlamentaria que Espanya ens roba, però si que estan en lo cert quan algú diu que el que realment ens roba és, el Govern d’Espanya.

Atentament un català estafat.

Segon debat d’investidura del candidat Sr. Mas

Molt sovint moltes persones hem repetit la frase que correspon a la excepcionalitat del moment que molts també hem triat per fer de Catalunya, d’aquest nostre petit País, pugui esdevenir un nou Estat dintre de la comunitat Europea, i es la següent: en moments excepcionals, mesures excepcionals.

També en diversos articles he comentat la tossuderia, la insistència, del Sr. Mas per portar-nos a una independència demanada tres anys seguits per les manifestacions multitudinàries de l’Onze de setembre, la qual crec que es d’agrair, al menys per aquells que cridàvem, in, inda, independència!!! Això si, aquets crits sempre fets amb gran il·lusió i plens d’ esperances desprès de tres-cents un anys de treballar per portar a Catalunya cap a la independència.

Després de perdre la primera votació, el candidat es presenta al segon debat amb una proposta molt més trencadora per poder obtenir el suport de la CUP. Potser, repartir poder en tres grans àrees no es novetat, però no hem negareu que agafar un compromís davant del hemicicle de sotmetre’s a una moció de confiança en el primer debat de la Nació. Això si que és novetat.

Es evident que en política si tens majoria absoluta o no, canvien molt les formes d’actuar d’aquell que aspira a presidir un govern juntament amb els seus parlamentaris, davant d’aquells que pot necessitar per fer majories.

Dit això, no negareu que la proposta del candidat Sr. Mas no es agosarada? Pregunto. Molts consideren la seva proposta de feblesa, de baixada de pantalons, de perdre força com a futur president, davant de deu escons que te la CUP amb els seixanta-dos que te Junts X Sí.

Ja que he tocat el tema dels resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, ja una pregunta que des d’aleshores sempre m’he fet, sobre aquells que tenien que votar des de fora, per correu, hi no varen poder-ho fer, i es el següent: si tothom hagués pogut votar, els resultats haurien estat els mateixos, o la llista de Junts X Sí hagués aconseguit aquest diputat que li manca ara per fer la majoria simple per ser president?

Aquesta pregunta mai tindrà resposta, però just per això sempre tindrem el dubte. D’igual manera, mai sabrem si hi va haver una mà negra que va fer quelcom per que els resultats fossin els que la candidatura dels Junts X Sí no hagi obtingut la majori absoluta. Amb les persones que no varen poder votar, alguna persona pensa que no haguéssim aconseguit aquest escó que ara ens manca?

Be! Un cop exposat aquells dubtes que moltes persones comparteixen, crec que ens hem de centrar amb l’actualitat, atès que aigua passada no mou molí.

Les persones que hem format part de grups polítics, on el seu pilar principal el sosté la participació ciutadana, molts cops de paraula, però malauradament poca pràctica, entenem el comportament de la CUP. Els grups que la seva força està en l’assemblea i que els seus escollits electoralment son els portantveus d’aquesta assemblea a les institucions, és una mica complicat tenir que arribar acords amb partits que funcionen totalment diferent, com pot ser per executives.

Sabem que és feixuc arribar acords amb aquelles persones que estan a la taula que no tenen tota l’autoritat per que l’acord estigui tancat, si no que és l’assemblea la que te l’autoritat per acceptar o no la proposta de la taula de negociació. Son aquestes anades i tornades les que en

un moment pot ser poc operatiu per aquells que funcionen executivament.

No diré que la radicalitat vista del grup de la CUP ara es més evident que fins ara, i no es que ara actuïn diferent, el fet es que ara estan al punt de mira d’Espanya des del nostre Parlament de Catalunya i es en aquest estadi que s’ha pogut comprovar que el grup de la CUP no tenen res a perdre i molt que aportar en aquest nou País en construcció.

Però si que hi ha una cosa que els deu Diputats de la CUP tenen que no tenen els que formen part de les seves assemblees, i es la responsabilitat de donar la cara des dels escons de la Generalitat. Sobre aquestes deu persones caurà la responsabilitat, la pressió dels ciutadans i la de la política si no son capaços d’arribar a un acord.

Espero que els setanta-dos Diputats sortits de la democràcia, voluntat del poble català, arribin a un acord per fer un govern encara que sigui per divuit mesos. Tinc la certesa que ho faran.

Visca Catalunya!!

     

La primera pedra d’un nou País

Em poso a escriure aquest article quan justament s’està constituint la Onzena legislatura del Parlament de Catalunya.

Per el que fa les imatges que es desprenen, es fa molt evident que les coses son diferents que fa un temps enrere, tan per les maneres de vestir com les maneres del discurs del president de la Mesa.

Els primes de marcar la diferència, varen ser els Diputats de la CUP la legislatura passada amb les samarretes adients per allò que calia amb el que s’estava defensant.

Molts d’aquells que criticaven les maneres de vestir d’aquells nous joves Diputats, avui ja han començat a deixar la corbata a l’armari, tot i que no cal dir que els que es resisteixen més a qualsevol canvi son, els del PPC i C’s.

Crec que només veient les imatges de les persones que composen el Parlament podem dir amb tota fermesa que s’ha produït un canvi de debò. També crec amb tota certesa que aquest parlament es de majoria amplia independentista, però a la vegada hi ha una majoria amplia d’esquerres.

Be! Tot el que passa avui vint-i-sis d’octubre de 2015 es fruit de les eleccions del 27S, en que la primera de les coses que s’ha de fer es la constitució de la mesa del Parlament. Però això, només es el primer pas dels que encara queden per donar, que és la votació per la investidura del seu President, el qual avui per avui es una incògnita.

Ser que normalment al camí s’ha de fer pas a pas, però es que en aquest últim trimestre d’aquest any, no estem fent un camí normal, si no que aquest camí l’estem fent amb tots els entrebancs d’aquells que no volen que Catalunya prengui les seves pròpies decisions i decideixin per ella mateixa que vol ser, i com volem que sigui el nostre futur.

Però tal com estem vivint el present, cal que tots admetem que estem avançant, no amb una carrera fulgurant com molts de nosaltres voldríem, però si que a petits passos es van aconseguint petits avenços. Lo més important per els que estem d’acord amb aquest procés es, saber el que volem, i esta clar que volem ser independents.

Un ingredient nou que tenim aquesta recta final d’aquest any és les eleccions generals, en que dintre dels partits que configuren la candidatura de Junts pel Sí, tenen que decidir si es presenten, i com es presenten.

No deu ser fàcil per els partits polítics que renuncien a les sigles de partit en unes eleccions Espanyoles, però sempre ens han dit que en uns fets excepcionals calen accions excepcionals. Ser que unes eleccions Espanyoles no es un fet excepcional si no que es normal, però el que no es normal es com ens representem Catalunya a Madrid desprès de una majoria independentista a Catalunya.

Com a candidat de Junts pel Sí crec que tindríem que tornar a repetir la mateixa fórmula que s’ha utilitzat el 27S per les eleccions generals, penso que seria molt més fàcil per tots defensar els interessos de Catalunya junts que no per separat.

També per el govern futur d’Espanya i com no, també a EU  donaríem una imatge d’unitat, que amb altres formules possiblement no donem, i la unitat a ulls del Món, també es molt important.

Espero que el meu prec sigui atès, dit això, en tot cas que les fórmules que els dos partits majoritaris CDC i ERC siguin imaginatius però que el final tots aquells que tinguem sinèrgies similars puguin representar-nos a Madrid i sigui amb una sola veu.

Felicitar a Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament de Catalunya i desitjar-li molts encerts en les seves decisions.

Ara toca a Catalunya.

Diuen els entesos que a cop calen no és recomanable fer accions, atès que actuar en acció-reacció es contraproduent i pots corre el perill de no ser prou objectiu en vers l’acció. Però per contra, personalment crec que en aquest moment és quan una persona diu realment el que pensa.

Tot i vagi per endavant, que sempre hi ha una excepció en tot, i en aquest cas n’hi ha una que en responc personalment ja que es la meva, sempre he dit el que pensava, pot ser per això que en el món de la política m’he guanyat més enemics que no amics.

Per altre banda al llarg de més de quinze anys, que de una manera o altre estic implicat en política municipal, he pogut comprovar que hi ha moltes persones que agraeixen molt que hi hagi gent que diu i escriu el que pensem, encara que en aquests denotes un punt d’estranyesa, perquè no hi estan acostumats.

Aquests últims mesos he pogut comprovar, perquè així m’ho han fet saber, i m’han preguntat, el perquè els espais cada dia son més entre els articles, i pensen que ho he de tornar fer com fa dos anys enrere.

En primer lloc dir-los, gracies per el seu interès, ja que aquest es l’objectiu de qualsevol persona que l’únic que intenta és, transmetre el que realment pensa de quelcom política-social del seu municipi.

Un dels motius del perquè no escric tan seguit es que els objectius que pretenia per el meu municipi, Cubelles, es la renovació política, d’aquells que varem sortir en el 1995. Un altre dels objectius complerts és la desaparició d’un grup independent que va governar molts anys a Cubelles pensant que el municipi els hi pertanyia, i tractaven a les persones en funció si eres del poble o un nou vingut.

Soc conscient que en aquesta tasca hi ha moltes persones que varen dedicar temps i esforços per trencar aquell caciquisme establert, i que ara en aquest moment Cubelles es molt més demòcrata i diversa, però molt més complicada per ser governada, fruit d’aquesta diversitat i de la seva democràcia.

Un altre motiu es el fet que hem de deixar fer sense pressions, al nou govern en minoria sorgit de les últimes eleccions municipals, ja que ho te molt més complicat la governabilitat del municipi. Un per estar en minoria. Dos per la seva baixada de recursos econòmics per diversos sectors. Tres, per que el grup majoritari del govern es independent i no te representació ni suport més enllà del propi municipi, tot i que el tomb que està donant avui la política  a les institucions, aquesta importància es relativa amb vers aquella que tenia fa deu anys.

Un altre dels motius que més a pesat en la meva actitud de espaià els meus articles es, que la política més emocionant i a la vegada molt més perillosa és la que es viu avui al nostre País, i crec que els meus esforços per petits que siguin han d’anar dirigits a Catalunya, i de pas en aquells que han posat la cara per tots aquells que volem un País nou. I se de que parlo, quan dic posar la cara per els altres.

Amb això no dic que no estigui pendent del que passa dia a dia a Cubelles, però tal com he dit anteriorment cal donar temps aquells que estan al cap davant del govern del nostre Ajuntament. Salud i encerts.

Junts pel SI a Cubelles?.

A Cubelles gairebé mai hem anat en consonància amb els governs supremunicipals, ni amb el comarcal, ni amb la Diputació, ni quan a la Generalitat confluïen governs d’esquerra, en el meu poble, els governs eren barreges amb els nacionalistes.

Ara que es fa un front comú independentista, es fan governs amb ICV que son el moviment de si es pot, i deixen la formació nacionalista de CDC fora del govern de Cubelles, tot i que encara no sabem si la cap de llista es de Unió, això seria encara més enrevessat.

Tampoc sabria on ubicar exactament el grup majoritari del govern que és UC-11, atès que en el passat va ser una escissió d’ERC  (Reagrupament) podríem dir que  es una esquerra ampliada, posant un matís no menys important, de que gairebé tots els seus components son ex militants de CIU. Quina escudella més barrejada.  

Destaco totes aquestes  confluències amb el major respecte per a tothom, però no hem direu que no és un ingredient tan rebuscat que si tinguéssim que definir-lo com coherent diguem que en te ben poc, ara que això no treu que en un futur  puguin entendres, al menys tota la legislatura.

Però, tots sabem que la política no es tan sols cosa de la formació del municipi, a voltes hi ha ordres de partit que fan que aquella estabilitat tan necessària i volguda esdevingui tan sols un desig.

Tot dependrà de com quedin les formacions que es presenten a les eleccions d’aquest 27S. Suposem que els guanyadors sigui la llista de Junts pel SI, i se suposa que els que formin el govern de la Generalitat son les forces d’aquesta candidatura, CDC+ERC i tots els moviments que si han volgut integrar de escissions d’altres formacions polítiques com les del PSC, Avancem, Nova Esquerra, etc..

Aquest govern de la Generalitat no te res veure amb el del meu poble. Ser que per molts no és un problema, també ser aquella retòrica que sempre es posa per justificar pactes de govern inexplicables de molts dels municipis com el que es va fer el principi de la passada legislatura a Cubelles, ICV amb PPC. Sempre es diu. “Cada poble es diferent cada un d’aquets te la seva problemàtica”. Tenen raó, però sempre hi ha alguna acció de govern que els impedeix mantenir la unitat personal desitjada, com els temes d’Estat i/o de partit que fan que tinguin que prendre posicionament.   

No penseu que estic cridant el mal temps, ni molt menys, però hi ha una cosa que no m’esperava d’una formació compromesa amb el nostre municipi, personalment esperava quelcom més de CIU de Cubelles, que és, entrar al govern per seguir la bona tasca que va fer el temps que va estar al govern, i com no, preveien el que esta passant en la concentració de forces del junts pel SÌ la qual ja s’ha estava cuinant. Això també tenia que tenir pes en la decisió, de entrar o no en el govern municipal. 

Però no, resulta que des de l’oposició, posició legítima triada per CIU, presenten una moció conjunta amb ERC soci de govern, de UC-11 Reagrupament, i ICV, en el Ple Ordinari del 15 de setembre demanant la adhesió a l’AMI, (Adhesió, Municipis, Independents) amb el agreujament de que estem immersos en plena campanya de les eleccions catalanes. Serà que no hi ha hagut prou temps amb quatre anys per presentar aquestes mocions que ho tinguin que fer ara!

No se qui va ser l’artificier de la idea de la moció en qüestió. Tampoc ser si es va fer amb la intenció de desestabilitzar un govern ja feble de per si, o si la acceptació d’ERC de Cubelles correspon a la seva immaduresa política, en tot els àmbits, i sentits.

Tampoc es que UC-11 hagi estat gaire intel·ligent, per no dir un altre cosa, per acceptar en l’ordre del dia aquesta moció, al no ser d’urgència. No saben ja el partits tradicionals de Cubelles que les postures partidistes son les que propicien la inestabilitat política i el desgovern?.

Llavors per rematar una possible desunió política a Cubelles surt el PSC demanant la dimissió del cap de llista d’ERC de Cubelles, per les histories de repartiment de propaganda electoral amb un acte con el Onze de setembre. Home senyors Socialistes, no es pot complir les ordres de partit referent a la Diada de Catalunya amb un conflicte d’àmbit municipal, en un municipi que ja n’ha patit prou de manipulacions polítiques que no porten en lloc. Però be, cada un fa política com sap, la pot fer constructiva, o be destructiva.

En definitiva si els grups polítics que formen el govern de Cubelles no posen les diferencies ideològiques en el calaix dels projectes podrits, poden córrer en un perill que no hi havien comptat, i que personalment no voldria que fos així, i és la candidatura de junts pel Sí.

Jordi Coch.

 

No ens fem trampes al solitari

Hola  lectors. Salut.

Des de un xic abans de les eleccions municipals que no m’he posat davant del teclat per posar negre sobre blanc al meu humil parer de moltes de les coses que ens envolten, encara que malauradament pesen més les que no ens agraden que no aquelles que tindrien que fer-nos saltar d’alegria.

Quan m’he assegut davant de l’ordinador he tingut un dilema, i m’he preguntat, de què puc escriure? Son tants els temes, tant locals com comarcals, però al final m’he decantat per l’autonòmic.  

Que al Onze de setembre comença oficialment la campanya per les eleccions del 27S, es obvi, ens en parlen cada minut del dia, però entre tots que ens expliquen, de qui ens hem podem refiar? Crec que estareu d’acord amb mi que ja portem masses enganys de mentides i mitges veritats  de tots els polítics, de tots els colors, i es en aquest sentit que penso que en aquestes eleccions catalanes ens tornaran  a enganyar a tots, sense diferència.  El més fort per molts va ser aquella frase de un ex president Zapatero. Aprovaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya!

Tot i que fa tres-cents anys que portem de lluita, crec que aquest incompliment per part dels Socialistes  va ser el principi de un ressorgir del “avé Fenis” per els catalans. El més fotut es que en aquest xoc de  fer política tan uns com els altres fan trampes, i aquell que es creu el més fort, es permet canviar les regles del joc quan l’hi sembla, fen lleis a mida per invalidar mesures legislatives d’un Parlament català el qual te tota la legitimitat de la autonomia que l’ha triat.

No hi ha respecte, hi ha intimidació, quedarem fora de l’UE, les pensions no es pagaran, fora del Regne d’Espanya tindríem benefici, bla...bla..  qui te raó? Crec que tot això s’anirà esbrinant a mesura que passin els mesos, i perquè no dir-ho, els anys.

Hi ha alguna persona que es cregui que en divuit mesos s’haurà acabat la lluita entre Espanya i Catalunya? Ni que fos negociada, aquesta duraria molt més que això. Penso que desprès del 27S hi haurà un abans i un desprès, el qual serà diferent, i espero que aquesta diferència sigui de més respecte cap a Catalunya.

Personalment entenc els governs de Madrid. S’han passat més de trenta anys posant peix el cove, fins que hi han hagut majories absolutes del PP, i si no ja s’han entès amb els Socialistes quan ha calgut fer modificacions en aquesta Constitució tan exhibida per anar en contra de Catalunya.

Per això han calgut gestos i accions més contundents perquè el govern central ens prengués més en serio. També entenc el govern català que ha tingut que prendre decisions incòmodes forçades per la societat civil organitzada, la qual  ha anat donant voltes al cargol  i ha condicionat el govern a fer coses, que tal vegada no les hagués fet. 

Aquesta és la gran diferència entre Espanya i Catalunya. Jo no m’atreveixo a dir que la majoria dels catalans hem sortit al carrer per demanar la independència però si diré que moltíssims ho han fet. Quines persones s’han manifestat a Espanya per dir-nos que no ens marxem? Només aquella part dels que se senten espanyols a Catalunya, els quals son ells sols en tot cas que es discriminen.

Vagi per endavant el meu respecte per a tothom, tan sols demano respecte per aquelles que busquem un altre manera de fer les coses, que el repartiment dels impostos sigui molt més just, i això va per tots els governs, i que no ens enganyin més i sobre tot que no facin trampes amb nosaltres. Una persona un vot, un altre cosa seria fer-nos trampes el solitari.

Parlem del cartipàs 2015-2019 de Cubelles?

Desprès de que els plens de investidura de tot l’Estat  hagin triat els seus alcaldes, ara estem en un altre dels moments més crucials de la legislatura, que és la presentació i aprovació del cartipàs, el qual es fa en funció de les pretensions del govern que ens administrarà els nostres impostos, les ordenances, els tempos, etc.. durant els pròxims quatre anys.

Fruit d’aquest cartipàs que també ha d’anar en funció de les voluntats polítiques dels que integraran el govern de Cubelles, i/o formacions que aquestes siguin de dretes o be d’esquerres, tot i que cada cop és menys la distància que separa aquestes dues ideologies, així ens anirà, però fins passats aquest temps no podrem fer un balanç del mandat d’aquells que ens han governat.

El cartipàs per mi  esta dividit en dues parts, una molt determinant que son les responsabilitats que tindran les persones i les dedicacions d’aquestes durant els propers quatre anys i un altre de molt oberta, que poden ser modificades, suprimides, o be ampliades depenent de com es desenvolupen les polítiques municipals.   

No se si es pot definir amb una sola paraula el cartipàs, potser un desig polític, intentant complir-lo al màxim possible, o també pot ser només, una declaració d’intencions que es posa a disposició pública per quedar be davant l’electorat, i en funció de les circumstàncies aquestes podran ser complides o no.

La segona part del cartipàs és on hi ha tota l’acció política-social dels gestos, voluntats i actes que satisfacin els ciutadans/es els quals siguin més o menys participatius. Encara que desprès molts dels que protesten no assisteixen ni en les audiències públiques, tot s’ha de dir.  

Però el govern de torn no ha de entrar a valorar si les persones son més o menys participatives, tot i que es fa, el que ha de fer un govern és, donar eines de participació menys enfarragosses, que siguin fàcils de ser utilitzades per a tothom, atès que moltes de les que tenim en aquest moment semblen fetes, més perquè la gent no les faci servir de enrevessades que aquestes son.

Crec que el govern entrant ha de prendre nota de moltes accions de la passada legislatura, ja que també en va formar part com és UC-11 i ICV i modificar moltes coses, començant per aquelles que no els varen satisfer, i que no van pogué modificar per no tenir l’Alcaldia, crec que amb accions com aquestes ja es notarà un canvi  real,  més que no pas mirar de inventar-se quelcom per semblar ocurrents davant dels Cubellencs/as.

En aquest cartipàs el que no hi ha de constar es la paraula estabilitat, ja que desprès de les diverses trencadisses de diferents governs d’aquests passats quatre anys, és una obligació mantenir-la de totes, totes.

Un altre paraula que tampoc tindria que sortir es, transparència. Aquesta acció també s’ha de donar per suposada tot i que cal millorar-la. Podrien començar fent-ho, publicant el document de l’arqueig que l’Alcaldessa entrant va firmar a l’hora de fer el jurament. O perquè no, l’estat de  les comptes, que han rebut del govern sortint, d’aquesta manera podrien fer balanç quan finalitzi el mandat.

Dintre d’aquestes paraules n’hi ha una que és la més potent, però a la vegada la més decebedora per tots els ciutadans, aquesta es: participació. Fins al moment crec que en puc atrevir a dir que poques, per no dir cap, de les accions de participació ciutadana que s’han fet al municipi de Cubelles, son realment decidides per els que varen participar, atès que desprès de les discutides propostes sempre hi ha les valoracions tècniques les quals la majoria dels casos son dirigides per els polítics, que son els caps de les diferents departaments del nostre Ajuntament.

Aquesta no és la participació manipulada que el ciutadà desitja del seu govern, no ens poden donar a les audiències públiques fets consumats, la participació real només es pot fer des de un referèndum, és aleshores quan les opinions transformades amb vots que tenen la mateixa validesa  els de Mar, els del poble, i les urbanitzacions, atès que tot el que es fa en un poble en pateix o be en gaudeix tot ciutadà del municipi. Això es participació tot lo demés es fer política.

El que vull dir amb tot això és que calen més fets i menys paraules, les quals gairebé sempre son buides de contingut. Ja n'hem tingut prou amb retòriques i discursos per lluir la seva dialèctica més com a parlamentaris per escoltar-se ells mateixos, que no pas com un servidor públic que és tot aquell que es presenta a unes eleccions municipals. Doneu-nos noves maneres de fer i tindreu aportacions sinceres i lleials.

Les Rèmores del passat poden afectar al nou govern de Cubelles?

Be! Ja hem passat les eleccions municipals i els Plens d’investidura al Garraf, uns en majories de governs tancades, i altres en minories com el de Cubelles, no obstant encara queden dies per anar negociant amb diferents grups per arribar a un acord del cartipàs  si es que així ho volen les dues o tres parts d’aquells que es varen abstenir en el Ple.

Mirant de contestar la pregunta  de l'enunciat, per molt prudent que un vulgui ser podem dir que: les propostes i/o projectes no tancades, de mandats passats, sempre seran entrebancs per el govern de torn, sigui del color que sigui, atès que a cap persona li agrada fer-se càrrec d’aquelles obres inacabades, accions adormides, decisions sense resoldre, guardades i deixades podrir en un calaix, que ha deixat el govern sortint i més si aquestes son de mal executar. Tot i que presumeixo que els temes mal tancats que em referiré, els grups entrants saben abastament de la seva existència.

Potser no son molts els temes no resolts que es venen arrossegant ja fa algunes legislatures, però alguns d'ells son molt problemàtics, tan, que sota el meu punt de vista  son els que provoquen trencaments de govern, emmascarats amb el nom de pèrdua de confiança.  

Sota el meu punt de vista els temes enquistats que poden ser de més mal portar son dos: un, el Pla General sobre el municipi de Cubelles i l’altre la catalogació de llocs de treball de les persones que tenen nòmina del Ajuntament.

Personalment aquests dos temes son els més espinosos per els polítics del nostre municipi, atès que fan de mal tancar, i no perquè siguin impossibles, si no més aviat per mirar de treure rendiment polític i personal de tots dos.

El més fàcil es aprovar el Pla General ja que tan sols s’ha de complir amb la llei de incompatibilitats, que marca que els regidors no poden votar fins el tercer grau de parentesc si aquests son propietaris de terrenys. Actualment crec que tan sols en queda un de regidor amb aquesta incompatibilitat, per tan, aquesta legislatura pot ser possible la seva aprovació. Però la pregunta del milió es: estaran d’acord els nous regidors sortits d’aquestes últimes eleccions municipals del redactat que es va fer fa vuit anys?

Per finalitzar ens queda el més pal·liagut de tots els temes, la catalogació de llocs de treball dels treballadors del Ajuntament de Cubelles, en principi, tutelat per la Diputació amb la supervisió del govern del nostre Ajuntament. Ai els treballadors! Qui li posa la campaneta al gat sense que sigui esgarrapat?

Crec que aquest es el problema més antic que te el nostre consistori cubellenc sense resoldre, no posaré dades ni noms, ni res que pugui ferir sensibilitats, però si que diré que sempre han tingut algun regidor que els hi ha fet costat en fets tan evidents que l’únic que s’ha aconseguit és el trencament de tots els col·lectius que hi ha dintre dels diferents departaments.

No se si el regidor responsable de la seva àrea actua així perquè no es vegi afectada la seva gestió de la seva àrea, però el cert es que no ajuda gens ni mica a que es faci la catalogació si aquest donar esperances en aquells que creuen que poden tenir una titularitat sense tenir ni els coneixements, ni haver-se presentat per tenir el lloc que tenen i/o aspiren.

Es cert que en l’Ajuntament de Cubelles, igual que altres de població similar es troben persones que en el seu dia varen entrar per ordre del Alcalde, i que desprès del temps alguns encara no s’han reciclat, o be hi ha qui encara pensa que estem al segle passat i pensen que poden fer i desfer a la seva voluntat, i no aquella que marca les regles de joc per accedir a una plaça pública.

Es evident que per el que es va poder deduir en el trencament del primer govern de la legislatura passada era un tema que venia dels augments de sous dels comandaments dels diferents departaments de l’Ajuntament, un altre motiu més que costa d’entendre en els temps de crisis que estem vivint. Accions com aquesta només poden ser per voluntat política i així tapa boques. Error afegit a la catalogació, premiar als comandaments per que controlin les bases, i tot per no prendre la decisió correcta.

Tinc una anècdota al respecte que pot il·lustrar molt el que vull explicar: Nou mesos de govern ICb+PSC+CIU. Regidor del PSC, responsable d’obres i serveis, proposta per la legislatura, external·litzar els serveis de l’Ajuntament, no varen passar ni dos dies que la responsable de la neteja d’edificis, la única persona que era funcionaria, va venir al despatx a comunicar-me que si external·litzava els serveis de neteja l’endemà tenia una vaga per tots els treballadors.

Be! No puc negar que la funcionaria defensava els seus drets, ningú ho pot discutir però crec que també és una pressió que la persona exerceix en el propi regidor responsable de l’àrea, per aconseguir el seu objectiu personal.

Qui pot assegurar que ara no passa encara una cosa similar de persones que tenen fil directa amb el polític i aquest actua al marge del que pretendria la catalogació dels llocs de treball? Qui pot afirmar si no hi ha pressions dintre dels propis col·lectius de treballadors que defensin la catalogació, i altres per poder salvar el seu lloc el qual segur que no tindria que estar defensant el seu propi i no els del col·lectiu?

No per inventar-se noves fórmules o nous sindicats els llocs que son ocupats estan ja catalogats, però qui dia passa anys empeny, i es millor tenir un lloc de treball durant quatre anys en un Ajuntament, que no tenir un contracte temporal de dies o com a molt mesos. Oi senyors?.   

Hem de Tornar a parlar de Cubelles

Quan encara no han passat tres dies de les eleccions municipals, crec que he de dir quelcom respecte als resultats que s’han produït a la nostra vila. El primer que crida l’atenció és que s’assemblen més a una quiniela de futbol que no pas a la resposta d’uns comicis electorals.

Les eleccions d’aquest any presenten uns components molt diferenciats respecte als de fa quatre anys. Un de molt evident és que han transcorregut ja tres dies i no tenim encara cap indici de com poden anar les aliances entre els grups polítics, tot i que alguns intuïm cap a on es pot decantar el possible acord.

El 2011, tal dia com avui, ja sabíem que ICV pactava amb el PP i UC Reagrupament, sent la primera formació qui tenia la legitimitat de cridar a govern a la resta de grups atès el seu triomf a les urnes. Mal inici per a ICV, que va enganyar aquells que varen dipositar el seu vot d’esquerres i que no ho varen fer perquè fos utilitzat i manipulat amb acords amb el PP. Segurament, la seva cap de llista ho va fer perquè sabia que, si trigava massa a tancar acords, podia ser que acabés la seva carrera política sense governar. Personalment, penso que el més honest per part seva hagués estat respectar els principis de la seva formació i els dels seus militants i no pas acabar com finalment ho ha fet. Tothom sap que el temps posa cadascú al seu lloc.

Però bé, millor que no ens perdem en qüestions banals que no porten enlloc. O potser sí, ja que l'ombra de l’ex cap de llista d’ICV continua sent allargada i, qui sap, si no tindrà molt a veure en com acaben confluint les futures aliances per formar el govern de Cubelles. Segons la rumorologia del poble, diuen, diuen, diuen que estava fent campanya al costat del cap de llista del PSC, antic company de files d’ICb (Iniciativa per Cubelles) els anys 1995-2000 i amb qui, posteriorment, havia mantingut sonores enganxades i picabaralles públiques als plens i altres fòrums polítics.

Des d’aquest article diré a tots aquells que han governat durant aquesta passada legislatura que es tornarien a equivocar –i molt- si pactessin amb aquell grup que té el suport de l’alcaldessa en funcions de Cubelles. Ja ens ha demostrat amb escreix de què és capaç per aconseguir els seus objectius personals, passant sense mirament per sobre dels col·lectius i, encara més, els del poble.   

Ho sento molt pels meus excompanys socialistes de Cubelles. El fet és que ells, però, havien de saber que, si jugaven la carta de tenir al seu costat la cap de llista d’ICV -i ja exmilitant roig i verda, per cert- per soscavar Iniciativa, podria passar que es produís un efecte bumerang i que no els servís de res. Com s’ha vist, a ICV li ha succeït el mateix que a ERC fa quatre anys arreu del país, i és per això que crec que els estrategs dels PSC de Cubelles s’han equivocat de totes, totes. Aquest jugada planificada per destruir i fagocitar l’adversari ara els acabarà jugant en contra.

Per finalitzar, vull felicitar públicament la guanyadora de les eleccions municipals 2015 de Cubelles, UC-11 Reagrupament, la qual, per a mi, moralment ja ho va ser de les passades atès que partia de cero i d’un trencament amb CiU i, malgrat tot, també va obtenir quatre regidors. També vull estendre el meu reconeixement als nous regidors de les formacions sorgides del descontent de les polítiques dels partits tradicionals i que han provocat sense vergonya que moltes famílies s’ho estiguin passant d’allò més malament. Felicitats i bona feina, i, si pot ser des del govern, millor ja que el vostre treball podrà recollir un millor fruit.

Ja sé que sempre he estat una persona incòmoda en els grups on he estat per dir el que penso, però seria absurd demanar perdó per la meva sinceritat i, per tant, així seguiré expressant-ho. 

Proposo, doncs, que UC-11 Reagrupament aposti per un govern netament d’esquerres: UC + ERC + Cubelles sí es pot + ICV, els quals sumen els nou regidors que atorguen la majoria absoluta al plenari. Una altra opció és governar en minoria: UC + ERC + ICV sumen set i esdevé una possibilitat estable i assumible ja que la fragmentació de forces fa gairebé impossible que es creï un front comú alternatiu. Però bé, qui és creu que Cubelles es fàcil de governar i més quan hi ha persones fotent brega per obtenir un lloc de confiança o la plaça d’interventor/a. Sort per a tothom, però sobretot per a Cubelles.    

Masses dubtes per tan sols un dia de reflexió

Són ambigus els programes electorals dels grups polítics de Cubelles? Reflecteixen realment la voluntat d’acció dels partits per als quatre propers anys o bé hi ha por d’explicar les coses tal com realment són?

Sé que als mítings i als actes de campanya d’un poble com Cubelles s’hi ha d’anar amb una actitud poc exigent pel sol fet que gairebé tots ens coneixem i ja sabem de quin peu calça cadascú. Al marge de la confiança que et desperti cada alcaldable, un sempre mira d’interessar-se per com explica cada formació els punts dels seus programes i com pensa portar-los a bon port. I no sempre ho acabes d’entendre, sobretot quan et preguntes amb quins diners ho faran tot plegat.

Tot i així, val la pena d’assistir-hi. Per més d’una raó i, sobretot, perquè gairebé sempre et trobes amb coneguts amb qui fa dies que no parles i sempre va bé fer un intercanvi d’opinions més o menys ràpid. A voltes, és en aquests entorns en què et xiuxiuegen de manera crua i a cau d’orella allò que pensen sobre la vida política del nostre poble i que, segurament, en públic negarien.

Personalment, diré que en els vint anys que fa que segueixo la vida i l’actualitat política del nostre municipi hi ha moltes coses que cada quatre anys es repeteixen: claveguerams, neteja, manteniment dels carrers, Pla General, etc.. Allò que, tanmateix, els programes no reflecteixen ni els representants expliquen mai és com portaran a terme moltes d’aquestes propostes sense contribucions especials. I, pel que fa a l’aprovació del famós PGOUM, ja em diran com s’ho faran si tenim les mateixes persones en les llistes electorals de fa quatre anys i que, si votessin, estarien incomplint la Llei d’incompatibilitats pel seu grau de parentesc amb els propietaris dels terrenys! Estem en les mateixes. Espero que els que sí poden votar-lo a favor ho facin d’una vegada pel bé comú de Cubelles.

El que realment em preocupa dels programes electorals, però, és que no expliquen les renúncies que cada grup haurà de fer per poder arribar a acords amb altres formacions. Sóc conscient que, si incloguessin un apartat com aquest, estarien ensenyant les cartes abans de començar la partida. Això no obstant, crec que estareu d’acord en què, si tots s’omplen la boca parlant d’honestedat i transparència, aquest podria ser un bon principi per començar a fer-nos-ho creure. 

Tots parlen de predisposició al diàleg, però fins a quin punt estan disposats a llimar petites i grans diferencies? El més preocupant de tot plegat és que no són les formacions les que tenen aquestes desavinences sinó, com sempre sol passar, són els i les caps de llista, que no s’agraden i no pensen que, al final, és tot el grup qui pateix les conseqüències dels mals rotllos del passat i que acaben menyscabant quatre anys de prosperitat per al municipi. Cubelles no es mereix un bon pacte estable? N’estic convençut que sí.

Espero que les peticions que acostumo a fer a aquells que poden i tenen l’obligació de deixar les diferencies personals fora de la política -tot i que segur que son conseqüències d’ella mateixa- serveixin perquè tots estiguem satisfets d’aquells que han d’administrar els pròxims quatre anys els nostres serveis i no haguem d’admetre que ja sospitàvem que en el rerefons dels programes s’amagava quelcom més que bones intencions susceptibles de ser subscrites per qualsevol formació política.

Els programes no es poden fer tan sols pensant en la majoria absoluta, sobretot quan saps que hauràs de pactar a dues o tres bandes. Crec que aquesta fórmula de pensar que després ja mercadejarem no és començar amb honestedat davant dels vostres votants. Sort, democràcia i acords de partits, no de persones. 

Polítics i banquers.

Perquè ens serveixen els polítics?

Per començar admetré que m'he posat en un carreró sense sortida al formular-me aquesta pregunta, però crec que moltes persones s’ha l’han feta igual que jo, i més en els últims temps.

Segur que estareu d’acord amb mi, que moltes propostes que han fet els polítics, per l’únic que han servit és per destrossar la vida de molts ciutadans/es que han cregut que el que es proposava era el millor per nosaltres, sense pensar que el que es feia era especular amb les persones, els seus estalvis, i la nòmina a percebre al llarg dels seus anys, tot per inflar més si cal la bombolla, sense importar massa quines conseqüències això tindria.

Personalment crec que aquest ha estat el detonant de tot el que en aquest moment ens esta passant a tot humà vivent que ha tingut ganes de prosperar confiant amb aquells que ens pensàvem que vetllarien per nosaltres, el posar-nos les coses una mica massa fàcils alhora de demanar crèdits, tot i sabent que en les fulles salarials dels contractes temporals i/o precaris com a molt son de sis mesos, ens donaven crèdits a tornar ha trenta anys, això si, amb l’aval dels pares i avis.

Quina enganyifa tan gran ens varen fer. Molts ens varen fer creure que seriem propietaris del nostre habitatge al preu de un lloguer, però caram! quan els hi ha interessat que les coses canviïn, han fet tot el que els ha calgut perquè les tornes anessin a favor dels poderosos especuladors i usures de coll blanc.

Aquells que varen deixar diners que no tenien, axó si, aquests no varen tenir que presentar garanties ni avals, son els mateixos que ara ens demanen confiança, quina ironia, per no dir cara dura, intenten convèncer-nos de que tindrem que pagar per tenir diners en dipòsit, i que encara els hi tenim que donar les gracies.

Aquesta política monetària que ens estan inculcant, només respon a voler beneficiar, un cop més, aquells que varen rebre diners del FROP, puguin tornar-los, però no amb els seus guanys no, si no amb aquells interessos que els que tenen dipòsits tindrien que percebre, així ells poden obtenir cada any els mateixos guanys o més. Un altre cop hem de pagar nosaltres. I ens demanen confiança! Quina barra.

Hi els consells d’administració d’entitats els quals també estan composats per polítics que els varem votar i que ara demanen un cop més que els hi donem confiança? Quines penques, on eren aquests mentre directius de sucursals es repartien el pastís en forma de jubilacions milionàries? O potser ja es sentien recompensats amb les dietes que aquests percebien de formes diferents.    

De que ens serveixen els polítics? Per aprovar lleis que ells mai no compliran? Per administrar tot allò que els hi dona diners sense produir. Intervenir entre empreses que al final el que fa es encarir el producte que també ho acabem pagant tots. Perquè no es dediquen tan sols a fer política. Pot ser que aquesta paraula, política, es massa amplia per poder gestionar-la des de una administració.

Pocs polítics es miren una administració com una empresa, la qual aquesta ha de respondre davant d’aquells que som inversors, i que esperem que tinguin beneficis convertits en serveis. Personalment això és el que son les administracions públiques, empreses de serveis, però per el que conec al cap davant de una administració, gairebé sempre hi trobem persones que venen de l’administració pública, però no per saber administrar, i que mai han tingut que exposar cap risc per obtenir resultats i a sobre ho fan amb diners que no son seus, potser és per aquest motiu que la majoria de pressupostos estan inflats.

Crec que no és de rebut que puguin marxar deixant pèrdues, mentre aquests han cobrat cada mes el que no esta escrit en cap conveni de treball. El que tindria que ser és com qualsevol autònom, respondre amb el seu patrimoni, d’aquesta manera estic convençut de que no hi haurien tantes candidatures. No és just que aquells que han portat la ruïna en aquest país, tan sols se’ls hi demanin responsabilitats polítiques, no és just.

  

L’última mohicana

The Last of the Mohicans:  L’última mohicana    

No sé si el contingut d’aquest article serà del tot ètic, per allò de fer llenya de l’arbre caigut, però els fets són els que són, ens agradi o no. I en aquest cas, per salut democràtica, no puc restar en silenci.

El 21 d’abril d’aquest 2015 va tenir lloc a Cubelles l’últim ple d’aquesta legislatura. El que ningú es podia imaginar, però, era que acabaria de la manera tan penosa com ho va fer. Tanmateix, en honor a la veritat, no puc dir que l’actitud de l’alcaldessa fos estranya, atès que ja ens té acostumats a la seva indissimulada prepotència i l’excessiva gesticulació quan se sent acorralada.  

La creació d’una comissió per salvaguardar el patrimoni cultural i històric de Cubelles va ser el detonant del trencament evidenciat entre els seus companys de govern i, fins i tot m’atreviria a dir, de partit. Sens dubte, hagués estat millor per a tots un final de mandat i de carrera política més digne; però no, va preferir quedar retratada com l’última mohicana.

Ara resulta que l’alcaldessa de Cubelles intervé a les xarxes socials. I no creieu que entona un meaculpa per portar a ple l’esmentada proposta sense tenir assegurat que seria aprovada per els seus propis regidors. Mireu què diu textualment:

Mònica Miquel Serdà Comentar-vos que els partits que heu fet deixar la comissió de patrimoni local sobre la taula, dir-vos que l’heu cagat! Temps al temps! Pregunteu als vostres representants polítics que van pactar per deixar-ho sobre la taula, UC, Entesa per Cubelles, o ICV o abstenir-se com CiU. Us han enredat de mala manera. Ho sento.

És penós que per culpa del seu excés d’ego i de narcisisme hagi hagut que finalitzar la seva llarga trajectòria dedicada a la política d’aquesta manera, i a sobre maleint els seus propis regidors per les xarxes socials. Crec que la tutela de la seva cap no els ha fet cap favor, ni al grup municipal d’ICV ni als seus regidors. Sort en la teva jubilació.

Crec que alguna cosa està canviant a la vida política dels representants cubellencs/es. L’actual alcaldessa ja és l’última que quedava d’aquell grup de persones que vàrem començar en aquest món fa més de vint-i-cinc anys i és obvi que ja tocava una renovació integral dels caps de llista dels partits tradicionals.

Bé, desitjo molta sort als onze grups, partits, agrupacions i coalicions que lluiten per millorar políticament Cubelles. L’únic que els hi demano és que no la destrossin més, que ja ha hagut de suportat prous desgavells d’aquells que diuen estimar-la tant. Visca Cubelles!!.