Parlem del govern de Cubelles?

Be, aproximadament farà uns tres anys que vaig crear aquest bloc per la necessitat de comunicar-me amb als ciutadans de Cubelles, per transmetre aquelles idees que no podia fer en paraules, per la decisió del meu grup polític, ICV, al posar censurà al que jo personalment pensava i escrivia, de la política que estenia que fer per la millorar d’aquest municipi, això si, sempre respectant les línees que processava l’esquerra del grup en que en vaig presentar, ICV.

Dic processava perquè en aquest moment ja no se sap on es, ni quines seran les politiques aplicar el poble de Cubelles, si a la dreta, ates el pacte amb el PPC, o be independentista, ates que UC -Unitat Cubellenca- te la doctrina del grup de Reagrupament del Sr. Carretero, i perquè no, també pot sentir-se nacionalista, ates que la gent que hi ha a UC prové del trencament de CIU. El que és cert es que ICV de Cubelles ja no te la legitimitat per representar allò que defensaven aquella gent d’arrels comunistes del PSUC.

Se que és difícil, per no dir impossible, separar la política de l’o social, d’aquí el contingut del bloc està definit com, política-social, tan mateix el noranta per cent d’aquest es de política, però que realment afecte a les persones, tal i com penso que afectarà la decisió d’aquest pacta. No cal recordar allò que tothom diu, que els partits els fan les persones, el que ja no tinc tan clar és, si les persones representen els partits en que es presenten a unes eleccions.

Perdoneu que no respecti els cent dies que per tradició s’han de concedir al nou govern de Cubelles però el fet es que jo no bull parlar de la seva tasca, que tampoc es pot valorar en cent dies, si no que el que bull es posar de manifest un interrogat mol gran que plana per sobre de les sigles d’ICV a Cubelles, qui representa ara el partit a Cubelles?.

Cal recordar que la Nacional a obert expedient no tan sols aquells regidors que han pactat amb el PPC, si no, a tota la llista, per desacatament, i qui hi ha a les llistes?, tota la Comissió Política Local de Cubelles, estic segur que algú dirà, m’entres no es resolgui l’expedient els mateixos, si però el mal ja esta fet.

Desprès d’un pacte tan forçat, poc natural, en tanta barreja ideològica, d’interessos personals, da càstigs a altres grups politics, descartat tot això, bull arribà entendre aquells persones que no tenien cap mes alternativa per seguir vivint de la política, si no tenien que plegà, al menys a Cubelles, tot i que veient com col·loquen aquells regidors que democràticament han quedat sense credencial els col·loquen com a persones de confiança en altres ajuntaments, sempre tenen una sortida per no incrementar la llista d’aturats.

Aquest fet es legal?, si, però això es de barrut , vividors i gents ètic per el propi partit . Això si que és ser un trànsfuga, presentar-se a unes eleccions no sortir escollit i entrar a un altre ajuntament cobrant una fortuna com a càrrec de confiança i a costa del contribuent. Cal una nova llei electoral que contempli aquestes injustícies politiques, per frenar aquelles persones que han convertit la política en una menjadora, com va dir un ex President, tites... tites...tites...

Personalment amb sento tranquil per haver pres una decisió tan dràstica com la que vaig prendre un any desprès de les eleccions del 2007, vaig deixar el grup en que amb vaig presentar, els motius reals son per un altre historia, però alhora content per no tenir-me que sentir culpable per haver tingut que acatar un pacta amb la dreta Espanyola de la gent del meu grup, àuria tingut que marxa igualment, penso que és una decisió portada per una seria d’ingredients, legítims, si, però poc recomanables per ser aplicats a la política, però que malauradament sempre son presents.

Conec a les persones d’ICV que han sortit elegides i que formen l’actua’l govern, no bull parlar d’elles amb sentit personal, però si que diré que políticament algunes d’elles no poden sentir-se gents còmodes amb aquest pacta, i no per les persones que composen els altres dos grups, això no és criticable, sinó per el que dèiem anteriorment referent a les ideologies i el que representen unes sigles com PPC i una barreja de nacionalistes de CIU, amb independentistes, al menys tres dels quatre no poden, es que no poden, si es que no han canviat tant amb aquests tres anys.

Val a dir que la agilitat que una persona té per portar l’aigua al seu moli amb vers les altres pot haver fet canvia el pensar de les altres tres, això és la política, capacitat de convicció, però quan aquesta convicció només correspon a la voluntat de una persona i no hi ha debat per que no hi hagi discrepància, gairebé podem anomenar-la, democràcia imposada.

Espero que passi com passa en la majoria d’aquests casos, ates que les persones tenim poca memòria, per sort, i aquesta aposta de pactes de govern que han fet la get que es va presentar a les eleccions del 2011 amb les sigles d’ICV, no perjudiqui en un futur aquelles persones que encara creuen el que realment representen unes sigles i la historia que hi ha darrere d’aquestes, però no ens enganyem, aquests fets son els que provoquen el desencantament de la política, generant abstenció, i sobre tot, la poca confiança que generen els que fan política.

Jordi coch.
Regidor el Ajuntament de Cubelles.
Legislatures 1995-2011.

El mutisme d’un ex regidor d’hisenda.

Sr. Grau, amb tots els meus respectes.

Des de que hem començat aquesta legislatura, tant les autonòmiques com les municipals, no puc més que mirar aquells partits que han quedat a l’oposició els quals no han pogut superar la derrota i no cal dir alguns dels seus caps de llista que han fugit corrents menyspreant una credencial atorgada democràticament per sufragi universal, sigui de conseller i/o de regidor.

Una menció especial mereix el ex President de la Generalitat de Catalunya el Sr, Pepe Montilla, va ser el primer del PSC en abandonar el vaixell quan va veure que no podia reeditar el tripartit. Això tenia que fer-ho avanç de presentar-se com ha candidat, i no fer el ridícul d’aquesta manera. Desprès a les municipals l’hi ha seguit altres caps de llista. No amb negareu que sortir corrents de la manera que ho han fet vostès és posar en evidencia del perquè, realment volien les sigles del seu partit.

Tan mateix existeixen altres que si que han agafat la credencial de regidors i que son regidors ates que han jurat el seu càrrec i continuant actius, però ho fan amb tot el seu anonimat, mirant de amagar-se quan el govern de torn fa un acte públic per donar els comptes del Ajuntament, del que ha estat vostè al govern com ha regidor d’hisenda.

Quan vostè no surt ha rebatre res quan el seu grup diu que, el que diu el govern actual pel que fa els números, es mentida, l’hi treu credibilitat a l’afer quan altres companys seus ho defensen, i el que fa més mala espina, es que els seus dos articles que ha publicat a la premsa, fan referència a personatges del mon de la cultura i signe com a periodista. Està en el seu dret, i la realitat es que és periodista, però no amb negareu que amb la merda que l’hi tiren ha sobre, que el responsabilitzen d’haver-se gastat els diners de dos pressupostos i de polir-se el romanent de tresoreria i a sobre endeutar-se, i a totes aquestes acusacions, calli i faci articles de cultura, tot plegat és molt, molt estrany.

Sr. Grau ex regidor d’hisenda de les dues legislatures passades, no creu que amb la seva actitud passivà no ajuda massa al seu propi grup?. No bull ser jo el que l’hi digui com ha de actuar amb vers la manera de com fer política, i menys quan potser respongui ha una estratègia personal i/o del seu propi grup.

Però cregui’m vostè quan l’hi dic que, persones properes el seu grup no els hi agrada la seva actitud, no els hi agrada la política passiva que actualment fa des de que està a l’oposició, pensi que no nia prou de fer un gran discurs en una sessió de Ple i menys quan els que els han deixat a l’oposició fan un ple cada tres mesos. Per cert Senyors del govern de Cubelles, ex companys de partit, que s’han ha fet d’aquells discursos fen menció a la democràcia, la transparència, la participació? i no se que mes, com la majoria de les coses que diuen, tot de boca en fora. Ara que segur que direu que no és culpa vostre que la culpa és dels altres. Cubelles ha tornat als temps dels cacics.

Des de un temps en sa, tinc molt de temps per pensar i he arribat ha una conclusió sobre l’actitud del ex regidor d’hisenda Sr. Grau; o be vostè a traspassat la responsabilitat al Sr. Ezija, o be es reserva per encapçalar la llista de les pròximes eleccions municipals i no bol cremar-se, ho pot ser les dues coses.

Sigui el que sigui, he de respectar la seva decisió, encara que no m’agradi, faltaria més, però estarà amb mi, que no es de rebut que vostè hagi estat regidors d’hisenda de l’Ajuntament de Cubelles durant dues legislatures i no defensi el nom del seu partit, ni la tasca que ha fet, no dient res quan l’acusen, es com admetre que els dames tenen raó. Sr. Grau, la tenen?.
Ho sento però algú ho tenia que dir.

Novembre 2011.

Passos ha seguir per el tancament del cercle especulatiu.

Fa temps que vaig intuir que entre els propietaris dels terrenys, els constructors i els banquers existia un acord que els unia molt i molt fort. Acord no escrit.

M’explicaré; fa uns cinc anys que el meu fill volia independitzar-se, per fer-ho volia comprar un pis, per tal de poder marxar de casa nostre, el qual és un pis de propietat.

Com a pare i com avalador vaig tenir que acompanyar-lo en totes les oficines de finques al voltant de la comarca del Garraf, cosa que com a pare tenia la obligació de fer, però he de dir que al fer-ho amb sentia valorat per el meu fill. Seria per el valor del seu pis.

Desprès de veure alguns pisos, un d'ells ens entre per el ulls i anem ha fer la adquisició i ens posem a tramitar tota la paperassa que els venedors ens anaven fent referència per la tramitació de la compra. Interessos, temps, entrada, aval, cassació, et.. actuaven mes com un banc o caixa, que no com una immobiliària.

En primer lloc les finques demanen la nomina del meu fill, per la quantitat que hi constava semblava que no existia cap problema per donar-li la hipoteca, i una hipoteca a trenta anys, perquè les quotes fossin mes còmodes alhora de fer front aquelles mensualitats inacabables.

Però el que jo no entenia i encara avui no he arribat a entendre es com donen una hipoteca a trenta anys si la nomina del treballador, el meu fill, nomes tenia validesa per sis mesos, ja que era el contracte de treball que tenia.

Aleshores es quan el especulador en fa entrar ami en al joc, i que era jo el que tenia i que ells volien, un pis de propietat que tenia que respondre per aquell que volíem comprar. L’avalador

Aquests “ells” que amb refereixo, en realitat son els bancs i caixes, ja que entre les finques i els banques es repartien la feina i sobre tot els diners per l'acord tan fort que havien adquirit entre les parts, això si, sense cap signatura, el que signava nomes era aquell que es posava la corda al coll durant trenta anys.

Però no penseu que m’he oblidat de una de les figures més importants amb aquest cercle no, aquest és el constructor.
Aquest especulador era el que iniciava la roda de la desgracia per a moltes famílies que varen caure amb el parany no intuïen que feien milionaris a uns que actuaven com usures bancs i caixes, encoberts per politics.

El constructor tenia dues maneres de fer la compra del terreny, una era anar directament al propietari i pagar el que havien acordat, aquesta solia ser molt cara, ja que se suposava que eren terrenys per a construir, l'altre i la més usual que es venia fent era molt més complicada però molt més rentable.

Avanç bull fer una prèvia. Qui mes qui menys els relacionats amb la política hem sentit dir que un Pla General de un municipi era mes o menys per deu anys i que desprès es tenia que fer-ne un de nou o be una modificació del mateix.

Doncs es aquí on entren al joc aquells politics que volen veure incrementades les seves comptes corrents, seguin les demandes d’aquells propietaris de terrenys rústics que sabent que amb la modificació del POUM aquells terrenys es multiplicarà per cent el seu valor de compra i amés es podran construir pisos.
Tal com podeu comprovar tenim una cercle molt ben traçat: Primer; tenim el constructor que especular amb terrenys agrícoles a la espera que el polític l'hi aprovi la requalificació dels terrenys per edificables.

Segon; tenim la garantia de un terreny juntament amb el projecte que entreguem als bancs per que ens avanci uns diners per començar la edificació, això si, garantint que les hipoteques dels compradors dels pisos passin per la mateixa entitat que l’hi ha donat el préstec al constructor.

Per acabar tancarem el cercle. Els màxims responsables per mi son; politics, propietari del terreny, banquers, constructor, immobiliàries, tots aquests han estat els que han provocat la situació actual.

No bull posa el punt final sense deixa clara una cosa, no faig referència aquells que compraven per tornar a vendre, sens dubte especuladors igual que els primers, el que aquí es vol reflectir son aquelles famílies que han volgut millora la seva qualitat de vida, aquells que per un moment donat varen veure la oportunitat de emancipar-se, i tants d’altres que volien millorar i no precisament la seva compta corrent, ens el contrari, si agüessin pogut mantenir la seva feina encara seguirien pagant la seva quota encara que els usures els extorsionin cada mes la quota a pagar.

Novembre del 2011.

Banquers i polítics.

Pagar tu o pagar jo, quantes te’n menjaries.

No han passat ni sis mesos que ja tornem a estar en campanya electoral. Aquest cop són en clau general, i tot sembla apuntar que el resultat ja està cantat i Espanya virarà cap a la dreta. Tot i que últimament això de les ideologies, malauradament, són més una cantarella que no pas una altra cosa, sobretot per part de les formacions que ens volen vendre que realment són d’esquerres. Els seus fets els delaten i, finalment, el més fort econòmicament parlant, el més espoliador, sempre té qui el defensi, governi qui governi. Arribat el cas, si cal, els hi donem diners públics perquè segueixin exprimint aquells que depenen d’ells. Això sí, tot pel bé d’Espanya i sempre per culpa dels mercats.

Igual que milers i milers de catalans, jo també em sento indignat i estafat per com s’han fet les coses. I encara ho estic més quan llegeixo pels mitjans de comunicació del nostre país, i més concretament als comarcals, com moltes d’aquelles persones que he conegut al llarg de la meva trajectòria política s’han aprofitat econòmicament del seu càrrec sense pudor ni miraments. Han tirat sense problemes de l’erari públic o, el que és el mateix, del contribuent. O millor dir del poble?

No vull fer comentaris de tots aquells escàndols d’altres comunitats autònomes, ni tan sols vull fer-ne dels de Catalunya, els quals clamen al cel justícia. Sí que m’agradaria fer constar quelcom més proper, a la nostra comarca del Garraf.

La setmana del 4 de novembre, el Diari de Vilanova, a la secció de Sitges, una persona donava unes xifres escandaloses respecte a la despesa desmesurada del responsable de la regidoria de Turisme durant el suposat govern d’esquerres de la legislatura passada. Sopars, dietes, desplaçaments... Tot molt escandalós i denigrant per aquells que sabem donar valor als diners, atès que sabem el que costen de guanyar.

Jo sóc dels que penso que els abusos, els comissionistes, l’inflament de pressupostos, donar feines a persones i/o empreses vinculades a gent del partit sense tenir en compte la seva vàlua..., en definitiva, tot el que envolta la part fosca de la política, ha d’estar penat. O tornes els diners, o a la presó. Per tant, res de demanar responsabilitats polítiques, què carai!, qui la fa, que la pagui. Però resulta que és més políticament correcte per als que entren cridar per desprestigiar l’anterior govern i, a la llarga, tapar-se les merdes els uns al altres i que res arribi als jutjats.

Han de canviar moltes coses en aquest país, i no tan sols per als polítics, sinó per a aquells que especulen amb els nostres diners i encara els hi hem de donar avals. Quins avals tenim nosaltres dels responsables de la banca quan els hi prestem els nostres estalvis? No penseu que ja seria hora que aquell responsable d’aquella oficina ens firmés un aval responent pels diners que hi tenim dipositats? Exactament de la mateixa manera que ens el sol·liciten ells quan se’ls hi demana una hipoteca. Per què els hi hem de donar confiança quan ells ens la neguen? Penseu-hi i reflexioneu-hi.

A finals del mes d’octubre saltava a la premsa, tan escrita com a les xarxes socials, el cas d’unes suposades motxilles per a alts càrrecs de la Diputació de Barcelona, que complementaven els seus sous fins i tot quan cessaven de les seves responsabilitats.

No cal dir que aquest sou també el pot tenir aquell regidor d’esquerres que no surt elegit a la població que es presenta però que, si no té escrúpols ni principis ètics, pot ser admès com a càrrec de confiança en un altre ajuntament d’un altre municipi governat per la seva pròpia formació d’esquerres.

No cal evidenciar el cas del govern de Cubelles sorgit arran de les últimes eleccions municipals, ja ho han fet ells solets. Alguns han fet creure que també eren persones d’esquerres, però al final han acabat pactant amb la dreta espanyola i amb una branca independentista que ara ja torna a ser al seu tronc, o sigui, reagrupats.

En aquest pacte tripartit de Cubelles ens varen fer creure que el que volien era constituir un govern fort. I a fe de Déu que ho han aconseguit, però a quin preu? Enganyant aquella gent que encara creu en ideologies, tot i que desconfiï d’aquelles persones que els han de representar.

Crec que allò que de debò volien assegurar-se era una altra cosa. Com diu en Duran d’Unió Democràtica de Catalunya, el que realment han assegurat és la seva cartera, almenys durant quatre anys.

Penso que el que hagués estat menys dolorós per a totes aquelles persones que es fan dir d’esquerres a Cubelles, i sobretot per a aquells que vàrem votar aquella opció, era governar en minoria, és a dir, sense la dreta espanyola. Molts podran dir que ara tenen més estabilitat perquè tenen mes vots en els plens. Això no vol dir, però, que aquesta estabilitat sigui una realitat de portes endintre. Si no, mireu què surt ara a la llum pública: unes escoltes amb micròfons amagats en unes dependencies municipals. Què serà el següent? El Pla General amb terrenys de regidors i de familiars de regidors?

Personalment, penso en aquell refrany que diu que una retirada a temps és una victòria. La realitat, però, és que els que sempre hem entès que la política no ha de ser una professió, sinó un servei al poble, sabem dir prou i sabem quan hem de baixar del tren. El més fotut, però, són aquells que volen viure i, sobretot, viure bé eternament dels impostos dels vilatans. I està clar, atès que els diners no són de la seva butxaca, pagar tu o pagar jo, quantes te’n fotries?

Cubelles 07/11/11.
Jordi Coch.
Ex regidor de l’Ajuntament de Cubelles

Cubelles. El camí més fàcil

Em poso a escriure aquest article tan sols unes hores després que es varen tancar les urnes, i sembla que a Cubelles ja tenim pacte de govern.

Vagi per endavant la meva felicitació pública a ICV per haver guanyat aquestes eleccions, encara que hagi estat amb un resultat per sota del que va aconseguir el 2007 i que enguany hagi crescut en dos punts la participació. El grup, doncs, ha assolit menys vots i menys percentatge, tot i que, estadístiques a banda, reitero la meva enhorabona als meus excompanys de política.

Tampoc vull passar per alt la felicitació als excompanys d’oposició del PPC per haver millorat el seus resultats i haver sumat un regidor més dels dos que ja tenien. Vagi també per ells el meu reconeixement.

I, com no, crec que és de justícia reconèixer a tota la gent d’UC l’aposta tan valenta que va fer en el seu dia trencant amb CiU i, tot i així, haver aconseguit aquests resultats aclaparadors que crec que han desbordat les previsions dels més optimistes. Val a dir, almenys, que ha superat les que jo personalment li vaig transmetre a la seva cap de llista, la Sra. Rosa Fonoll.

Una altra sorpresa ha estat la rapidesa amb què s’ha tancat aquest pacte de govern a tres bandes, un acord lluny dels preceptes de l’esquerra clàssica i que s’acosta més a l’espai del centre-dreta. Suposo que les prioritats i les ganes de fer pagar a aquells grups que en el 2007 van deixar ICV fora d’un govern tripartit a la catalana ha provocat que aquesta vegada s’hagi passat forçosament per davant de les ideologies dels partits. Això és bo o dolent? Bé, si funciona -que espero que sí- serà molt bo per a Cubelles, i, si no, tothom dirà que ja es veia venir.

Els discursos polítics d’aquestes tres forces s’han caracteritzat per un missatge unitari d’il·lusió, compromís i esforç. Tanmateix, Sra. Fonoll, en política també s’ha de tenir ambició. Renunciar a aquest afany per ostentar un poder que permeti desenvolupar tot el seu projecte polític és encallar-se a deu metres de la meta. I això es el que ha fet vostè, aturar-se quan era a tocar de l’arribada. En definitiva, penso que li ha mancat a vostè i al seu grup una ambició sana i legítimament guanyada per liderar el seu projecte de Cubelles i no deixar que siguin altres els que li defensin. S’ha optat, doncs, per la solució més fàcil.

El que no ha de fer mai un grup polític de bones a primeres és el que, precisament, ha fet UC, acceptar l’abraçada del os i entregar-se sense lluitar com si fos una presa indefensa. UC ha lliurat el que tot partit busca i tot cap de llista defensa i anhela: l’alcaldia. I tot plegat, per què? Si tenim en compte que en aquestes eleccions ICV ha baixat 2,18 punts el seu percentatge de vot i que tan sols hi ha deu vots de diferència entre ICV i UC -a banda del fet que UC fa dos mesos ni tan sols existia- moralment i davant del poble és UC l’autèntica guanyadora de les eleccions municipals de Cubelles 2011. Amb tots els meus respectes, penso que, políticament, s’havia d’haver valorat bastant més els resultats d’UC.

Personalment, penso que amb les dades a la mà hauria d’haver aconseguit, almenys, dos anys d’alcaldia. Aquesta és la meva critica, no cal que en busqui cap altra. L’opció que vostè ha triat és la mes còmoda, la menys complicada i la que, de moment, no comporta cap risc fins el 2015. Això no obstant, no em negarà que també serà la mes criticada. Si aquest era el seu objectiu, el respecto, però n’estic segur que molts no el comparteixen.

Desitjo de tot cor, per bé de tots els cubellencs i cubellenques, que aquesta vegada sigui, com diu ICV, de debò un govern estable durant els quatre anys de legislatura. Aritmèticament, almenys, ja ho és atès que suma onze de disset regidors. També desitjo que tingueu molts encerts i, sobretot, demano que feu tot el que sigui possible perquè Fiscalia ajudi Cubelles aclarint els seus comptes i tornant a les arques del poble aquells tributs que alguns mai varen pagar.

Cubelles Maig 2011.
Jordi Coch Regidor de l’Ajuntament de Cubelles.

Eleccions municipals: Democràcia i/o divisió.

Començar un article dient que estem en eleccions municipals no és gaire original. Així i tot, cal recordar que el dia 22 de maig també se celebren comicis autonòmics a bona part de l’Estat espanyol, circumstància que permetria elaborar un anàlisi molt més ampli, malgrat que no és l’objectiu d’aquest escrit.

Avui, però, em centraré en allò que passa a casa nostra, al meu país petit, a Cubelles, el municipi del qual he tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà tots els seus enrenous polítics, que no han estat pocs. Personalment, he patit a la meva carn algunes disputes que, tanmateix, m’han servit per esperonar-me a seguir defensant els interessos dels nostres vilatans i vilatanes. És per això que sempre m’ha interessat molt més la política municipal, per la seva proximitat a les persones que fa que aquesta es visqui més intensament en tots els sentits.

Pel que fa als partits que es presenten a Cubelles per obtenir representació, fa temps que m’he mullat. El que haig de reconèixer que no m’esperava és el trencament tan brutal que ha patit CiU. Després de la trencadissa, uns s’han quedat amb les sigles i els altres amb les persones. I no oblidem que els partits, per sort, els fan les persones.

Tots aquells membres amb pedigrí dintre de Convergència de Cubelles han creat un grup polític encapçalat per una pròpia regidora de CiU, que ara, aquest 22 de maig, es presenta amb les sigles d’UC (Unitat Cubellenca). Especulacions, versions i opinions sobre el que ha passat n’hi ha per donar i per vendre, sobretot depenent de qui les faci córrer. Malgrat tot, només ells saben què ha succeït i n’estic segur que hi ha més d’una veritat. Tanmateix, en allò que estic convençut que no erro és en l’origen del conflicte.

Tinc la certesa que aquest trencament de CiU dóna més possibilitats de creixement als socialistes de Cubelles. I, a més, deixa el camí molt més planer per a un possible pacte entre el PSC i aquesta nova formació, entenent que abans era impossible un acostament per la dificultat d’entesa que comportava el fins ara cap de llista de CiU. Cal afegir també, com a element distorsionador, el trencament del govern amb la federació nacionalista que va deixar en minoria socialistes i ERC. La veritat és que la sortida de CiU ha estat un descans de cara a aquests últims mesos de legislatura i, pel que diuen al carrer, no ho han fet tan malament malgrat les dificultats de ser en minoria. En aquest darrer punt també m’agradaria afegir que l’aprovació de la modificació de pressupost per a les inversions amb els vots del PPC, ICb i el regidor no adscrit ha estat de gran ajuda.

Tots els partits són conscients que s’han d’entendre després del 22 de maig. Però, d’igual manera, els caps de llista també saben amb qui se senten més còmodes per anar del bracet durant quatre anys. A ningú se li escapa les dificultats que hi ha hagut entre els caps de llista dels grups majoritaris en aquesta legislatura. Per això crec que no és del tot dolent el trencament de CiU; és més, personalment penso que l’aparició d’Unitat Cubellenca pot afavorir una estabilitat política a Cubelles que difícilment es podria produir amb CiU, malgrat el seu canvi de cap de llista.

No vull dir que l’aritmètica política per fer govern només permeti l’opció PSC + CiU, ni molt menys. Existeixen moltes més combinacions, tot i que sempre he dit que dos dels tres més votats a les eleccions del 2007 (ICV, PSC i CiU, per aquest ordre) havien d’entendre’s el 2011.

La meva opinió és que un dels tres –CiU- ha quedat rellevat de la cursa per poder ser el més votat aquest 22 de maig arran del seu trencament. No podem obviar que la llista d’UC són els que han cultivat més arrels polítiques a Cubelles; sense oblidar tampoc el suport que poden obtenir de gent d’Unió Democràtica i, fins i tot, alguns de la vella Entesa per Cubelles. Tot plegat podria fer relegar les sigles de CiU a un quart lloc, per sota del PPC.

Existeixen factors, però, que hem de tenir en compte en aquestes eleccions i que farà que un dels tres grups més votats el 2007 obtingui ara més distancia que els altres dos, fins i tot guanyant dos regidors més que no pas els que tenen fins ara. Ja he dit anteriorment que CiU no serà a causa del seu trencament. ICV va tocar sostre a les eleccions del 2007. ICb no es presenta i l’Entesa per Cubelles no traurà cap representació, de manera que hi ha dos regidors que ballen. Tenint en compte que els votants d’ICb i l’Entesa no apostaran pels meus excompanys d’ICV, ni tampoc pel PPC i, encara menys, per CiU; jo crec que aquests vots poden beneficiar UC (Unitat Cubellenca).

Hi ha un altre factor important a considerar i que, de retruc, també pot beneficiar el més votat, i no és cap altre que la participació. Quant més gran sigui l’abstenció, més vots costa obtenir el primer regidor. Per tant, els més petits, que són molts, es quedaran amb la il·lusió d’haver participat i res més, atès que aquest dia tothom fa el balanç positiu dels seus resultats.

Per aclarir aquest ball de sigles i dates, vull fer pública la meva porra tot i saber que un cop més seré criticat per uns i altres, malgrat que això és el que té opinar de manera oberta i per a tothom. Trauran representació PSC, ICV, PPC, UC, CiU i ERC, tot i que aquest últim pels pèls. Tota la resta quedaran fora de la cursa. Aquesta és la meva opinió i la signo.

Jordi Coch. Regidor de l’Ajuntament de Cubelles. 2007-2011.

Un pas endavant per la cultura i per la societat de Cubelles

El dia 21 de març d’aquest 2011 va tenir lloc el ple ordinari que normalment es convoca cada mes al municipi de Cubelles. Entre els punts a tractar, un d’ells va tenir una especial rellevància, em refereixo al punt 7, en què l’enunciat, textualment, deia: Aprovació de la declaració de l’edifici de la Societat Cultural i Recreativa l’Aliança de Cubelles com a bé cultural d’interès local. La proposta va ser aprovada.

Estic convençut que no per a tots els regidors va tenir el mateix valor. A alguns ens ha donat una tranquil·litat que fins ara no teníem; altres, en canvi, varen explicar allò amb què no estaven d’acord, i entre la resta va predominar una barreja de sentiments, responsabilitat, i satisfacció per la feina feta. M’explicaré. La majoria de persones i grups que estan representats al nostre Ajuntament han tingut en els últims deu anys alguna responsabilitat de govern, alguns amb majoria i d’altres en coalició. No entraré en el detall, malgrat que ho podria fer, de quant de temps uns i altres regidors han governat i amb quins partits ho han fet.

Tot i que el Catàleg i pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles va ser aprovat difinitivament el 31 de desembre del 2003, ja es venia treballant des del juny de 1999. Fixats els grups polítics i les dates principals d’aquests deu anys, podem parlar de la tasca que durant tot aquest temps han desenvolupat les juntes de l’Aliança, els seus socis i els que no ho són. No ha estat gens fàcil per a aquelles persones que creiem que l’Aliança pertany als cubellencs/es. La feina que s’ha dut a terme anava en la direcció de posar aquest edifici en bones condicions d’us i adequar-lo a la Llei vigent, atès que l’edifici va ser fundat el 1914 per Pere Escardó i Pedro, un dels americanos retornats d’ultramar després de fer fortuna.

L’objectiu, per tant, no ha estat cap altre que poder gaudir d’aquest espai, que bona falta li fa a Cubelles. Aquest emblemàtic edifici va ser molt utilitzat políticament pel grup independent Entesa per Cubelles-FIC, formació que ha governat durant més de vint-i-cinc anys a Cubelles, tant amb majoria absoluta com amb coalició. Aquest grup es va formar a l’Aliança i, precisament aquí, era on radicava el problema: pensaven i actuaven com si aquest edifici els pertanyés. Aquesta actitud ha anat perdent força al mateix temps que han anat perdent pes polític, moviment inversament proporcional al ritme amb què el poble ha anat creixent.

El tema polític ha suposat per a les ultimes juntes tot un seguit de pals a la rodes que només buscaven que no s’avancés de cap de les maneres, atès que veien les persones de les juntes que es presentaven com a rivals politics o bé com un possible lobby de pressió.

He parlat de l’Entesa per Cubelles però no vull oblidar-me del grup o, més ben dit, de la persona que més s’ha posat de cul perquè l’Aliança, no tan sols no avancés, sinó que semblava com si el seu interès fora deixar-la caure a terra per poder-hi fer no sé què. Aquesta persona, que de ben segur que no volia construir una Aliança nova, era soci i cap de llista d’una formació que a Cubelles actualment suma quatre regidors. I dic era, tot i que l’haurem d’aguantar fins al 22 de maig. Aquesta persona, que ha governat algunes legislatures juntament amb els independents i els socialistes, ha esdevingut un pal a les rodes molt gran.

La seva obsessió, mantinguda fins i tot en aquest ple, l’ha portat a defensar que: l’Aliança és un edifici particular i que la seva junta també són persones particulars que ara tindran diner públic i que no troba correcte que els particulars obtinguin subvencions. Que no estan regides totes les entitats per persones particulars? Que no existeixen nombrosos edificis privats que reben ajuts públics arran del seu valor patrimonial històric i arquitectònic? De qui és el Monestir de Poblet? I el de Montserrat? No subvenciona la seva formació política les escoles concertades? Quina dèria té aquesta persona amb l’Aliança? No serà que esta pres de la història política del passat que l’ha traumatitzat? Aquesta persona va arribar a suprimir la subvenció que rebia anualment aquesta entitat en la seva condició d’associació senes ànim de lucre.

Tothom sap sobradament que, en catalogar l’edifici, tant l’Ajuntament com la pròpia Aliança adquireixen uns requisits i obligacions d’obligat compliment que abans no tenien i que han de ser respectats per ambdues parts, també pels polítics. Això no obstant, resulta que fins fa poc qui desitjava complir aquests compromisos només era la junta de l’entitat i altres persones afins a la societat. Qui semblava que la catalogació no anés amb ells era la banda política, incomplint la part escrita de la Llei 9/1993 del 30 de setembre del patrimoni cultural català. El seu article tercer -col·laboració entre administracions públiques- deixa molt clar que en l’obligació de la competència respecte a les administracions també hi consten els ajuntaments, en el nostre cas, el de Cubelles.

Per tant, sense cap mena de dubte, els nostres governants s’han passat pel forro des del juny del 2003 la part de les seves obligacions envers l’Aliança. És més, no tan sols no les han complert, sinó que han posat tots els impediments possibles per no deixar-ho fer. Crec que tots aquests pals a les rodes han causat molts problemes i que el seu objectiu final era que les juntes i els propis socis desistíssim en el nostre intent de salvar aquest edifici emblemàtic. Vull deixar clar que els problemes sempre han estat polítics i, concretament, dels governs on hi han hagut l’Entesa i el cap de llista de CiU. Personalment, penso que per als grups que hem apostat per la societat cultural l’Aliança no ens ha estat gens fàcil arribar fer aquest pas tan important. Fins i tot crec que no s’ha avançat de debò fins que el govern actual no ha quedat en minoria.

Sigui com sigui, ha vençut el seny. El camí per arribar fins aquí ja és historia i aquesta serà la que jutjarà aquells que varem ser resistents lluitadors per davant d’aquells que varen escollir ser mers espectadors, com també jutjarà aquells que han donat l’esquena a una part del passat de Cubelles. I, sentint-ho molt, m’atreveixo a dir que els que més s’han tombat de cul són aquells que es fan dir a tothora gent del poble i que s’han aprofitat d’informació privilegiada per enderrocar alguns edificis mentre es tramitava la seva protecció. Hi ha persones que per diners estan disposats a esborrar part de la història de Cubelles sense cap mena de mirament. Quina poca estima li tenen! Tot plegat, penós.

J. Coch. Cubelles. Març 2011.

Mancança de reconeixement al club pati artístic Cubelles.

A la vida no sempre tot el que fem té un reconeixement just, la majoria sabem que això és cert i més si és vist des d’un punt de vista de una persona implicada.Perquè dic això? i amb que amb baso per sostenir aquesta entradeta de l’escrit en qüestió. M’explicaré.

Sóc una persona que he pogut escollir que, el noranta per cent del meu temps vull fer d’avi i això és el que faig, des de fa dos anys dia si dia no porto la meva néta a patinatge artístic al poliesportiu de Cubelles.

Aquesta tasca que faig feliçment m’ha fet veure la feina que fan algunes persones perquè d’altres que hem escollit que filles i netes facin aquest esport, siguin imprescindibles per més de seixanta nenes, les quals són unes alumnes que tot i que s’ho passen relativament bé patinant hagin de seguir una disciplina molt estricta, i en alguns moments fa que siguin fins i tot bastant durs, i això fa que saltin algunes llàgrimes que altres quant es va a competicions dins el territori de Catalunya.

Aquest club no és que tingui moltes persones a la seva junta sinó més aviat poques per la feinada que tenen, però les que són, juntament amb els pares, professores i demés, fan que tot el que es proposen fer tiri endavant, i sobre tot amb una nota molt alta.

Podríem parlar dels festivals de finals de curs, els que s’organitzen per Nadal, els trofeus que es disputen en altres municipis etc .. etc .. i sempre amb el nom de Cubelles per davant, hi ha tot això, mai hi ha cap nota de premsa que ompli ni un mínim espai en els diferents canals de comunicació, em refereixo els públics, els del propi municipi. A que és degut aquest nul reconeixement de la feina d’aquest club?, quan a Cubelles el futbol, el tennis de taula tenen la atenció dels reporters i de l’organisme públic.Tampoc és que des del club se’ls demani un esforç considerable, més aviat cap, perquè el club patinatge artístic de Cubelles pugui dur a terme les seves activitats, més aviat l’esforç de tot tipus i també el econòmic surt de les familiars de les alumnes.

Personalment crec que, falta una mica d’atenció per part del regidor que correspongui i estar present en algun moment dels tornejos que s’organitzen, en la nostra vila, no estaria malament aquest petit esforç, almenys seria un reconeixement a una feina que es fa des d’una part de la societat, crec que no és molt demanar. Amb als dos anys que fa que la meva neta fa patinatge en cap moment he vist que el regidor d’esports hagi tret el cap per la pista, quan hi ha algun esdeveniment.

Vagi per endavant que aquest escrit no es una queixa al respecte, ja que potser la junta en qüestió no vulgui la presencia de politics que nomes van al lloc per la foto, de igual manera pot ser que no treguin el cap per el lloc, per estalviar-se la bronca corresponent per les mancances que actualment pateix aquella pista, i mes quan altres esports i/o clubs han gastat una pila de diners per posar en condicions les seves instal·lacions, quan d’altres només demanen una maquina per netejà la pista, i no la tenen, perquè les alumnes no es fotin les patacades que es foten, per el fet de que la pista esta molt bruta, i més si es fan obres, i el que ha de neteja no neteja.

Be,! en tot cas per part meva, vull fer un agraïment públic a les persones que hi ha el cap davant del club i aquelles que estan a la disposició quan la junta ho demana. També cal mencionar el bon ambient que reina globalment dintre de les diferents categories, pot se si que seria diferent si es comencés a polititzar com estava abans, no seria el que actualment és, un grup de famílies que porten les seves filles i les netes a fer esport i punt.
Per molts anys i endavant.
Un avi.
Jordi Coch.

El gran invent de les primàries.

S’han escrit molts articles, moltes pàgines de diaris, referent a les primàries dels partits polítics. No sempre, però, s’ha posat negre sobre blanc tota la veritat que envolta la fórmula per escollir el candidat que ha d’encapçalar una candidatura dins de les agrupacions dels municipis on hi ha representació dels partits.

Per la meva experiència, la meva trajectòria i perquè les primàries només les convoquen els partits d’esquerres, justament és d’aquests que vull expressar la meva opinió. I ho faré sense embuts, aprofitant la independència de què gaudeixo actualment a l’hora de fer política i la llibertat d’expressió que em permet dir tot allò que la majoria callen per no ofendre o, potser, perquè no és políticament correcte. Això sí, sense deixar de treballar pel món local i Cubelles.

Sé que en revelar allò que he viscut en primera persona trepitjaré algun ull de poll. Justament això és el que pretenc. El que, de fet, espero és que aquells que defensen les primàries com un acte d’elecció democràtica sense més, facin una reflexió i, almenys, canviïn el seu discurs. O, si més no, que no amaguin l’evidència, ja que la gent no és beneita.

Aclariment. Vagi per endavant que aquest escrit no és cap rebequeria sobtada atès que la meva decisió de deixar la política la vaig prendre a principi d’aquesta legislatura quan, després que la candidatura que jo integrava guanyés les eleccions, no fos capaç de formar govern i quedéssim a l’oposició arran de l’actitud personal de la nostra cap de llista. Aquesta circumstància va provocar que decidís no tornar a acompanyar la mateixa persona amb el seu projecte, i això és el que he fet tot i les demandes d’algunes persones que m’han intentat convèncer del contrari. Penso que vint anys de la meva vida treballant per Cubelles, poble que em va acollir, és una manera de retornar part de tot el que m’ha donat.

Reprenem, però, el fil del que ens ocupa, les primàries dels partits.
Dins de l’Estat espanyol tenim moltes referències, tot i que les més sonada s’ha donat al PSOE. Recordeu aquelles primàries entre Borrell i Almunia per aspirar a la presidència del govern? Quina imatge va donar aleshores el PSOE-PSC i quina n’ha ofert ara el PSC a dins del nostre país, Catalunya, amb les primàries de Barcelona!

És curiós que els fets més sonants de la democràcia s’han produït als partits d’esquerra. No serà que els interessos de la dreta són diferents que no pas els de les esquerres?

Dit això, vull destacar les divisions internes que sempre –sempre- es donen quan es convoquen unes primàries de veritat, és a dir, quan hi ha dos candidats i dues candidatures reals, no una parafernàlia de consulta amb només un candidat.

Sota el meu punt de vista, les primàries sorgeixen com a conseqüència d’una rivalitat entre dos candidats per ser caps de llista a unes eleccions en concret. Fins aquí, res dir. El que sol passar, a continuació, és que els dos pretendents esdevenen contrincants polítics i, fins i tot, rivals que han de fer campanya dintre de la seva pròpia formació perquè, en unes votacions internes, els militants donin suport a un dels dos aspirants.

Aquí és on rau el problema, atès que gairebé sempre es produeix un trencament, allò que popularment es coneix com a famílies. I en certa manera és lògic ja que, com es fa campanya sense jugar brut? Al principi de la campanya, els contrincants parlen molt de democràcia, maduresa política, unió, fortalesa del partit i bla, bla, bla... Pura xerrameca, tot mentida, atès que, per un costat o un altre, sempre t’arriba que un posa a parir a l’altre. I si no ho fan directament els candidats, ho fan les persones del seu entorn, ja que per fer campanya a favor dels seus, han de malparlar dels altres. O no?

Aquesta és la realitat, si és que hi ha primàries de veritat. Una altra cosa són els muntatges pensats únicament per mirar d’obtenir titulars de premsa, ja que aquesta és una manera d’aconseguir que es parli gratuïtament d’allò que es vol i que d’una altra manera passaria completament desapercebut.

Bé!, espero que la manera de triar candidat dintre dels partits millori, igual que espero que algun dia els grups siguin realment tan democràtics com tantes vegades s’omplen la boca de dir i que permetin fer candidatures amb llistes obertes.

Salut.

Carta oberta a Mònica Miquel, cap de llista d’ICV a Cubelles

Benvolguda Mònica,

No puc més que fer públic una petita part de tot allò que penso envers la teva manera de fer política. Sé que et sonarà a cançó enfadosa o, si més no, faràs com aquell que sent ploure. La raó, però, de fer-ho públicament ve de quan vaig descobrir que tot el que s’havia de dir del grup d’ICV a Cubelles havia de fer-se davant de testimonis. És per això que aquest escrit que ara es fa públic té més sentit si cal; el poble n’és testimoni.

Sé que els teus incondicionals diran que no en facis cas atès que, segons tu, com a regidor, actualment sóc un trànsfuga d’ICV. Però jo sóc com sóc. Sempre he estat honest amb ICV i amb tu, i el fet és que em preocupa i em sap molt de greu que després de la feina que vàrem fer molta gent durant la legislatura 2003-2007, aquest grup torni a caure un altre cop en un error tan monumental com el que vas cometre tu cinc mesos abans de les eleccions del 2007. La teva irreflexiva actuació va provocar que els dos grups majoritaris tornessin a fer front comú i ens deixessin a l’oposició. No a ICV, sinó a tu, la Mònica, que era qui realment volien fora del govern. I tu, només tu, vas ser la culpable amenaçant una vegada més, gratuïtament com sempre, a tots els regidors que eren a la sala de Plens dient que si aprovaven l’anomenat projecte dels Russos “respondrien amb el seu patrimoni davant de la justícia”. Amenaça, per cert, que després no vas complir. De què va servir, doncs?

He mirat els talls de vídeo del teu discurs de presentació en el sopar que vas fer al poliesportiu, i el que vaig sentir i després llegir és el mateix que ja es va dir quatre anys enrere: si ICV no treu majoria absoluta ens tornaran a deixar a l’oposició.

Tu saps sobradament que treure majoria absoluta no és possible. L’únic que fas en dir això és cobrir-te un altre cop les esquenes per si tornessis a quedar-te a l’oposició i poder exclamar als teus incondicionals i votants d’ICV de Cubelles que la culpa és dels demés i que tots estan en contra d’aquest partit. I no és cert que la gent estigui en contra d’ICV. La realitat és que les persones que representen la resta de formacions a Cubelles estan en contra teva i tu no fas res per evitar-ho. Ans el contrari, treballes perquè la Mònica torni a ser a l’oposició i, això sí, poder tornar a viure quatre anys més de la política a Vilanova en el Consell Comarcal del Garraf. Gràcies als vots dels cubellencs, per descomptat.

Dic que t’estàs treballant una altra vegada que ICV es quedi a l’oposició perquè tinc notícies que en algunes reunions on assisteixes tu sola en representació del partit tornes a prendre postures poc pacífiques i utilitzes l’amenaça per allunyar els teus contrincants polítics d’un possible pacte de govern. Però el pitjor de tot plegat és que a qui realment deixen a l’oposició és a tot el grup d’ICV i les persones que et fan costat i posen la cara per tu, a banda, lògicament, dels votants que han confiat en aquest grup, igual que fa quatre anys.

No vas bé, Mònica, no ets del tot honesta amb la teva gent. Has de pensar més com a grup i no actuar i treballar per portar l’aigua al teu propi molí i moldre només el teu blat. Has de ser molt més generosa amb aquells que ja hi estan d’acord a seguir el mateix joc que vols tu i no enganyar-los, perquè si no, et passarà com al Montilla, que fins i tot el Sr. Sixte Moral li ha demanat la seva dimissió. Qui sap si a tu te la demanarà el teu president local! La comarcal segur que no ho farà atès que tu mateixa ets la presidenta de la Comissió de Política Comarcal.

El que no sé del cert és el perquè d’aquest posicionament tan maquiavèl·lic. Després del que he viscut personalment he arribat a la conclusió que, o bé entrar a l’Ajuntament de Cubelles amb coalició amb un altre partit et fa pànic, o bé tens una mancança enorme per arribar a acords.

En el vídeo de la teva presentació en aquell sopar també m’hi vaig veure reflectit. El que no entenc és el sentit de les meves imatges com a regidor d’ICV entrant a l’Ajuntament. No serà que vols confondre la gent? Espero que la meva presència no et perjudiqui políticament, si no, encara diràs que jo tinc la culpa en cas que no guanyis les eleccions del 22 de maig.

Bé, Mònica, espero que el que tantes vegades t’he retret en privat ara et faci reaccionar d’una altra manera en fer-ho públic. I espero que això t’esperoni, encara que només sigui per portar-me la contrària, i siguis capaç d’arribar a acords amb aquells grups que cregueu oportú per tal de formar un govern estable a Cubelles. Això seria el millor que li podria passar a ICV de Cubelles. Els votants t’ho agrairan i jo també ho faré, públicament. I si això passa, també tens possibilitats d’anar al Consell Comarcal. El que ja no tinc tan clar és que sigui amb les mateixes condicions que tens ara. Sort i al toro. Tu pots.

Atentament
J. Coch.

Ha començat el compte enrere

Quan a molts municipis encara no es parlava d’eleccions municipals, a Cubelles alguns ja feia dies que havien començat la campanya per als comicis del 22 de maig.

El primer grup polític en donar el tret de sortida ja fa set mesos va ser ICV. La seva cap de llista serà la persona que sobradament tots coneixem, la dama de ferro Mònica Miquel, qui ja porta davant d’aquesta formació quatre legislatures. Aquesta que iniciarem d’aquí a tres mesos serà la cinquena, tot plegat vint anys lluitant per governar; esperem que aquesta sigui la bona.

Durant el mes de gener també ha estat notícia l’Entesa per Cubelles-FIC, que es resisteix a desaparèixer del mapa polític de Cubelles. No sé si aquesta vegada ho aconseguirà.

El que de moment ha estat una novetat -per mi desitjada- és l’enrenou viscut amb el carismàtic, incombustible, problemàtic i polèmic cap de llista de CiU, Joan Albet. El fet és que, segons sembla, la direcció del propi partit no el volia al capdavant de les properes municipals i ha buscat una persona de consens en la figura de Rosa Fonoll. Felicitats.

Aquesta decisió facilita que Cubelles pugui aconseguir l’anhelada estabilitat política després dels comicis del 22 de maig, atès que s’obre la possibilitat d’establir un govern de dues formacions en compte del multipartidisme fallit dels últims temps.

La majoria de la gent de Cubelles sap que els problemes polítics són exclusivament personals entre els caps de llista, no responen a desavinences ideològiques ni de partits. Aquestes persones vénen d’una trajectòria política enfrontada i massa coneguda. És per això que molts apostàvem per un canvi de cares en alguns cartells electorals, principalment a ICV i CiU. Almenys, un dels dos ha estat possible.

En articles passats ja em vaig mullar fent pública una travessa dels regidors que cada formació obtindrà. El que no puc dir, però, és quins seran aquells partits que tindran més possibilitats i que ja treballen per arribar a acords estables de govern. Això correspon a les persones i/o partits que tenen vocació de govern i no a aquells que treballen per continuar a l’oposició. Avui puc afirmar que la història es repeteix i que hi ha persones d’un determinat grup que prefereixen soscavar els fonaments d’una política de futur constructiva i des d’avui aposten per continuar dinamitant un futur estable per a Cubelles.

Estic convençut que en aquestes eleccions serà el PSC qui tindrà l’obligació de cridar a govern. Haurien de canviar molt les coses perquè tornés a ser ICV. I encara que canviïn, no es pot fer en dos mesos el que no s’ha fet en quatre anys. Ho sento companys.

Per què dic això? Doncs perquè el que passi dintre de les tres formacions serà el que determinarà els possibles pactes. Per exemple, la divisió interna que ha patit CiU provocarà una fuita de vots importants. De la seva banda, el treball inexistent d’ICV durant aquesta legislatura, amb l’afegit de la comoditat de governar al Consell Comarcal deixant Cubelles de banda, no li permetrà repetir ni els vots ni els regidors de la passada legislatura. No es guanyen unes eleccions només amb l’eufòria dels últims tres mesos; hi ha d’haver un treball constant de quatre anys. I això no ho dic jo sol, és el que m’asseguren molts d’aquells que en les passades eleccions ens varen votar.

Fent aquesta lectura, resulta fàcil deduir que una de les tres forces que varen treure quatre regidors en les passades eleccions sumarà el que les altres dues restin. Sé que aquest criteri em costarà la lapidació de moltes persones, principalment dels meus excompanys d’ICV, però, com sempre, ja sabeu que jo tan sols expresso el que avui es palpa pel carrer.

No tot és fosc ni desolador en el nostre poble. Hi ha moltes coses bones i amb un futur excel·lent, però n’hi ha una que vull destacar per sobre de la resta i que, de ben segur, farà que Cubelles bati rècords i posi contentes totes les feministes. De les sis formacions que possiblement es presentaran a les eleccions municipals del 22 de maig a Cubelles, cinc tindran com a cap de llista dones. L’única incògnita és ERC, que encara no ha fet públic qui serà el seu líder però que algunes veus internes ja avancen que també serà una dona. En quants municipis més de Catalunya passarà el mateix? Espero que el seny d’aquestes dones prevalgui per sobre dels personalismes i que, qui surti guanyant d’una vegada per totes, sigui Cubelles.

Cubelles, febrer del 2011
J.Coch.

Prescripcions estudiades.

És legal buscar les prescripcions de delictes?

Que tothom te la percepció que la justícia actua en diferent vara de medi, això avui es una evidencia. Que molts saben que la justícia te diferents ritmes de actuació, esta provat que si, per que així ho han viscut i ho estan vivint moltes de les persones que no esperaven que per tan poca cosa avui estan mancats de llibertat.

Com se’ns pot demanar els ciutadans d’aquest país que creiem hem la justícia?. Com pot ser que persones que han jurat fer justícia, la facin servi per buscar els mecanismes per alentir-la de tal manera per aconseguir que els delictes flagrants que han comes algunes persones prescriguin!. Aquí hi ha alguna cosa que no funciona!, o put ser si que funciona ates que per moltes persones aquesta és la cuirassa per si de cas. No ni ha prou de ser aforat.

Tot el país esta parlant de crisis, hi no ens manca raó, els polítics ens demanen confiança, confiança en qui, i en que, si com més espolies més defensors tens, i més segur pots estar de no anar a la presó. Els professionals que han de fer complir la Llei actuen duna manera totalment adversa, i donen ha entendre com si formessin part en el repartiment del pastis, i suposo que, com més gros és, mes part, si no que algú m’expliqui que els fa actua en aquests representants de la Llei al reves del que s’espera d’ells, o es que tothom va amb el pas canviat menys ells?.

Molts dels professionals que ja s’han pronunciat també anaven errats?. Tot plegat denigrant, esperant que la gent de carrer ja no s’han recordi d’aquells dos senyor que varen espolià el Palau de la Musica de Catalunya. Mireu jo penso que, el que mata és un criminal, i el que roba és un lladre, i això la Llei ho ha de castiga, i punt, no hi ha d’haver termes mitjos.

Les persones del carrer pensem que hi ha dues justícies, una per aquells que no tenen diners i altre per aquells que sestant emportant aquest país ha paradisos fiscals. El nou i flamant President de Catalunya en el seu primer discurs de Cap d’any no pot demanar-nos que ens impliquem tots aixecar Catalunya, quan ell sap que hi ha lladres el carrer de coll blanc que ni tan sols se’ls priva de llibertat, ni se’ls hi fan tornar els diners que ells mateixos diuen i els documents o verifiquen que es varen endur. Això no hi ha dret. Ni és de dret.

Juli Solaz, titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona que des de fa 2 anys instrueix l’espoli del Palau de la Música sense donar cop ni prendre cap mesura contra els espoliadors, ha sol·licitat una plaça de magistrat a l’audiència de Barcelona.

Solaz ha estat molt criticat per altres magistrats per la lentitud de la instrucció i la seva negativa a empresonar els acusats. La primera conseqüència de la seva marxa torna a beneficiar de forma directa Millet i Montull, ja que el tràmit que s’obre per cobrir la vacant i el temps que necessitarà el nou magistrat per posar-se al dia endarreriran encara més la resolució de la causa.

El canvi en la direcció de la instrucció endarrerirà encara més el procés judicial, cosa que fa feliç a CiU, PSC i els directament imputats. El Pacte del Liceu a tota vela i el nepotisme i corrupció, com en els casos de Carlos Fabra i Cesar Alierta, és la norma i la llei dels poderosos!.

Personalment penso que la prevaricació en l’exercici de la justícia tindria que ser molt més clara i sobre tot contundent per aquells que en delictes confessats per el mateix delinqüent i que no cap la presumpció d’innocència estiguin treballant per que aquestos personatges passegin pel carrer amb la seva rialleta com si sestessin enfutent d’aquells que el menys els estem criticant.

J.Coch.

Els desitjos de tot un poble per al 2011

Quan comencem un nou any, la tradició mana que ens formulem els nostres desitjos. Uns ho fan coincidir amb les dotze campanades i d’altres esperem als primers dies de l’any. En tots els casos, això sí, sabent que difícilment molts els podrem complir, i més si depenen de l’acció de terceres persones. Tanmateix, això no treu que almenys es treballi en la direcció correcta per tal que, si no es compleixen, sobretot que no sigui per no haver-hi esmerçat tots els nostres esforços.

Alguns polítics, per contra, opten per escriure la carta a ses majestats els Reis d’Orient; personalment, però, m’estimo més els desitjos, ja que no deixen de ser reptes personals. No negareu que té un punt que fa que sigui molt més engrescador, oi?

Sé que corro el risc que desvetllant els meus desitjos pugui ser que no es compleixin. Això, almenys, és el que diuen, però atès que m’agrada arriscar, estic disposat a fer públiques les meves il·lusions per a aquest any 2011.

Estic segur que alguns d’aquests desitjos us semblaran repetitius, atès que ja s’han publicat en altres articles, però trobo que sempre va bé refrescar la memòria. I més encara si detectes que alguns segueixen sense voluntat de parlar-ne i, fins i tot, hi treballen en contra pel sol fet d’ensorrar-los.

Alguns d’aquests propòsits són de recordatori i d’altres, vagi per endavant, només busquen millorar la vida social del meu municipi, que és Cubelles.

En primer lloc, faré esment als recordatoris del passat que, això no obstant, poden tenir solució en un futur espero no gaire llunyà.

Desitjo l’aclariment dels números de l’oficina de recaptació quan es va fer el traspàs de l’empresa Molina a la Diputació.

Desitjo que s’ingressin els impostos que no s’han pagat, més enllà dels últims cinc anys, a les arques del nostre ajuntament, fruit de les males gestions dels responsables polítics.

Desitjo que les obres que manquen per fer a les noves urbanitzacions de Cubelles les paguin les juntes –propietaris- i no que es financin amb els impostos de tots els que paguem.

Desitjo la resolució de la denúncia que l’Ajuntament ha portat a Fiscalia pels rebuts de dubtós cobrament que hi ha des de fa anys, arran d’una mala gestió política.

Desitjo que aquest desitjos siguin resolts a favor del nostre municipi, ja que amb aquests diners es podrien afrontar molts dels dèficits socials que patim els vilatans de Cubelles.

Pel que fa al futur.

Per a mi, el desig més intens per a aquest 2011 a Cubelles es polític i, m’atreviria a dir, que és compartit per tot el poble: volem estabilitat política o, el que és el mateix, pau social.

Desitjo que el nou govern sortit de les properes eleccions municipals sigui prou cohesionat i fort com per seguir amb algunes de les polítiques que s’han pogut iniciar durant aquesta legislatura.

Desitjo que, per interessos personals, no es deixin prescriure fets que podrien enterbolir la vida social i política per alguns anys més a Cubelles. Seria un pas endarrere molt gran.

Desitjo que la tasca social i política que hem fet els homes i dones de Cubelles, anteposant els interessos de tot un poble per davant de responsabilitats laborals, personals i familiars, no hagi estat inútil.

Desitjo que les persones que volen dedicar-se a la política ho facin amb voluntat de servei i no com un mitjà per aconseguir un benefici i/o un treball per a quatre anys.

Sé que per a alguns que viuen a Cubelles aquest desitjos no seran prioritaris. Egoistament podria dir que per a mi tampoc, però mirant mes enllà del propi melic, estic convençut que per a la majoria sí que poden ser-ho. O no?

Feliç any 2011 a tots i totes.

Cubelles, gener 2011.